EZEQUIEL

 26

 

Oracle contra Tir

1 Succeí que l’any onzè, el primer dia del mes, vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2 “Fill d’home, ja que Tir ha dit contra Jerusalem: Molt bé! Ja és esbotzada la que era la porta dels pobles; se m’ha obert cap a mi i jo m’enriquiré, ara que ella està arruïnada!
3 Per això diu Déu, el Senyor: Mira, aquí estic contra tu, Tir, i faré pujar contra tu una munió de pobles, com el mar fa pujar les seves onades.
4 Ells destrossaran les muralles de Tir i n’enderrocaran les torres; fins la seva pols escombraré, i la deixaré com una roca pelada.
5 Quedarà com un estenedor de xarxes enmig del mar, perquè jo he parlat –diu Déu, el Senyor–, i esdevindrà el botí de les nacions.
6 I les seves ciutats de terra ferma seran passades a fil d’espasa, i sabran que jo sóc el Senyor.
7 Perquè això diu Déu, el Senyor: Mira, del nord faré venir, contra Tir, el rei Nabucodonosor de Babilònia, rei de reis, amb cavalls, carros, genets i gran nombre de tropes.
8 Exterminarà amb l’espasa les teves ciutats de terra ferma, situarà contra tu torres d’assalt, aixecarà un terraplè i hi formarà els batallons escudats.
9 Colpejarà amb els seus ariets els teus murs, i amb els seus pics de ferro enderrocarà les teves torres.
10 La multitud dels seus cavalls et deixarà coberta amb la pols que aixequen; el retruny de la cavalleria, de rodes i de carros, farà trepidar els teus murs, quan entrarà pels teus portals com s’entra a una ciutat expugnada.
11 Els cascos dels seus cavalls trepitjaran tots els teus carrers; passarà per l’espasa el teu poble, i les teves columnes gegantines cauran per terra.
12 Espoliaran les teves riqueses i saquejaran totes les mercaderies; demoliran la teva muralla i enderrocaran els teus esplèndids edificis; i les pedres, les bigues i les runes, les llençaran al mar.
13 Faré callar la bullícia dels teus cants, i no se sentirà mai més el so de les cítares.
14 Et deixaré com una roca pelada, esdevindràs un estenedor de xarxes, i mai més no seràs reconstruïda, perquè jo, el Senyor, he parlat. Paraula de Déu, el Senyor!”

Tir, esglai dels pobles

15 Això diu Déu, el Senyor, a Tir: “¿No tremolaran les illes per l’estrèpit de la teva caiguda, quan xisclin els ferits, quan dintre teu s’estengui el carnatge?
16 Llavors baixaran del seu setial tots els prínceps de la mar, es trauran els mantells i es despullaran dels vestits brodats; i, esgarrifats, seuran a terra tremolant sense parar, i restaran esglaiats pel teu desastre.
17 Llavors entonaran una complanta, i et diran:
Com has desaparegut,
tu, la poblada de gent marinera,
la ciutat tan famosa,
que era poderosa en la mar!
Ella i els seus habitants
imposaven el terror
a tots els qui viuen a les ribes.
18 Ara, el dia de la teva caiguda,
quedaran esfereïdes les costes,
horroritzades les illes que són al mar,
a causa de la teva fi.”
19 Perquè Déu, el Senyor, diu això: “Quan jo et converteixi en ciutat desolada, com les ciutats on no hi viu ningú, quan enviï damunt teu l’oceà i et cobreixin les immenses aigües,
20 llavors et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap a les generacions passades, i et faré habitar en les regions subterrànies, entre les ruïnes de l’antiguitat, amb els qui han baixat al sepulcre, perquè mai més no siguis habitada ni restablerta a la terra dels vivents.
21 Et convertiré en motiu d’esglai i deixaràs d’existir; et buscaran, però no et trobaran mai més. Paraula de Déu, el Senyor!”