EZEQUIEL

 20

 

Resum de les infidelitats d’Israel

1 Succeí l’any setè, el dia deu del mes cinquè, que van venir alguns dels ancians d’Israel per consultar el Senyor i es van asseure davant meu.
2 Llavors vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
3 “Fill d’home, respon als ancians d’Israel dient-los: Això diu Déu, el Senyor: ¿Heu vingut a consultar-me a mi? Per vida meva que no em deixaré consultar per vosaltres, diu Déu, el Senyor.
4 Tu mateix els jutjaràs, fill d’home, tu els acusaràs. Fes-los avinent les abominacions dels seus avantpassats.”

Infidelitat a l’Egipte

5 Per això els diràs: “Això diu Déu, el Senyor: El dia que jo vaig escollir Israel vaig fer un jurament a mà alçada a la casa de Jacob, quan em vaig fer conèixer d’ells en el país d’Egipte; vaig alçar la mà dient-los: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
6 Aquell dia vaig alçar la mà jurant que els faria sortir del país d’Egipte cap a una terra que jo havia seleccionat per a ells, una terra que regalima llet i mel, la més encisadora de totes les terres.
7 I els vaig dir: Que cadascun llenci lluny les abominacions que els fascinen els ulls, i no us contamineu amb els ídols d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
8 Però ells es van rebel·lar contra mi i no em van voler escoltar. Ningú no va llençar les abominacions que els fascinaven els ulls, i no van deixar els ídols d’Egipte. Vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells, per desfogar la meva ira, dins mateix del país d’Egipte.
9 Però, per consideració al meu nom, vaig actuar de manera que no fos profanat als ulls de les nacions on ells vivien, a les quals m’havia fet conèixer per treure el meu poble de la terra d’Egipte.”

Infidelitat de la primera generació en el desert

10 “Els vaig fer sortir de la terra d’Egipte i els vaig dur cap al desert.
11 Allà els vaig donar els meus estatuts i els vaig fer conèixer els meus preceptes, que són els que donen vida a l’home que els compleix.
12 També els vaig donar els meus dies de repòs, perquè fossin un senyal del pacte entre jo i ells, a fi que sabessin que jo, el Senyor, sóc qui els santifico.
13 Però la casa d’Israel es va rebel·lar contra mi, en el desert: no van complir els meus estatuts, sinó que van rebutjar els meus preceptes, que donen vida a l’home que els compleix, i van profanar greument els meus dies de repòs. Vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells, en el desert, i d’exterminar-los.
14 Però, en consideració al meu nom, vaig actuar de manera que no fos profanat als ulls de les nacions que havien vist que jo els havia fet sortir.
15 També, en el desert, els vaig jurar a mà alçada que desistia de portar-los a la terra que els havia concedit, una terra que regalima llet i mel, la més encisadora de totes les terres,
16 perquè havien menyspreat els meus decrets, no seguien els meus preceptes i havien profanat els meus dies de repòs, perquè tenien el cor fascinat pels seus ídols.
17 Però em va fer llàstima destruir-los, i no els vaig exterminar en el desert.”

Infidelitat de la segona generació en el desert

18 “Després, en el desert, vaig dir als seus fills: No seguiu les ensenyances dels vostres pares, no imiteu els seus costums i no us contamineu amb els seus ídols.
19 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; seguiu les meves normes, observeu els meus preceptes i compliu-los.
20 Santifiqueu els meus dies de repòs, a fi que siguin un senyal del pacte entre jo i vosaltres; i que se sàpiga que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.
21 Però també els fills es van rebel·lar contra mi: no van complir els meus estatuts, no van observar ni van mirar de practicar els meus preceptes, que són els que donen vida a l’home que els compleix, ans van profanar els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells i desfogar sobre ells la meva ira en el desert.
22 Però, per consideració al meu nom, vaig retenir la meva mà, de manera que no fos profanat als ulls de les nacions que havien vist com jo els havia fet sortir.
23 També els vaig jurar a mà alçada, en el desert, que els escamparia entre les nacions i que els dispersaria entre els països,
24 perquè no havien observat els meus estatuts, sinó que, menyspreant els meus preceptes, van profanar els meus dies de repòs, perquè els seus ulls anaven darrere els ídols dels seus pares.
25 Fins els vaig permetre preceptes que no els feien cap bé, i estatuts en els quals no podrien viure,
26 i vaig deixar que es contaminessin en les seves ofrenes, quan feien passar pel foc tot primer nascut, per fer que s’horroritzessin i reconeguessin que jo sóc el Senyor.”

Infidelitat a la terra de Canaan

27 “Per tant, parla a la casa d’Israel, fill d’home, i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Fins i tot en això m’han ultratjat els vostres avantpassats prevaricant contra mi:
28 després d’haver-los introduït a la terra que havia jurat de donar-los, per-tot arreu on van veure un turó elevat i un arbre frondós, allí van oferir els seus sacrificis i van presentar les seves ofrenes provocatives, allí van presentar els seus perfums agradables i van vessar les seves libacions.
29 Llavors els vaig preguntar: Què és aquest lloc alt on vosaltres acudiu?” Així li ha quedat el nom de Bamà [turó sagrat] fins al dia d’avui.

Infidelitat a l’exili

30 “Per tant, digues a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Després que us esteu contaminant, comportant-vos com els vostres pares, i seguiu fornicant darrere les seves abominacions,
31 presentant les vostres ofrenes, fent passar pel foc els vostres fills, i contaminant-vos amb els vostres ídols fins al dia d’avui, ¿encara m’haig de deixar consultar per vosaltres, casa d’Israel? Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no em deixaré consultar per vosaltres!
32 Ni tampoc no es realitzarà mai aquesta dèria que us ha vingut ara pensant: Nosaltres serem com les altres nacions, com les tribus de la terra que adoren el tronc i la pedra.”

Promesa de renovació

33 “Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que amb mà forta, amb braç estès i desbordant d’ira haig de regnar sobre vosaltres.
34 Us faré sortir d’entre els pobles, us aplegaré d’entre els països on heu estat dispersats amb mà forta, braç estès i desbordant d’ira.
35 Us conduiré a un desert allunyat dels pobles, i allà pledejaré amb vosaltres cara a cara.
36 Igual com vaig pledejar amb els vostres avantpassats en el desert de la terra d’Egipte, així entraré en judici contra vosaltres, diu Déu, el Senyor.
37 Us faré passar sota la vara i us faré entrar dins la disciplina del pacte.
38 Separaré d’entre vosaltres els rebels i els qui m’han estat infidels i els faré sortir del país del seu exili, però no entraran a la terra d’Israel; i sabreu que jo sóc el Senyor.
39 Pel que fa a vosaltres, casa d’Israel, això diu Déu, el Senyor: Aneu a complir cadascun amb els vostres ídols, però després ningú no em desobeirà més, i no profanareu més el meu sant nom amb les vostres ofrenes i amb els vostres ídols.
40 Perquè serà sobre la meva muntanya santa, la muntanya excelsa d’Israel –diu Déu, el Senyor–, on em servirà tota la casa d’Israel, tota ella establerta en el país. Allà us acceptaré, i allà us demanaré les vostres ofrenes alçades i les primícies de les vostres donacions amb totes les vostres coses consagrades.
41 Com un perfum agradable us acceptaré, quan us hagi fet sortir d’entre les nacions i us hagi aplegat d’entre els països on heu estat dispersats i sigui santificat en vosaltres a la vista de totes les nacions.
42 I reconeixereu que jo sóc el Senyor quan us faré entrar a la terra d’Israel, la terra que vaig jurar de donar als vostres avantpassats.
43 Allà us recordareu del vostre comportament i de totes les vostres males accions, amb les quals us heu contaminat, i sentireu fàstic de vosaltres mateixos per totes les maldats que heu comès.
44 I reconeixereu que jo sóc el Senyor quan actuï amb vosaltres per consideració al meu nom, i no com mereix el vostre mal comportament ni com mereixen les vostres obres perverses. Paraula de Déu, el Senyor!”

Oracle contra la regió del Nègueb

45 Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
46 “Fill d’home, posa’t de cara a migdia i aboca la teva paraula cap al sud, i profetitza contra el bosc de la plana del Nègueb.
47 Digues al bosc del Nègueb: Escolta l’oracle del Senyor! Això diu el Senyor Déu: Mira, vaig a encendre dintre teu un foc que et devorarà tots els arbres verds i tots els arbres secs. No s’apagarà, la flama abrusadora, i hi seran crema- des totes les cares, des del sud fins al nord.
48 I tot ésser humà veurà que he estat jo qui l’ha encesa; i no s’apagarà.”
49 Llavors jo vaig exclamar: “Ai, Senyor, Déu meu, que ells ja diuen de mi: Aquest només diu coses enigmàtiques.”