EZEQUIEL

 19

 

Complanta sobre els prínceps d’Israel

1 “Tu, entona una complanta sobre els prínceps d’Israel.
2 Digues: Quina lleona era la teva mare entre els lleons! Ajaçada enmig de lleons criava els seus cadells.
3 Va pujar un dels seus cadells fins que es va convertir en un lleó jove, aprengué a estripar la presa i a devorar homes.
4 Però les nacions es van aliar contra ell, caigué en la trampa que li van posar i se l’endugueren amb garfis cap al país d’Egipte.
5 En veure ella que en l’espera s’esvaïa la seva esperança, prengué un altre dels seus cadells i el va posar com a lleó jove.
6 Ell rondava entre els lleons, es va convertir en un lleó jove, aprengué a estripar la presa i a devorar homes.
7 Va rompre les seves defenses, va arrasar ciutats; el país i els seus habitants estaven esglaiats pels seus estrepitosos rugits.
8 Es van aplegar contra ell les poblacions de les províncies del voltant, van estendre una xarxa per caçar-lo i fou atrapat en la trampa.
9 El van posar dins una gàbia amb una anella al nas i el van portar al rei de Babilònia, que el tancà a les masmorres perquè el seu rugit no se sentís més per les muntanyes d’Israel.”

La complanta de la vinya

10 “La teva mare era com un cep enmig de la vinya, plantat vora les aigües. Era fecund i frondós, gràcies a l’abundós regatge que l’amarava.
11 Tenia sarments forts, aptes per a ceptres de sobirans; la seva estatura s’elevava fins a tocar els núvols, destacava per la seva grandària i per la frondositat del seu brancatge.
12 Però ha estat arrancat amb fúria, llençat per terra, i el vent del desert ha marcit els seus fruits; se li han trencat els sarments vigorosos, i el foc els ha consumit.
13 I ara ha estat trasplantat al desert, a una terra eixuta i assedegada.
14 Del seu tronc n’ha sortit un foc que ha devorat sarments i fruits. Ja no li queden sarments forts que siguin aptes per a ceptres de sobirans.”
Això és una complanta, i com a complanta ha de ser emprada.