EZEQUIEL

 17

 

Paràbola de l’àguila

1 Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2 “Fill d’home, proposa un enigma i exposa una paràbola a la casa d’Israel.
3 Diràs: Això diu Déu, el Senyor: Una gran àguila, d’ales enormes, d’extens plomatge, d’abundoses plomes multicolors, va arribar al Líban i va arrencar el cimall del cedre,
4 va escapçar-ne el rebrot més alt, el portà al país dels mercaders i el va deixar en una ciutat de comerciants.
5 Després, prengué un plançó d’aquell país i el va plantar en un camp de conreu situat vora l’aigua abundosa, trasplantat com un salze.
6 Va brotar i esdevingué un cep frondós, de poca alçada, de manera que les seves sarments es decantaven vers aquella àguila, i les seves arrels s’endinsaven sota d’ella. Així és com es va fer un cep, que rebrotà i estengué les seves sarments.
7 Però hi havia també una altra gran àguila, d’ales enormes i abundós plomatge, i vet aquí que aquest cep va estendre cap a ella les seves arrels i hi decantà les sarments, des del bancal on era plantat, perquè ella la regués.
8 L’havien plantat en un terreny fèrtil, a la vora d’aigües abundoses, on podia produir brancada, donar fruit i convertir-se en un cep magnífic.
9 Digues: Això diu Déu, el Senyor: ¿Creus que prosperarà? ¿No li arrancarà les arrels, l’àguila primera, li destruirà els fruits i deixarà que s’assequi? Tots els seus brots tendres s’assecaran, i no caldrà pas molta força ni massa gent per a arrencar-lo de soca-rel.
10 Aquí el tens, trasplantat. ¿Creus que prosperarà? ¿No s’assecarà tan aviat com el vent de llevant bufi al seu damunt? En el mateix bancal on ha crescut, s’assecarà!”

Interpretació de la paràbola

11 Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
12 “Pregunta a la casa rebel: ¿No enteneu què significa això? Digues: Mireu, el rei de Babilònia va venir a Jerusalem, va agafar el rei i els seus prínceps i se’ls va endur a Babilònia.
13 En va escollir un de nissaga reial, va fer un pacte amb ell i el va obligar a prestar jurament, després d’endur-se la gent important del país,
14 per tal que fos un regne afeblit, incapaç de revoltar-se, i que només pogués subsistir guardant el pacte.
15 Però ell se li va rebel·lar i va enviar els seus ambaixadors a l’Egipte, a fi que li subministrés cavalls i un bon nombre de soldats. ¿Creus que prosperarà? ¿Se’n sortirà, el qui ha fet això? Després que ha trencat el pacte, podrà escapar?
16 Per vida meva, diu el Senyor Déu, t’asseguro que morirà enmig de Babilònia, en el mateix país on resideix aquest rei que el va entronitzar, amb qui ha menyspreat el seu jurament i ha violat el seu pacte.
17 I el faraó, ni amb el seu poderós exèrcit ni amb les seves nombroses tropes, no li servirà d’ajut en la batalla, quan aquells construeixin terraplens i alcin torres d’assalt per matar molta gent.
18 Ha menyspreat el jurament trencant el pacte, després que s’havia compromès, i ha comès totes aquestes accions: no se n’escaparà pas!
19 Per tant, el Senyor Déu diu això: Per vida meva, t’asseguro que faré que recaiguin sobre el seu cap el meu jurament, que ha menyspreat, i el meu pacte, que ha trencat.
20 Estendré damunt d’ell la meva xarxa, caurà en el meu filat, i el duré a Babilònia; i allà el faré jutjar pel perjuri que ha comès contra mi.
21 Els fugitius del seu exèrcit cauran sota l’espasa, i els qui aconsegueixin escapar seran dispersats als quatre vents. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he parlat!”

Promeses del Senyor

22 Això diu Déu, el Senyor: “També jo arrancaré el cimall del cedre gegantí, i el plantaré. D’entre els més alts del seus rebrots, n’esqueixaré un de tendre, i jo mateix el plantaré al cim d’una muntanya elevada;
23 a la muntanya excelsa d’Israel, el plantaré. Treurà branques ufanoses, donarà fruit i arribarà a ser un cedre magnífic. Sota seu, hi viuran tota mena d’ocells, i s’ajocaran a l’ombra de les seves branques.
24 I tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor, que he abatut l’arbre altívol i que he exalçat l’arbre abatut; he assecat l’arbre verd i he fet reverdir l’arbre sec. Jo, el Senyor, ho he dit i ho compliré!”