EZEQUIEL

 15

 

 

Paràbola del cep inútil

1 Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2 “Fill d’home, en què és millor la fusta del cep que qualsevol altra fusta, d’entre el brancatge dels arbres del bosc?
3 ¿En trauran fusta per a fer alguna mena de treball? ¿En faran una perxa per a penjar-hi alguna cosa?
4 Vet aquí que la llencen per alimentar el foc; el foc en consumeix els dos extrems, i la part del mig queda socarrimada. ¿Servirà encara per a alguna feina?
5 Si, quan era sencera, no servia per a cap treball, com podrà servir ara que és recremada i socarrimada pel foc?
6 Per tant, això diu Déu, el Senyor: Així com llenço, per a alimentar el foc, la fusta del cep abans que les altres fustes del bosc, així llençaré els habitants de Jerusalem.
7 M’encararé amb ells: han escapat del foc, però el foc els devorarà. Llavors, quan m’hauré encarat amb ells, sabreu que jo sóc el Senyor.
8 I convertiré el país en un desert, perquè han comès una traïció. Paraula de Déu, el Senyor!”