EZEQUIEL

 11

 

 

El càstig de Jerusalem

1 Després, l’Esperit em va alçar i em va dur a la porta oriental del temple del Senyor, la que mira a llevant, i a l’entrada de la porta hi vaig veure un grup de vint-i-cinc homes, i enmig d’ells Jaazanià, fill d’Azur, i Pelatiahu, fill de Benaià, dirigents del poble.
2 I l’Esperit em digué: “Fill d’home, aquests són els qui maquinen la maldat i donen mals consells a la ciutat,
3 els qui diuen: No és massa aviat per a edificar cases; això és l’olla i nosaltres som la carn.
4 Per això, profetitza contra ells, profetitza, fill d’home.”
5 Després caigué damunt meu l’Esperit del Senyor i em va ordenar que digués: “Això diu el Senyor: D’aquesta manera parleu vosaltres, casa d’Israel, i jo sé prou bé quins són els vostres pensaments.
6 Heu assassinat molta gent en aquesta ciutat i heu omplert de cadàvers els seus carrers.
7 Per això el Senyor ha dit: El morts que heu deixat estesos enmig d’ella són la carn, i la ciutat és l’olla, però a vosaltres us en faré fora.
8 Temíeu l’espasa, i l’espasa portaré damunt vostre, diu Déu, el Senyor.
9 Us faré sortir de la ciutat, us deixaré en mans dels estrangers i executaré les meves sentències contra vosaltres.
10 Caureu sota l’espasa, us jutjaré dins les fronteres d’Israel; i sabreu que jo sóc el Senyor.
11 Aquesta ciutat no serà la vostra olla, però vosaltres sereu la carn dins d’ella. Us jutjaré dins els límits d’Israel.
12 Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, de qui no heu seguit els manaments ni heu observat les lleis, sinó que heu actuat segons els costums de les nacions que teniu al voltant.”
13 I succeí que, mentre jo profetitzava, aquell Pelatiahu, fill de Benaià, va morir. Jo em vaig abocar de cara a terra i, clamant ben fort, vaig dir: “Ai, Senyor Déu! ¿És que vols exterminar el romanent d’Israel?”

Déu anuncia un nou pacte

14 Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
15 “Fill d’home, els teus companys, els teus germans, els teus parents i tota la casa d’Israel són aquells a qui els habitants de Jerusalem han dit: Vosaltres viviu lluny del Senyor! És a nosaltres que se’ns ha concedit el país com a heretat.
16 Per això els diràs: Això diu Déu, el Senyor: És cert que els he allunyat entre les nacions, que els he dispersat pels països, però, durant aquest temps, jo els he fet de santuari en les terres on eren exiliats.
17 Per tant, anuncia: Això diu Déu, el Senyor: Jo us aplegaré d’entre els pobles, us recolliré d’entre els països on sou exiliats i us donaré la terra d'Israel.
18 Ells hi aniran i n’extirparan totes les monstruositats i abominacions.
19 I els donaré un cor unànime i els posaré un esperit nou a dins, i arrancaré del seu cos el cor de pedra i els donaré un cor de carn
20 per tal que caminin en els meus estatuts, que observin els meus preceptes i que els posin en pràctica. Llavors ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
21 Quant als qui tenen el cor desbocat darrere el desig de les seves monstruositats i abominacions, jo faré que el seu mal comportament recaigui damunt el seu propi cap, diu Déu, el Senyor!”

La glòria del Senyor abandona Jerusalem

22 Els querubins van estendre les ales i les rodes es van alçar amb ells, i la glòria del Déu d’Israel anava damunt seu.
23 La glòria del Senyor es va alçar del mig de la ciutat i es va posar damunt el turó que hi ha a l’orient.
24 L’Esperit em va alçar de terra i em va transportar a Caldea, entre els deportats, en una visió obrada per l’Esperit de Déu; i després, la visió que jo havia vist em va deixar,
25 i jo vaig contar als deportats tot allò que el Senyor m’havia revelat.