EZEQUIEL

 10

 

La glòria del Senyor abandona el temple

1 Després vaig veure que a la volta que hi havia damunt els caps dels querubins hi apareixia una cosa amb aspecte de pedra de safir que, per la forma, semblava un tron,
2 i algú, parlant a l’home vestit de lli, li va dir: “Fica’t per entremig de les rodes, sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d’entre els querubins i escampa-les per la ciutat.” I jo vaig veure com hi entrava.
3 Els querubins s’estaven dempeus al cantó dret del temple, quan aquell home hi va entrar, i el núvol omplia l’atri interior.
4 Llavors la glòria del Senyor es va elevar de damunt el querubí cap al llindar del temple. El núvol omplí el temple, i l’atri va quedar ple de la resplendor de la glòria del Senyor.
5 La remor de les ales dels querubins se sentia des de l’atri exterior, com si fos la veu del Déu Omnipotent quan parla.
6 Succeí que, quan va ordenar a l’home vestit de lli: “Vés i agafa foc d’entremig de les rodes, d’enmig dels querubins”, ell hi va anar i es va quedar dret al costat d’una de les rodes.
7 Llavors el querubí va allargar la mà cap al foc que hi havia entre els querubins, en va agafar i el va posar als palmells de l’home vestit de lli. Aquest el va agafar i va sortir.
8 Llavors es va veure que als querubins els sortia una forma de mà humana per sota les ales.
9 Vaig mirar i vaig veure quatre rodes al costat dels querubí, una roda al costat de cada querubí, i l’aspecte de les rodes era semblant a la pedra de Tarsis.
10 Quant a la seva estructura, totes quatre tenien la mateixa forma, com si una roda estigués entrecreuada dintre de l’altra.
11 Quan es movien avançaven en les quatre direccions, i no s’havien de girar, sinó que es movien en la direcció que prenia el cap, al seu darrere, sense haver-se de girar per a avançar.
12 I tot el cos dels querubins, l’esquena, les mans i les ales, fins i tot les rodes que tenien els quatre, tot era cobert d’ulls per tots cantons.
13 Referint-se a les rodes, vaig sentir que les anomenaven «la carrossa».
14 Cadascun tenia quatre cares: la primera era de querubí, la segona era una cara d’home, la tercera era de lleó, i la quarta, d’àguila.
15 Els querubins podien enlairar-se: aquests eren els ésser vivents que jo havia vist vora el riu Quebar.
16 Quan els querubins avançaven, les rodes avançaven al seu costat, i quan els querubins desplegaven les ales per enlairar-se, les rodes tampoc no s’apartaven del seu costat.
17 Quan ells s’aturaven, les rodes s’aturaven; quan ells s’enlairaven, elles també s’enlairaven amb ells; perquè l’esperit dels éssers vivents animava les rodes.
18 Llavors la glòria del Senyor va sortir del llindar del temple i es va posar sobre els querubins.
19 Els querubins van desplegar les ales i s’enlairaven de terra, davant els meus ulls, i quan van sortir, també van sortir les rodes. Es van aturar a l’entrada de la porta oriental del temple del Senyor, i la glòria del Déu d’Israel se sostenia damunt d’ells.
20 Aquests eren els ésser vivents que jo havia vist sota el Déu d’Israel, vora el riu Quebar; i vaig comprendre que eren querubins.
21 Cadascun tenia quatre cares, quatre ales i alguna cosa en forma de mans humanes sota les ales.
22 Pel que fa a l’aspecte de les cares, era el que jo havia vist vora el riu Quebar, la mateixa aparença. I tots caminaven de dret endavant.