EZEQUIEL
1
1 S’esdevingué l’any trenta, el dia cinc del mes quart, quan jo
em trobava entre els deportats vora el riu Quebar, que el cel es va obrir i vaig
veure visions divines.
2 Era l’any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes,
3 quan el sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, tingué la revelació expressa del
Senyor, al país dels caldeus, vora el riu Quebar, i allà la mà del Senyor vingué
sobre ell.
Visió de la glòria divina
4 Vaig mirar, i heus aquí que venia del nord un vent tempestuós i un gran núvol
amb un foc llampegant envoltat de resplendor; i, dins del núvol, una mena de
fulgència metàl·lica al bell mig del foc.
5 I del centre emergia una forma de quatre éssers vivents. Aquest era el seu
aspecte: tenien semblança d’home.
6 Cadascun tenia quatre cares i quatre ales.
7 Les seves cames eren rectes, i les plantes dels seus peus eren com les paüles
d’un vedell; i centellejaven com el bronze brunyit.
8 Unes mans humanes els sortien de sota les ales, als quatre costats, i tots
quatre tenien les mateixes cares i ales.
9 Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Quan caminaven, no es giraven,
sinó que cadascun caminava de cara endavant.
10 Pel que fa a l’aspecte de les seves cares, era: cara d’home al davant de tots
quatre, cara de lleó al cantó dret, cara de toro al cantó esquerre, i cara
d’àguila al darrere.
11 Així eren les seves cares. Les seves ales eren desplegades cap amunt. Dues
ales es tocaven l’una amb l’altra, i amb dues es cobrien el cos.
12 I cadascun caminava de dret endavant, cap allà on l’esperit els feia anar,
sense girar-se quan caminaven.
13 L’aspecte dels éssers vivents era semblant a brases enceses, com si fossin
torxes que corrien refulgents per entremig dels éssers vivents. El foc era
resplendent, i del foc en sortien llampecs.
14 Els éssers vivents anaven i venien ràpids, com un llamp.
15 Mentre jo mirava els éssers vivents, vaig veure unes rodes a terra, al costat
de cada un.
16 L’aspecte de les rodes i la seva estructura era radiant com el crisòlit. Les
quatre tenien la mateixa forma; la seva estructura i disposició era com si una
roda estigués entrecreuada dintre l'altra.
17 Quan avançaven podien rodar en les quatre direccions, i no s’havien de girar
per avançar.
18 La seva circumferència era d’una alçada impressionant, i les llantes de les
quatre rodes eren plenes d’ulls tot al voltant.
19 Quan els éssers vivents caminaven, les rodes avançaven al seu costat, i quan
els éssers vivents s’aixecaven de terra, les rodes també s’aixecaven.
20 Anaven cap allà on l’esperit els impulsava; cap allà on els empenyia a anar,
les rodes també s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels éssers vivents
animava les rodes.
21 Quan ells avançaven, elles avançaven; quan ells s’aturaven, elles s’aturaven;
i si ells s’aixecaven de terra, s’aixecaven també les rodes; perquè l’esperit
dels éssers vivents animava les rodes.
22 Per damunt dels éssers vivents hi havia una mena de volta, resplendent com un
cristall encegador, estesa damunt dels seus caps.
23 I sota la volta, les seves ales s’alçaven rectes, l’una al nivell de l’altra;
i cadascun en tenia dues que li cobrien el cos.
24 Quan caminaven vaig sentir la remor de les seves ales, semblant al brogit de
les aigües impetuoses, com el tro de l’Omnipotent; era un estrèpit tumultuós com
la fragor d’un exèrcit. I quan s’aturaven, plegaven les ales.
25 Una veu va ressonar dalt de la volta que era sobre els seus caps, i, en
aturar-se, van plegar les ales.
26 Per damunt la volta que hi havia sobre els seus caps aparegué una cosa amb
aspecte de pedra de safir, en forma de tron; i sobre aquella mena de tron hi
seia una figura semblant a la d’un home.
27 I vaig veure com una refulgència de bronze brunyit, amb una mena de foc al
mig, que l’embolcallava des d’allò que semblava la seva cintura en amunt; i des
d’allò que semblava la seva cintura en avall, vaig veure com una mena de foc que
resplendia tot al voltant.
28 Semblant a l’arc iris que apareix entre els núvols en dia de pluja, així era
l’aspecte del resplendor que l’envoltava. Tal era la visió de la imatge de la
glòria del Senyor. Quan la vaig veure, em vaig abocar de cara a terra, i vaig
sentir una veu que parlava.