1 S’esdevingué l’any trenta, el dia cinc del mes quart, quan jo em trobava entre els deportats vora el riu Quebar, que el cel es va obrir i vaig veure visions divines.
2 Era l’any cinquè de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mes,
3 quan el sacerdot Ezequiel, fill de Buzí, tingué la revelació expressa del Senyor, al país dels caldeus, vora el riu Quebar, i allà la mà del Senyor vingué sobre ell.

Visió de la glòria divina

4 Vaig mirar, i heus aquí que venia del nord un vent tempestuós i un gran núvol amb un foc llampegant envoltat de resplendor; i, dins del núvol, una mena de fulgència metàl·lica al bell mig del foc.
5 I del centre emergia una forma de quatre éssers vivents. Aquest era el seu aspecte: tenien semblança d’home.
6 Cadascun tenia quatre cares i quatre ales.
7 Les seves cames eren rectes, i les plantes dels seus peus eren com les paüles d’un vedell; i centellejaven com el bronze brunyit.
8 Unes mans humanes els sortien de sota les ales, als quatre costats, i tots quatre tenien les mateixes cares i ales.
9 Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Quan caminaven, no es giraven, sinó que cadascun caminava de cara endavant.
10 Pel que fa a l’aspecte de les seves cares, era: cara d’home al davant de tots quatre, cara de lleó al cantó dret, cara de toro al cantó esquerre, i cara d’àguila al darrere.
11 Així eren les seves cares. Les seves ales eren desplegades cap amunt. Dues ales es tocaven l’una amb l’altra, i amb dues es cobrien el cos.
12 I cadascun caminava de dret endavant, cap allà on l’esperit els feia anar, sense girar-se quan caminaven.
13 L’aspecte dels éssers vivents era semblant a brases enceses, com si fossin torxes que corrien refulgents per entremig dels éssers vivents. El foc era resplendent, i del foc en sortien llampecs.
14 Els éssers vivents anaven i venien ràpids, com un llamp.
15 Mentre jo mirava els éssers vivents, vaig veure unes rodes a terra, al costat de cada un.
16 L’aspecte de les rodes i la seva estructura era radiant com el crisòlit. Les quatre tenien la mateixa forma; la seva estructura i disposició era com si una roda estigués entrecreuada dintre l'altra.
17 Quan avançaven podien rodar en les quatre direccions, i no s’havien de girar per avançar.
18 La seva circumferència era d’una alçada impressionant, i les llantes de les quatre rodes eren plenes d’ulls tot al voltant.
19 Quan els éssers vivents caminaven, les rodes avançaven al seu costat, i quan els éssers vivents s’aixecaven de terra, les rodes també s’aixecaven.
20 Anaven cap allà on l’esperit els impulsava; cap allà on els empenyia a anar, les rodes també s’aixecaven amb ells, perquè l’esperit dels éssers vivents animava les rodes.
21 Quan ells avançaven, elles avançaven; quan ells s’aturaven, elles s’aturaven; i si ells s’aixecaven de terra, s’aixecaven també les rodes; perquè l’esperit dels éssers vivents animava les rodes.
22 Per damunt dels éssers vivents hi havia una mena de volta, resplendent com un cristall encegador, estesa damunt dels seus caps.
23 I sota la volta, les seves ales s’alçaven rectes, l’una al nivell de l’altra; i cadascun en tenia dues que li cobrien el cos.
24 Quan caminaven vaig sentir la remor de les seves ales, semblant al brogit de les aigües impetuoses, com el tro de l’Omnipotent; era un estrèpit tumultuós com la fragor d’un exèrcit. I quan s’aturaven, plegaven les ales.
25 Una veu va ressonar dalt de la volta que era sobre els seus caps, i, en aturar-se, van plegar les ales.
26 Per damunt la volta que hi havia sobre els seus caps aparegué una cosa amb aspecte de pedra de safir, en forma de tron; i sobre aquella mena de tron hi seia una figura semblant a la d’un home.
27 I vaig veure com una refulgència de bronze brunyit, amb una mena de foc al mig, que l’embolcallava des d’allò que semblava la seva cintura en amunt; i des d’allò que semblava la seva cintura en avall, vaig veure com una mena de foc que resplendia tot al voltant.
28 Semblant a l’arc iris que apareix entre els núvols en dia de pluja, així era l’aspecte del resplendor que l’envoltava. Tal era la visió de la imatge de la glòria del Senyor. Quan la vaig veure, em vaig abocar de cara a terra, i vaig sentir una veu que parlava.