EL PENTATEUC

ÈXODE

 9

 

 

Cinquena plaga: la mort del bestiar

1 El Senyor digué a Moisès: “Vés a trobar el faraó i digues-li: Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa marxar el meu poble perquè em pugui donar culte.
2 Si tu no els deixes marxar, i encara els retens per la força,
3 la mà del Senyor Etern caurà sobre el bestiar que tens al camp, els cavalls, els ases, els camells, els bous i les ovelles, amb una plaga gravíssima.
4 Però el Senyor farà una excepció entre el bestiar d’Israel i el bestiar dels egipcis, de manera que no morirà res del que pertany als fills d’Israel.”
5 I el Senyor va fixar aquest termini: “Demà, el Senyor farà això al país.”
6 I efectivament, el Senyor, l’endemà, va fer això: tot el bestiar dels egipcis va morir, mentre que del bestiar dels fills d’Israel ni un sol cap no en va morir.
7 El faraó ho va fer esbrinar i van trobar que ni un sol cap del bestiar dels israelites no havia mort. Tot i així, el cor del faraó es va endurir i no va deixar marxar el poble.

Sisena plaga: les úlceres

8 El Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Preneu uns bons grapats de sutge del forn i que Moisès l’escampi enlaire davant del faraó.
9 I es convertirà en un polsim que s’escamparà per tota la terra d’Egipte i provocarà en les persones i les bèsties uns grans que s’obriran en úlceres, arreu del país d’Egipte.”
10 Ells prengueren sutge del forn i Moisès, situant-se davant del faraó, el va llançar cap al cel, i es van produir erupcions ulceroses tant en homes com en bèsties.
11 Ni els mags no pogueren restar davant Moisès, a causa de les úlceres, perquè els mags tenien les mateixes erupcions que tots els egipcis.
12 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, de manera que no els va escoltar, tal com el Senyor havia dit.

Setena plaga: la pedregada

13 El Senyor digué a Moisès: “Lleva’t de bon matí, presenta’t al faraó i digues-li: Això ordena al Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte.
14 Perquè aquesta vegada enviaré tots els meus flagells contra la teva persona i contra els teus consellers i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo sobre tota la terra.
15 Que si hagués estès la meva mà per ferir-te a tu i al teu poble amb la pesta, ja hauries desaparegut de la terra;
16 però t’he deixat amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè el meu nom sigui reconegut arreu de la terra.
17 ¿Encara t’oposes contra el meu poble, no deixant-lo sortir?
18 Doncs, demà, cap a aquesta hora, faré ploure una pedregada tant forta com no n’hi ha hagut d’altra en tota la història d’Egipte d’ençà que fou establert fins al present.
19 Ara, doncs, fes resguardar el teu bestiar i tot el que tens al camp, perquè la granissada caurà sobre tots els homes i tot el bestiar que es trobin al camp sense haver-se aixoplugat sota cobert, i moriran.”
20 Alguns dels consellers del faraó, que van témer l’advertència del Senyor, van fer que els seus homes i el bestiar es refugiessin a les cases;
21 però n’hi hagué d’altres que no van fer cas de l’advertència del Senyor i van deixar els homes i el bestiar al camp.
22 El Senyor digué a Moisès: “Alça la teva mà cap al cel, i que caigui una pedregada en tot el territori egipci, sobre els homes, sobre el bestiar i sobre tota mena de plantes que hi hagi al país d’Egipte.”
23 Moisès va alçar la vara enlaire i el Senyor abocà trons i granís i llamps que queien a terra. El Senyor va fer caure la pedregada sobre el país d’Egipte,
24 i fou una pedregada barrejada amb llamps tan forta con mai no n’hi havia hagut altra com aquella al país d’Egipte d’ençà que era nació.
25 La pedregada va afectar arreu del país egipci tot el que hi havia al camp, la gent i el bestiar; tota l’herba fou esbocinada i tots els arbres trossejats.
26 Només la regió de Goixen, on estaven els fills d’Israel, es va lliurar de la pedregada.
27 Llavors el faraó feu cridar Moisès i Aaron i els digué: “He pecat altre cop. El Senyor és just; jo i el meu poble som culpables.
28 Pregueu el Senyor, perquè ja n’hi ha massa de trons i de pedra. Ja us deixaré marxar, no us retindré més.”
29 Moisès li va contestar: “Així que hagi sortit de la ciutat alçaré les mans vers el Senyor; pararan els trons i la pedra deixarà de caure, a fi que sàpigues que la terra és del Senyor Etern.
30 Tanmateix, sé prou bé que ni tu ni els teus consellers encara no teniu temor del Senyor-Déu.”
31 La destrossa va afectar el lli i l’ordi, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit;
32 en canvi, el blat i l’espelta no van ser abatuts, perquè són més tardans.
33 Quan Moisès va deixar el faraó, va sortir de la ciutat, va alçar les mans al Senyor i els trons i la pedra van cessar i va parar de ploure sobre la terra.
34 Però quan el faraó veié que la pluja, els trons i la pedra havien cessat, va tornar a pecar, i endurí el seu cor i el dels seus consellers.
35 El cor del faraó es va obstinar, i no va deixar sortir els fills d’Israel, tal com el Senyor havia predit per mitjà de Moisès.