EL PENTATEUC

ÈXODE

 34

 

 

Les noves taules de la llei

1 El Senyor digué a Moisès: “Talla’t dues taules de pedra com les anteriors i hi escriuré les paraules escrites a les primeres taules que vas esbocinar.
2 I estigues a punt, demà de bon matí, per a pujar a la muntanya del Sinaí; allà, al cim de la muntanya, et presentaràs a mi.
3 Però que ningú no pugi amb tu, ni sigui vist cap home en tota la muntanya; ni tampoc ovelles ni vaques pasturant davant d’aquesta muntanya.”
4 Moisès, doncs, va tallar dues taules de pedra, com les anteriors, es va llevar de bon matí i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com li havia manat el Senyor, duent a les mans les dues taules de pedra.
5 El Senyor va baixar en el núvol i va estar allí amb Moisès, i aquest va invocar el nom del Senyor.
6 El Senyor va passar per davant d’ell proclamant: “El Senyor Etern! El Senyor Etern! Déu bondadós i clement, lent per a la ira i gran en misericòrdia i fidelitat.
7 que manté el seu amor per a mil generacions, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat, però que no els deixa impunes, castigant la iniquitat dels pares sobre els fills, i sobre els fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.”
8 Moisès, a l’instant, es va abocar a terra en adoració;
9 i digué: “Si he trobat gràcia als teus ulls, Senyor meu, et prego que el meu Senyor vingui enmig de nosaltres, tot i que som un poble tossut i rebel al jou; i perdona la nostra iniquitat i el nostre pecat, i accepta'ns com a heretat teva.”

Renovació de l’Aliança

10 El Senyor va respondre: “Mira, jo faig un pacte davant de tot el poble. Obraré meravelles com mai no han estat fetes enlloc de la terra, en cap de les nacions, i tot el poble que t’envolta veurà l’obra del Senyor Etern, perquè el que faré amb tu són coses esfereïdores.
11 Observa curosament el que avui et mano. Heus aquí que aniré expulsant de davant teu l’amorreu, el cananeu, l’hitita, el perizita, l’hivita i el jebuseu.
12 Guarda’t de fer cap pacte amb els habitants de la terra on ets a punt d’entrar, a fi que ells no es tornin un parany dintre teu.
13 Tot al contrari: enderrocaràs els seus altars, esmicolaràs les seves estàtues i tallaràs els seus troncs sagrats;
14 no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós.
15 No facis cap pacte amb els habitants d’aquella terra, que ells es pervertiran seguint els seus déus, i els oferiran sacrificis; i tu , si et convidaven, hauries de menjar dels seus sacrificis;
16 hauries de prendre les seves filles per als teus fills, i elles, pervertint-se darrere els seus déus, farien que també els teus fills es pervertissin.
17 No et faràs cap déu de fosa.

Les festes anuals

18 Guardaràs la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pa àzim, tal com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte.
19 Tot primogènit és meu; i tot mascle primer nascut del teu bestiar, sigui de vaca o sigui d’ovella.
20 Però tot primer nascut dels ases el redimiràs amb un anyell; i si no el redimeixes, el desnucaràs. També redimiràs tot primogènit d’home entre els teus fills. Ningú no compareixerà davant meu amb les mans buides.
21 Sis dies treballaràs, però el setè dia reposaràs; tant a la llaurada com a la sega.
22 Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any.
23 Tres vegades l’any, tots els teus homes es presentaran davant el Senyor Etern, el Déu d’Israel.
24 I quan pugis tres vegades l’any a presentar-te davant el Senyor, el teu Déu, i jo expulsi les nacions davant teu i eixampli el teu territori, ningú no ambicionarà la teva terra.
25 No immolaràs la sang del meu sacrifici amb pa fermentat, ni deixaràs per a l’endemà res de la víctima de la festa pasqual.
26 Portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el bo i millor de les primícies de la teva terra. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.
27 El Senyor digué encara a Moisès: “Escriu-te aquestes paraules, perquè segons elles faig el pacte amb tu i amb Israel.”
28 I s’estigué allà, amb el Senyor, quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure. I va escriure damunt les taules les paraules del pacte, els Deu Manaments.

El rostre resplendent de Moisès

29 Després Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí, amb les dues taules del Testimoni a les mans, i no sabia que el seu rostre resplendia pel fet d’haver estat parlant amb el Senyor.
30 Aaron i tots els fills d’Israel miraven Moisès, i, en veure que el seu rostre resplendia, tingueren por d’acostar-s’hi.
31 Però Moisès els va cridar, i Aaron i tots els principals de la comunitat s’hi van acostar; i Moisès els va parlar.
32 A continuació s’hi van acostar també tots els fills d’Israel, i ell els va transmetre totes les ordres que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí.
33 Així que Moisès va acabar de parlar amb ells, es va cobrir el rostre amb un vel.
34 Sempre que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel fins que sortia, i quan sortia comunicava als fills d’Israel allò que el Senyor havia manat.
35 Llavors els fills d’Israel veien el rostre resplendent de Moisès; però en acabar tornava a cobrir-se el rostre fins que entrava a parlar amb el Senyor.