EL PENTATEUC

ÈXODE

 32

 

El vedell d’or

1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: “Vinga, fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.”
2 Aaron els va respondre: “Recolliu les arracades d’or que duen a les orelles les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles, i porteu-me-les.”
3 Llavors, tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les dugueren a Aaron.
4 Ell va acceptar el que li donaven i va emmotllar un vedell de fosa i li donà forma amb el cisell. Llavors ells digueren: “Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.”
5 Veient això, Aaron, va construir un altar davant seu i va proclamar: “Demà farem festa en honor del Senyor Etern.”
6 L’endemà es van llevar de matinada i oferiren holocaustos i presentaren sacrificis de pau. Després, el poble s’assegué a menjar i beure i es lliurà a la diversió.

Indignació del Senyor i súplica de Moisès

7 Llavors, el Senyor digué a Moisès: “Vés, baixa, perquè el teu poble, que vas treure de la terra d’Egipte, s’ha corromput.
8 Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat un vedell de fosa, l’han adorat i li han ofert sacrificis i han declarat: Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.”
9 A més, el Senyor digué a Moisès: “M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou.
10 Deixa’m ara que la meva còlera s’encengui contra ells i els extermini. Però de tu en faré una gran nació.”
11 Llavors Moisès va intercedir davant el Senyor, el seu Déu, dient: “Per què, Senyor, s’ha d’encendre la teva còlera contra el teu poble, el que tu mateix vas fer sortir de la terra d’Egipte amb gran poder i mà forta?
12 Per què han de poder dir els egipcis: Els ha tret amb males intencions per poder-los destruir en les muntanyes i esborrar-los de la superfície de la terra? Abandona la teva ira i renuncia a fer mal al teu poble.
13 Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix: Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, i tota aquesta terra que he promès la donaré a la vostra descendència; i ells la posseiran per sempre més.”
14 Llavors el Senyor va renunciar a desfermar el mal que havia dit que faria al seu poble.

Moisès baixa de la muntanya i s’encén en còlera

15 Moisès es va girar i va començar a baixar de la muntanya duent a les mans les dues taules del Testimoni, escrites per les dues cares; duien escrits per l’una i l’altra cara.
16 Les taules eren obra de Déu, i l’escriptura era escriptura de Déu, gravada sobre les taules.
17 Quan Josuè va sentir el soroll que feia el poble amb la seva cridòria, digué a Moisès: “Crits de guerra al campament!”
18 Respongué Moisès: “No és brogit de crits de victòria, ni és brogit de planys de derrota; brogits de cants és el que sento.”
19 Succeí que, en ser a prop del campament, veié el vedell i les danses; llavors, la còlera de Moisès es va encendre i, llençant les taules que duia a les mans, les esbocinà al peu de la muntanya.
20 Després va prendre el vedell que havien fabricat, el cremà i el va moldre fins a fer-lo pols; l’escampà damunt l’aigua i va fer que els israelites en beguessin.
21 Moisès digué a Aaron: “Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis abocat un pecat tan gran?”
22 Aaron va contestar: “Que la còlera del meu senyor no s’encengui. Prou coneixes tu aquest poble, com és d’inclinat al mal.
23 Ells em van dir: Fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.
24 Jo els vaig dir: Qui tingui or, que se’n desprengui. Ells me’l van donar a mi, jo el vaig ficar a la fosa i en va sortir aquest vedell.”

Els fills de Leví fan costat a Moisès

25 Veient Moisès que el poble estava eixelebrat, perquè Aaron l’havia deixat desenfrenar per a esdevenir riota entre els seus enemics,
26 es va plantar a l’entrada del campament i va cridar: “A mi els qui estiguin pel Senyor!” I se li van ajuntar tots els fills de Leví.
27 Llavors els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Que cadascun es cenyeixi l’espasa al costat; passeu i repasseu pel campament, de porta en porta, i que cadascun mati el seu germà, el seu amic, el seu parent.”
28 Els fills de Leví van complir el que Moisès havia dit, i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble.
29 Moisès els digué: “Avui us heu consagrat al Senyor, qui a costa del seu fill, qui a costa del seu germà, a fi que avui us doni la benedicció.”
30 L’endemà, Moisès digué al poble: “Vosaltres heu comès un gran pecat! Ara, doncs, pujaré a trobar el Senyor; potser podré obtenir el perdó del vostre pecat.”
31 Moisès se’n tornà a trobar el Senyor i li digué: “Ai! Aquest poble ha comès, certament, un gran pecat, s’ha fabricat un déu d’or.
32 Ara et prego que perdonis el seu pecat, o si no, esborra’m ja del llibre que has escrit.”
33 El Senyor va replicar a Moisès: “Aquell que hagi pecat contra mi, l’esborraré del meu llibre.
34 Però ara, vés, guia el poble cap a on t’he indicat. Mira, el meu àngel anirà davant teu, però el dia de la meva visita els castigaré pel seu pecat.”
35 I el Senyor va castigar el poble per allò que havien fet amb el vedell que els va fabricar Aaron.