EL PENTATEUC

ÈXODE

 18

 

 

Jetró visita Moisès

1 Jetró, sacerdot de Madian, sogre de Moisès, es va assabentar de tot el que Déu havia fet per Moisès i per Israel, el seu poble, i de com el Senyor havia tret Israel d’Egipte.
2 Jetró, el sogre de Moisès, prengué Siporà, la muller de Moisès, després de ser repudiada,
3 i els seus dos fills; el primer es deia Guerxom, perquè havia dit: “Sóc un foraster en terra estrangera”;
4 i l’altre es deia Elièzer, perquè: “El Déu del meu pare és el meu ajut i m’ha alliberat de l’espasa del faraó.”
5 Jetró, doncs, sogre de Moisès, anà a trobar-lo amb els fills i la dona d’aquest, al desert on havia acampat, a la muntanya de Déu,
6 i va fer dir a Moisès: “Jo, el teu sogre Jetró, et vinc a veure amb la teva muller i els seus dos fills.”
7 Moisès va sortir a rebre el seu sogre i li féu una reverència, el besà, i després d’interessar-se mútuament per la seva salut van entrar a la tenda.
8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet al faraó i als egipcis en favor d’Israel, tots els sofriments que havien suportat pel camí i com el Senyor els havia protegit.
9 Jetró es va alegrar molt de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel alliberant-lo del poder dels egipcis,
10 i digué: “Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat del poder dels egipcis i del poder del faraó, que ha alliberat el poble de la subjecció al poder dels egipcis.
11 Ara entenc que el Senyor Etern és més gran que tots els déus, perquè justament en allò que es van mostrar més altius fou més alt que ells.”
12 I Jetró, el sogre de Moisès, oferí a Déu un holocaust i sacrificis, i Aaron i tots els ancians d’Israel van entrar a menjar el pa amb el sogre de Moisès a la presència de Déu.

Jetró aconsella Moisès. Institució dels jutges

13 L’endemà, Moisès es va asseure per administrar justícia al poble, i la gent s’estigué dreta al voltant de Moisès des del matí fins al vespre.
14 El sogre de Moisès, observant tot el que ell feia pel poble, digué: “Per què fas això amb la gent? Per què presideixes tu sol, i tota la gent ha d’estar dempeus al teu voltant des del matí fins al vespre?”
15 Moisès respongué al seu sogre: “És que la gent acudeix a mi per consultar Déu.
16 Sempre que tenen algun plet, vénen a mi; i jo judico entre l’un i l’altre, i els faig present els preceptes de Déu i les seves lleis.”
17 El sogre de Moisès li digué: “No és cosa gaire bona això que tu fas.
18 Acabaràs esgotat tu i també aquesta gent que t’envolta, perquè la feina és massa pesada per a tu i no podràs dur-la a terme tot sol.
19 Escolta, doncs, el que et dic; vull donar-te un consell i que Déu sigui amb tu. Dedica’t personalment al poble davant Déu per a presentar les seves causes a Déu.
20 Explica’ls els preceptes i les lleis, i orienta’ls en el camí que han de seguir i les obres que han de practicar.
21 Però selecciona d’entre el poble gent capacitada, homes reverents amb Déu, persones de confiança, insubornables, i posa’ls de capdavanters del poble, per caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena,
22 a fi que, en tot moment, ells puguin jutjar els plets del poble; així totes les qüestions greus te les presentaran a tu i totes les causes lleus les jutjaran ells mateixos. D’aquesta manera et treus càrrega del damunt, fent que la comparteixin amb tu.
23 Si ho fas així, i Déu et mana, llavors podràs resistir-ho, i tota aquesta gent tornarà en pau a casa seva.”
24 Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li havia indicat.
25 Va escollir homes capacitats d’entre tot Israel i els va posar de caps del poble: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena.
26 Aquests judicaven el poble en tot moment; les causes difícils, les duien a Moisès, i les causes menors, les jutjaven ells mateixos.
27 Després Moisès acomiadà el seu sogre, i aquest se’n tornà a la seva terra.