EL PENTATEUC

ÈXODE

 16

 

Cap al desert de Sin.
Les guatlles i el mannà

1 Alçant el campament d’Elim, tota la congregació dels fills d’Israel va arribar al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí, el dia quinzè del mes segon, després d’haver sortit de la terra d’Egipte.
2 Llavors, tota la congregació dels fills d’Israel va començar a murmurar contra Moisès i Aaron, al desert.
3 Els fills d’Israel els deien: “Tant de bo haguéssim mort a mans del Senyor al país d’Egipte, quan sèiem vora les olles de carn, quan menjàvem pa en abundor. Ens heu dut en aquest desert per matar de fam tota aquesta generació.”
4 El Senyor digué a Moisès: “Mira, us faré ploure pa del cel per a vosaltres, i el poble sortirà a recollir cada dia la ració diària; així el posaré a prova per veure si segueix les meves instruccions o no.
5 Però, el dia sisè, quan preparin el que s’han d’endur, haurà de ser el doble del que apleguen cada dia.”
6 Moisès i Aaron van dir a tots els fills d’Israel: “Al capvespre sabreu que ha estat el Senyor qui us ha tret del país d’Egipte,
7 i a la matinada veureu la glòria del Senyor; perquè, nosaltres, què som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?”
8 Moisès hi afegí: “El Senyor us donarà aquest vespre carn per a menjar, i al matí pa fins a atipar-vos, perquè ha sentit les murmuracions amb què l’heu blasmat; perquè, nosaltres, què som? No són pas contra nosaltres, les vostres murmuracions, sinó contra el Senyor.”
9 I Moisès digué a Aaron: “Digues a tota la congregació dels fills d’Israel: Presenteu-vos davant del Senyor, perquè ell ha sentit les vostres murmuracions.”
10 I succeí que, mentre Aaron estava parlant a tota la congregació dels fills d’Israel, es van girar vers el desert, i la glòria del Senyor aparegué dins el núvol.
11 Llavors el Senyor va parlar a Moisès d’aquesta manera:
12 “He sentit les murmuracions dels fills d’Israel. Vés a dir-los: Al capvespre menjareu carn i al matí us atipareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor Etern, el vostre Déu.”
13 Aquell capvespre van pujar les guatlles, que cobriren el campament, i l’endemà al matí hi havia una capa rosada al voltant del campament.
14 I quan la capa de rosada es va esvair, damunt la superfície del desert hi havia una cosa menuda, granulada, semblant al gebre, sobre la terra.
15 En veure-ho, els fills d’Israel es deien els uns als altres: “Què es això?”, perquè no sabien què era. I Moisès els digué: “Aquest és el pa que el Senyor us dóna per aliment.

Prescripcions sobre el mannà

16 Això és el que el Senyor ha manat: “Que cadascú n’aplegui just el que hagi de menjar, un gómor per cap, segons el nombre de persones que siguin; cadascú en prendrà segons els qui conviuen en la seva tenda.”
17 Els fills d’Israel així ho van fer; uns n’aplegaren molt i altres menys.
18 I quan ho van mesurar amb el gómor, ni els qui van aplegar molt no en tenien massa, ni els qui en van aplegar menys van quedar curts; cadascú n’havia aplegat just per a les seves necessitats.
19 Moisès també els digué: “Que ningú no en guardi gens per a l’endemà.”
20 Però no van escoltar Moisès, i alguns en van guardar per a l’endemà; però es va omplir de cucs i es va podrir. Llavors Moisès es va indignar contra ells.
21 Tots els matins, cadascú n’aplegava el que havia de menester, perquè, així que el sol començava a escalfar, es fonia.

El dissabte i la reserva del mannà

22 El dia sisè en van aplegar doble ració, dos gómors per cap, i els principals de la congregació van anar a informar-ne Moisès;
23 però ell els digué: “Aixó és el que el Senyor ha manat: Demà és dissabte, un dia de repòs consagrat al Senyor; coeu el que hàgiu de coure i bulliu el que hàgiu de bullir, i el que sobri guardeu-ho com a reserva per a demà.”
24 Ells ho van guardar per a l’endemà, tal com Moisès havia manat, i no es va podrir ni s’hi van ficar els cucs.
25 Llavors Moisès digué: “Mengeu-ne avui, que avui és el dissabte del Senyor, i en tal dia no en trobareu al camp.
26 Durant sis dies en podreu aplegar, però el dia setè, el dissabte, no n’hi haurà.”
27 Amb tot, el dia setè, alguns del poble van sortir a buscar-ne, però no en van trobar.
28 El Senyor digué a Moisès: “Fins quan refusareu de guardar els meus manaments i les meves lleis?
29 Mireu que el Senyor us ha donat el dissabte; és per això que el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Que cadascú resti en el seu lloc; que ningú no es mogui de casa seva el dia setè.”
30 I el poble va reposar el dia setè.
31 La casa d’Israel va anomenar mannà allò que recollien, i era com llavors de coriandre, blanc i amb gust com de pastís de mel.
32 Moisès digué: “Això és el que el Senyor ha manat: Ompliu-ne un gómor i conserveu-lo per als vostres descendents, a fi que vegin el pa que us he fet menjar al desert, quan us vaig treure de la terra d’Egipte.”
33 I Moisès digué a Aaron: “Pren una gerra i fica-hi un gómor ple de mannà, i posa-la davant del Senyor, a fi de conservar-lo per als vostres descendents.”
34 Aaron va ficar dins la gerra un gómor ple de mannà i la va posar davant el Testimoniatge perquè es conservés.
35 Els fills d’Israel van menjar el mannà durant quaranta anys, fins que van arribar en una terra habitada. Es van estar alimentant de mannà fins que van arribar a la frontera del país de Canaan.
36 El gómor és una desena part de l’efà.