EL PENTATEUC

ÈXODE

 15

 

 

Càntic triomfal de Moisès

1 Llavors Moisès i els fills d’Israel es van posar a cantar aquest càntic al Senyor Etern:
Cantaré al Senyor, perquè s’ha cobert de glòria;
ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.
2 La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor.
Ell ha estat la meva salvació:
aquest és el meu Déu, i jo el lloaré;
Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
3 El Senyor és un gran guerrer,
el seu nom és “el Senyor-Etern”.
4 Els carros del faraó, amb el seu exèrcit, els ha llençat al mar,
el bo i el millor dels seus guerrers, els ha enfonsat al Mar Roig.
5 Les profunditats els han cobert,
han davallat als abismes com una pedra.
6 La teva dreta, Senyor, magnífica en potència;
la teva dreta, Senyor, ha esclafat l’enemic.
7 Amb la teva immensa majestat, abats els adversaris;
desfermes el teu furor i els consumeixes com fullaraca.
8 Amb la fúria del teu buf, s’han apilat les aigües,
les onades s’han alçat com un mur;
al mig del mar, s’ha quallat l’aigua dels abismes.
9 L’adversari deia:
“Els perseguiré, els atraparé, repartiré les seves despulles,
amb ells sadollaré la meva ànima;
desembeinaré l’espasa, la meva mà els exterminarà.”
10 Has fet bufar el teu vent, els ha engolit el mar;
s’han enfonsat com el plom, en les turbulentes aigües.
11 Qui és com tu, Senyor, entre els déus?
Qui és com tu, gloriós en santedat,
terrible en prodigis, autor de meravelles?
12 Has estès la mà i la terra els ha engolit.
13 Amb la teva misericòrdia has conduït el poble que vas redimir,
amb el teu poder l’has guiat al teu santuari.
14 Els pobles, en sentir-ho, s’esglaiaran,
la por dominarà els habitants de Filistea.
15 Llavors els prínceps d’Edom tremolaran,
s’angoixaran els caps de Moab,
quedaran esmaperduts tots els habitants de Canaan.
16 Damunt d’ells caurà el pànic i el terror,
per la grandesa del teu braç emmudiran com estàtues,
fins que passi el teu poble, Senyor,
el poble que tu has adquirit.
17 El faràs entrar i l’instal·laràs a la muntanya de la teva heretat,
al lloc que has preparat, Senyor, com a residència teva;
al santuari, Senyor, que les teves mans han preparat.
18 El Senyor Etern regnarà per sempre més.
19 Quan els cavalls del faraó i els seus carros amb els seus conductors van entrar dins el mar, el Senyor féu tornar les aigües del mar damunt d’ells, mentre que els fills d’Israel havien passat a peu eixut pel mig del mar.
20 I Maria, la profetessa, germana d’Aaron, prengué a la mà el tamborí i totes les dones van sortir darrere seu amb tamborins i tot dansant,
21 mentre Maria els cantava la tornada:
“Canteu al Senyor, que s’ha cobert de glòria,
ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.”

L’etapa a Marà i Elim

22 Moisès féu partir els fills d’Israel del Mar Roig en direcció al desert de Xur, per on van estar caminant durant tres dies sense trobar aigua.
23 Van fer cap a Marà, però no van poder beure l’aigua de Marà perquè era amarga. Per això a aquell lloc li diuen Marà (amargor).
24 El poble va començar a murmurar contra Moisès i deien: “Què beurem?”
25 Llavors Moisès va invocar el Senyor, i el Senyor li va indicar un tronc, i Moisès el va tirar a l’aigua, i l’aigua es va tornar dolça. Allí el Senyor va donar al poble un estatut normatiu, i el va posar a prova,
26 dient-li: “Si escoltes atentament la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que és recte als seus ulls, i fas cas dels seus manaments i observes tots els seus estatuts, no faré caure damunt teu cap dels flagells que he fet caure damunt els egipcis; perquè jo sóc el Senyor, el teu guaridor.”
27 Desprès van anar a Elim, on hi ha dotze deus d’aigua i setanta palmeres, i van acampar allí, vora les aigües.