EL PENTATEUC

ÈXODE

 14

 

 

Els egipcis persegueixen Israel

1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2 “Ordena als fills d’Israel que se’n tornin i acampin davant de Piahirot, entre Migdol i el mar, enfront de Baal-Sefon. Acampareu just al seu davant, arran de mar.
3 Perquè el faraó, pel que fa als fills d’Israel, pensarà: Van perduts pel país, i el desert els barra el pas.
4 I jo tornaré obstinat el cor del faraó, de manera que us perseguirà; però jo manifestaré la meva glòria a costa del faraó i de tot el seu exèrcit, i sabran els egipcis que jo sóc el Senyor Etern.” I ells així ho van fer.
5 Quan van anunciar al faraó que el poble d’Israel havia fugit, el cor del faraó i el dels seus consellers es va girar contra ells, i digueren: “Què hem fet, deixant que els fills d’Israel escapessin del nostre servei?”
6 Llavors va fer enganxar el seu carro i s’endugué les seves tropes.
7 Prengué sis-cents carros, escollits d’entre tots els carros d’Egipte, i hi féu muntar en cada un els guerrers corresponents.
8 El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d’Egipte, de manera que van anar a perseguir els fills d’Israel mentre aquests sortien per la mà poderosa del Senyor.
9 Els egipcis els perseguiren amb tota la cavalleria, els carros del faraó, amb la seva gent i el seu exèrcit; i els van aconseguir quan eren acampats arran de mar, davant de Piahirot, enfront de Baal-Sefon.
10 Quan el faraó ja s’apropava, els fills d’Israel van alçar els ulls i veieren que els egipcis els venien perseguint. Llavors els va entrar el pànic i van començar a clamar al Senyor.
11 I deien a Moisès: “¿És que no hi havia tombes a l’Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què has fet això amb nosaltres, fent-nos sortir d’Egipte?
12 ¿No t’ho vam advertir a l’Egipte, quan et dèiem: Deixa’ns estar, estem bé servint els egipcis? Perquè més ens valia servir els egipcis que no pas morir al desert.”
13 Moisès va contestar al poble: “No tingueu por i manteniu-vos ferms, que ja veureu com el Senyor us salvarà en aquest dia, perquè els egipcis que avui esteu veient, ja no els tornareu a veure mai més.
14 El Senyor lluitarà per vosaltres, mentre vosaltres resteu tranquils.”

Els israelites travessen el mar

15 El Senyor digué a Moisès: “Per què segueixes clamant a mi? Mana als fills d’Israel que es posin en marxa!
16 I tu, alça la teva vara i estén la mà sobre el mar i divideix-lo en dues parts, a fi que els fills d’Israel puguin passar entremig del mar a peu eixut.
17 Que jo enduriré el cor dels egipcis perquè els persegueixin, i em cobriré de glòria contra el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus conductors.
18 Així sabran els egipcis que jo sóc el Senyor Etern, quan m’hagi cobert de glòria contra el faraó, els seus carros i els seus conductors.”
19 L’Àngel del Senyor, que anava al davant de l’exèrcit d’Israel, es va situar al darrere. També es va situar al darrere la columna de núvols que anava davant d’ells;
20 així es va interposar entre les tropes egípcies i les d’Israel. El núvol era de foscor per als egipcis però de claredat en la nit per als israelites, de manera que no es van poder acostar l’un a l’altre en tota la nit.
21 Moisès va estendre la mà sobre el mar, i el Senyor, mitjançant un vent de llevant molt fort que va durar tota la nit i que va deixar el mar eixut i les aigües dividides, va fer que el mar s’enretirés.
22 Els fills d’Israel van entrar al mig del mar, per la part eixuta, mentre les aigües formaven muralla a dreta i a esquerra.
23 Els egipcis es van llançar a perseguir-los, i van entrar darrere seu al mig del mar; tota la cavalleria del faraó i els carros amb els seus conductors.
24 A la vetlla del matí, el Senyor, a través de la columna de foc i de núvols, va guaitar el campament dels egipcis i va sembrar la confusió en l’exèrcit egipci.
25 Els va encallar les rodes dels carros, fent la seva marxa molt dificultosa. Llavors els egipcis van dir: “Fugim de davant d’Israel, perquè el Senyor lluita a favor d’ells, contra els egipcis!”
26 El Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà sobre el mar i les aigües tornaran sobre els egipcis, sobre els seus carros i sobre la seva gent.”
27 Moisès estengué la seva mà sobre el mar i, a punta d’alba, el mar va tornar al seu lloc normal; i els egipcis, intentant fugir, topaven amb ell. Així el Senyor va negar els egipcis enmig del mar,
28 perquè quan les aigües revengueren, van colgar els carros i la seva gent i tot l’exèrcit del faraó que havia entrat dins el mar perseguint-los. No en va quedar ni un.
29 Però els fills d’Israel van passar pel mig del mar, a peu eixut, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
30 Així aquell dia el Senyor va salvar Israel de les mans dels egipcis; i Israel contemplà els egipcis morts a la riba del mar.
31 I veient Israel la poderosa força que el Senyor havia emprat contra els egipcis, va reverenciar el Senyor i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.