EL PENTATEUC

ÈXODE

 13

 

 

Sobre els primogènits i sobre els àzims

1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2 “Em consagraràs tot primogènit, tot primer nascut d’entre els fills d’Israel, tant si és home com si és bèstia, perquè és meu.”
3 Moisès digué al poble: “Recordeu-vos d’aquest dia en què heu sortit de l’Egipte, de la casa de servitud, ja que ha estat amb la seva poderosa mà que el Senyor us ha tret d’aquí; aquest dia no menjareu pa fermentat.
4 En aquest dia del mes d’abib, vosaltres sortiu d’Egipte.
5 I serà que, quan el Senyor t’hagi introduït a la terra del cananeu, de l’hitita, de l’amorreu, de l’hivita i del jebuseu, que va jurar als teus pares que els donaria, terra que regalima llet i mel, observareu aquesta celebració en aquest mes.
6 Durant set dies menjaràs pa àzim, i el dia setè serà festa solemne en honor del Senyor.
7 Menjaràs pans àzims durant els set dies, i no s’ha de veure pa fermentat a casa teva ni llevat en tot el teu territori.
8 I en aquella diada explicaràs al teu fill: Això és a causa del que va fer el Senyor per mi quan vaig sortir de l’Egipte.
9 I et serà com un senyal damunt la mà i com a remembrança entre els ulls, a fi que la llei del Senyor estigui en la teva boca, ja que el Senyor t’ha fet sortir d’Egipte amb la força de la seva mà.
10 I guardaràs aquest precepte en la data precisa, any rere any.”

Normes sobre els primogènits

11 “Quan el Senyor t’haurà dut a la terra del cananeu, tal com ho va jurar a tu i als teus pares, i te l’hagi lliurada,
12 llavors dedicaràs al Senyor tot el primer que obre el si matern. També tot el primer nascut de part de les teves bèsties, si és mascle, pertany al Senyor.
13 Però tot primer nascut dels ases el redimiràs amb un anyell; i si no el redimeixes, el desnucaràs. També redimiràs tot primogènit entre els teus fills.
14 I serà que quan el teu fill, el dia de demà, et pregunti: Què significa això?, li diràs: Amb mà forta el Senyor ens va treure de l’Egipte, la casa de les nostres servituds.
15 Succeí que, quan el faraó va refusar de deixar-nos marxar, el Senyor va fer morir tots els primogènits del territori egipci, des dels primogènits dels homes fins als primogènits de les bèsties. Per això redimeixo tot primogènit dels meus fills.
16 Això serà com un senyal damunt la teva mà i com a remembrança entre els teus ulls, ja que el Senyor t’ha fet sortir d’Egipte amb la força de la seva mà.”

La marxa cap al desert

17 Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va guiar pel camí de la terra dels filisteus, tot i que era més directe, perquè Déu es deia: “No fos cas que, davant els atacs, el poble se’n desdigui i prefereixi tornar a l’Egipte.”
18 Déu, doncs, va fer que el poble donés la volta pel camí del desert en direcció al Mar Roig. Els fills d’Israel van anar pujant en formació des de la terra d’Egipte.
19 I Moisès s’endugué els ossos de Josep, perquè aquest havia fet jurar als fills d’Israel: “És segur que Déu us ajudarà, llavors us endureu d’aquí els meus ossos.”
20 Van partir de Sucot i van acampar a Etam, a la vora del desert.
21 El Senyor caminava davant seu, de dia en una columna de núvols, per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc, per il·luminar-los, perquè poguessin caminar tant de dia com de nit.
22 Mai no va apartar de davant del poble la columna de núvols durant el dia ni la columna de foc durant la nit.