EL PENTATEUC

ÈXODE

 12

 

 

Institució de la Pasqua

1 El Senyor va parlar així a Moi- sès i Aaron al país d’Egipte:
2 “Aquest mes serà per a vosaltres el començ dels mesos, el primer dels mesos de l’any.
3 Parleu a tota la comunitat d’Israel i digueu-los: El deu d’aquest mes, cadascun de vosaltres es procurarà un anyell per família, un cap per cada casa.
4 Si una família és massa petita per a consumir un anyell, que el prengui amb el veí més pròxim a casa seva, segons sigui el nombre de persones i segons sigui el que cada un pot menjar.
5 L’anyell ha de ser sense cap tara, mascle i de primer any. Podeu triar-lo d’entre les ovelles o les cabres.
6 El tindreu guardat fins al dia catorze d’aquest mes; llavors, a la caiguda de la tarda, tota la comunitat d’Israel el degollaran.
7 Després prendreu part de la sang i n’untareu els dos brancals de la llinda de les cases on el menjareu.
8 La carn la menjareu aquella mateixa nit; l’haureu de menjar rostida a la brasa, amb pans àzims i herbes amargues.
9 No en menjareu cap part crua, bullida o guisada, sinó rostida a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes.
10 No en deixareu gens per a l’endemà; i el que en sobri al matí, ho cremareu al foc.
11 L’haureu de menjar així: amb la cintura cenyida, els peus calçats i el bastó a la mà. El menjareu de pressa. És la Pasqua del Senyor.
12 Perquè aquesta nit jo passaré per la terra d’Egipte i feriré tots els primogènits del país, tant si és home com bèstia; i en tots els déus de l’Egipte executaré condemnes. Jo, el Senyor Etern!
13 La sang us servirà de senyal a les cases on estigueu; jo veuré la sang i passaré de llarg, de manera que entre vosaltres no hi haurà flagell destructor quan jo doni el cop contra el país d’Egipte.
14 Aquest serà un dia memorable per a vosaltres, i el celebrareu com una festa del Senyor durant les successives generacions; el celebrareu com una institució perpètua.”

La festa dels Àzims

15 “Durant set dies menjareu pans àzims. Des del primer dia traureu de casa vostra el llevat, perquè aquell qui des del primer dia fins al setè hagi menjat pa fermentat serà exterminat d’entre el poble d’Israel.
16 El dia primer tindreu una assemblea santa, i el dia setè, també. Durant aquests dies no es farà cap treball, fora del necessari per a preparar el menjar de cadascú; això és l’única cosa que podreu fer.
17 Guardareu, doncs, la festa dels Àzims, perquè en aquest dia concret vaig fer sortir els vostres esquadrons de la terra d’Egipte; i observareu aquest dia, durant les successives generacions, com una institució perpètua.
18 El mes primer menjareu pans àzims des de la tarda del dia catorze fins al vespre del dia vint-i-un.
19 Que no hi hagi gens de llevat a casa vostra, durant aquests set dies, perquè aquell qui mengi qualsevol cosa fermentada, tant si és foraster com si és nadiu, serà exterminat de la comunitat d’Israel.
20 No menjareu res que sigui fermentat; en qualsevol lloc que habiteu menjareu pans àzims.”

La primera Pasqua

21 Llavors Moisès va reunir tots els ancians d’Israel i els digué: “Trieu un cap de bestiar i preneu-lo, segons les vostres famílies, i sacrifiqueu la Pasqua.
22 Preneu també un manat d’hisop, suqueu-lo en la sang recollida al gibrell, i pinteu la llinda i els dos brancals de la porta amb la sang del gibrell. I que ningú de vosaltres no surti de la porta de casa seva fins al matí.
23 I quan el Senyor passi ferint els egipcis, veurà la sang a la llinda i als dos brancals i, aquella porta, la passarà de llarg i no deixarà que el destructor entri a casa vostra per ferir.
24 Aquesta disposició la guardareu a perpetuïtat, com un precepte per a tu i per als teus fills.
25 Així, quan us haureu instal·lat a la terra que el Senyor us donarà, tal com ha promès, també observareu aquest precepte.
26 I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?,
27 respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar.
28 Després, els fills d’Israel se’n van anar i van obeir. I van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.

Desena plaga: la mort dels primogènits

29 Succeí que, cap a mitjanit, el Senyor va ferir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó, que seia al tron, fins al primogènit del captiu que era al calabós, així com tots els primogènits de les bèsties.
30 Aquella nit es va llevar el faraó, tots els seus consellers i tots el egipcis, i es va alçar un gran plany per tot l’Egipte, perquè no hi havia cap casa que no tingués un mort.
31 Aleshores, en plena nit, el faraó féu cridar Moisès i Aaron, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’entre el meu poble, vosaltres i els fills d’Israel, i aneu a donar culte al Senyor, tal com heu demanat.
32 Endueu-vos també les vostres ovelles i les vostres vaques, tal com heu demanat. Marxeu, i beneïu-me a mi també.”
33 Els egipcis empenyien el poble, apressant-los a fi que sortissin ben aviat del país, perquè es deien: “Encara morirem tots!”
34 I el poble va agafar la pasta abans que fermentés, i embolicaren les pasteres amb els seus mantells i se les van carregar a les espatlles.
35 Els fills d’Israel, seguint les instruccions de Moisès, havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.
36 El Senyor va fer que el poble caigués en gràcia als egipcis i els ho van donar. Així van espoliar els egipcis.

Sortida dels israelites

37 Els fills d’Israel van marxar de Ramsès cap a Sucot en nombre d’uns sis-cents mil homes a peu, sense comptar les criatures.
38 Amb ells va marxar també una multitud de gent de tota mena i grans ramats d’ovelles i de vaques.
39 I, de la pasta que s’havien endut d’Egipte, van coure coques àzimes, ja que no havia tingut temps de fermentar. Quan van ser expulsats d’Egipte, no podien entretenir-se i no van preparar provisions per al viatge.
40 El temps que els fills d’Israel van estar a l’Egipte fou de quatre-cents trenta anys.
41 El mateix dia que es complien els quatre-cents trenta anys coincidí exactament amb la data de sortida dels esquadrons del Senyor del territori egipci.
42 Aquesta és nit de vetlla solemne al Senyor Etern, per haver-los tret de la terra d’Egipte: és aquella nit del Senyor, de solemne observança per a tots els fills d’Israel en totes les seves generacions.

Normes sobre la Pasqua

43 El Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Aquestes són les normes sobre la Pasqua: cap estranger no en podrà menjar.
44 Però tot esclau adquirit amb diner, quan l’hagis circumcidat, sí que en podrà menjar.
45 El foraster resident o temporer no en menjarà.
46 S’ha de menjar dins de la mateixa casa; no traureu fora de la casa gens de carn, ni li trencareu cap os.
47 La celebrarà tota la comunitat d’Israel.
48 Si algun foraster resident amb tu vol celebrar la Pasqua del Senyor, haurà de circumcidar tots els homes de casa seva, i aleshores podrà acostar-se a celebrar-la, ja que serà com un nascut al país; però cap incircumcís no en podrà menjar.
49 La llei serà igual per al nadiu que per al foraster que habita entre vosaltres.”
50 Així ho van fer tots els fills d’Israel. Ho van complir tal com el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
51 I fou en aquell mateix dia que el Senyor va fer sortir els fills d’Israel del país d’Egipte agrupats en colles.