EL PENTATEUC

ÈXODE

 10

 

 

Vuitena plaga: les llagostes

1 El Senyor digué a Moisès: “Vés a trobar el faraó, perquè jo he endurit el seu cor i el dels seus consellers a fi de manifestar aquests senyals meus davant d’ells.
2 Així podràs contar als teus fills i als teus néts com he castigat l’Egipte i els prodigis que he obrat enmig d’ells, i sabreu que jo sóc el Senyor Etern.”
3 Moisès i Aaron van anar a trobar el faraó i li digueren: “Això diu el Senyor Etern, el Déu dels hebreus: Fins quan et resistiràs a humiliar-te davant meu? Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte.
4 Si et negues a deixar sortir el meu poble, mira, demà mateix faré entrar la llagosta dintre dels teus dominis,
5 i cobrirà tota la superfície del país fins a tal punt que el terra no serà visible, i rosegarà la resta del que s’ha salvat, el que queda de les pedregades, i devorarà tots els arbres que creixen en els vostres camps;
6 omplirà les teves cases, les dels teus consellers i les de tots els egipcis, com mai no veieren els teus pares, ni els pares dels teus pares, des del dia que es van establir al país fins al dia d’avui.” Després es van retirar de la presència del faraó.
7 Llavors els consellers van dir al faraó: “Fins quan aquest ha de ser un entrebanc per a nosaltres? Deixa marxar aquesta gent i que vagin a servir el Senyor, el seu Déu. Que no t’adones encara que l’Egipte s’està arruïnant?”
8 Van fer tornar Moisès i Aaron a la presència del faraó, i aquest els digué: “Aneu a donar culte al Senyor, el vostre Déu. Quins són els que hi aniran?”
9 Moisès digué: “Hi anirem amb els nostres joves, amb els nostres ancians; amb els nostres fills i amb les nostres filles; amb els nostres ramats i amb les nostres vaques, perquè per a nosaltres és una festa solemne al Senyor Etern.”
10 El faraó contestà: “Tan cert sigui que el Senyor és amb vosaltres com que jo us deixo marxar amb les vostres famílies! Mireu com les vostres males intencions salten a la vista.
11 No es farà pas com dieu. Aneu-hi vosaltres, els adults, i doneu culte al Senyor, ja que és això el que demanàveu.” I els van fer fora de l’audiència del faraó.
12 Llavors el Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà sobre el territori egipci i crida la llagosta, que pugi sobre la terra d’Egipte i devori tota l’herba del país, tot el que es va salvar de la pedregada.”
13 I Moisès va fer una passada amb la seva vara sobre la terra d’Egipte i el Senyor va fer bufar sobre el país el vent de llevant, tot aquell dia i tota la nit. L’endemà, el vent de llevant va portar la llagosta.
14 Les llagostes van anar pujant per tot el territori egipci i es van anar estenent per totes les contrades d’Egipte. Una munió tan gran com mai no n’hi havia hagut de semblant, ni mai més no n’hi haurà.
15 De tal manera cobrien la terra, que la superfície es veia ennegrida. Van rosegar totes les plantes de la terra i totes les fruites dels arbres que havien quedat de la pedregada; no va quedar res de verd, ni a les plantes del camp ni als arbres, enlloc del territori de l’Egipte.
16 El faraó va cridar immediatament Moisès i Aaron i els digué: “He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres.
17 Ara, doncs, perdoneu un cop més el meu pecat i pregueu el Senyor, el vostre Déu, que retiri de mi almenys aquesta destrucció.”
18 Moisès va sortir de la presència del faraó i va pregar al Senyor.
19 Llavors el Senyor va canviar el vent de llevant en un vent de ponent molt fort que s’emportà les llagostes i les llençà al Mar Roig o de les Canyes. No va quedar ni una llagosta en tot el territori d’Egipte.
20 Però el Senyor va entossudir el cor del faraó, i aquest no va deixar marxar els fills d’Israel.

Novena plaga: la foscor

21 El Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà cap al cel, i que hi hagi tenebres sobre tota la terra d’Egipte, una foscor que es pugui palpar.”
22 Moisès estengué la seva mà cap al cel, i es produí una gran foscúria per tota la terra d’Egipte durant tres dies.
23 L’un no veia l’altre i ningú no va poder moure’s del seu lloc durant tres dies, mentre que els fills d’Israel tenien claror on vivien.
24 Llavors el faraó va cridar Moisès i digué: “Aneu i doneu culte al Senyor; que es quedin només les ovelles i els bous. Les vostres famílies poden marxar també amb vosaltres.”
25 Però Moisès va contestar: “També ens subministraràs víctimes per als sacrificis i holocaustos que hem d’oferir al Senyor, el nostre Déu.
26 I el nostre bestiar també ha de venir amb nosaltres; ni una peülla no en pot quedar aquí, perquè hem de triar-ne alguns per al servei del Senyor, el nostre Déu. Ni tan sols nosaltres sabem encara què hem d’oferir al Senyor, fins que serem allí.”
27 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, de manera que no va voler deixar-los marxar.
28 El faraó li digué: “Vés-te’n del meu davant! I no gosis tornar a veure el meu rostre; perquè el dia que tornis a veure el meu rostre, moriràs!”
29 Moisès replicà: “Tu ho has dit: no tornaré a veure el teu rostre.”