EL PENTATEUC

ÈXODE

 1

 

Desenvolupament dels hebreus a l’Egipte

1 Aquests són els noms dels fills d’Israel que van entrar amb Jacob a l’Egipte, cadascun amb la seva família:
2 Rubèn, Simeó, Leví i Judà;
3 Issacar, Zabuló i Benjamí;
4 Dan i Neftalí, Gad i Aser.
5 El total de persones descendents directes de Jacob era de setanta. I Josep ja estava instal•lat a l’Egipte.
6 Després, Josep va morir, així com tots els seus germans i tota aquella generació.
7 Però la nissaga d’Israel va ser prolífica i es van multiplicar abundosament fins a arribar a ser nombrosos i omplir el país.

L’opressió dels israelites

8 Un nou rei, que no havia conegut Josep, va arribar al poder.
9 I va dir al seu poble: “Mireu, els fills d’Israel formen un poble més nombrós i més fort que nosaltres.
10 Cal, doncs, que tinguem precaució amb ells, no sigui que creixin massa i que, si s’esdevé una guerra, es puguin aliar també amb els nostres enemics, combatin contra nosaltres i fugin del país”.
11 Llavors van imposar al poble d’Israel encarregats d’esclaus a fi de sotmetre’l amb càrregues feixugues. Així van edificar els emplaçaments de reserves de Pitom i Ramsès per al faraó.
12 No obstant, com més l’oprimien, més creixia i es multiplicava, fins al punt que els egipcis els temien.
13 Els egipcis van imposar una dura servitud als israelites,
14 i els van amargar la vida amb les feixugues càrregues de preparar el fang i fer maons, a més de tota mena de feina del camp.
15 Llavors el rei d’Egipte va donar ordres a les llevadores dels hebreus, a la primera d’elles, de nom Xifrà, i a la segona, que es deia Puà, i els digué:
16 “Quan assistiu les dones hebrees en llurs parts, pareu atenció al sexe del nadó; si és un noi, feu-lo morir, i si és una noia, que visqui.”
17 Però les llevadores temien Déu i no van complir el que els havia manat el rei d’Egipte, sinó que van deixar viure els nens.
18 Llavors el rei d’Egipte féu comparèixer les llevadores i els preguntà: “Per què actueu així i deixeu amb vida els nens?”
19 Les llevadores van contestar al faraó: “Perquè les hebrees no són com les dones egípcies, sinó que són fortes, i abans que arribi la llevadora, ja han infantat.”
20 Déu va protegir les llevadores i el poble es va multiplicar i es va fer molt fort.
21 A més, a les llevadores, per haver temut Déu, els concedí una família pròspera.
22 Llavors el faraó va dictar una ordre general: “Tots els nois que neixin als hebreus, tireu-los al riu; però deixeu viure totes les noies.”