ESTER

 8

 

Decret a favor dels jueus

1 Aquell mateix dia, el rei Assuer va regalar a la reina Ester la casa d’Aman, enemic dels jueus, i Mardoqueu es va presentar davant del rei, perquè Ester li va revelar el parentiu que els unia.
2 Llavors el rei prengué l’anell de segellar que havia tret d’Aman i el va donar a Mardoqueu. I Ester va nomenar Mardoqueu administrador de tota la casa d’Aman.
3 Ester va anar altre cop a parlar al rei. Es va abocar als seus peus i, amb llàgrimes als ulls, li suplicà que derogués la malvada ordre d’Aman, l’agaguita, i els plans que havia tramat contra els jueus.
4 Ell va estendre el seu ceptre d’or vers Ester. Ella es va alçar i, dreta davant del rei,
5 li digué: “Si li sembla bé al rei, si he trobat gràcia als seus ulls, si la proposta li sembla justa, i si jo mateixa sóc agradosa als seus ulls, que es trameti una ordre escrita que revoqui les cartes que autoritzen la trama d’Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, que va fer escriure per destruir tots els jueus que hi ha a totes les províncies del rei.
6 Perquè, com podré jo suportar la desgràcia que és a punt de caure sobre el meu poble? Com podré jo suportar l’extermini del meu llinatge?”
7 Llavors el rei Assuer va contestar a la reina Ester i al jueu Mardoqueu: “Mireu, he donat la casa d’Aman a Ester, i a ell mateix l’he penjat a la forca per haver estès la seva mà contra el jueus.
8 Ara, doncs, escriviu vosaltres als jueus el que us sembli bé en nom del rei, i segelleu-ho amb l’anell reial, perquè tota escriptura escrita en nom del rei i avalada amb el seu segell és irrevocable.”
9 Llavors van fer venir de seguida els secretaris del rei. Era el dia vint-i-tres del mes tercer, és a dir, el mes de sivan, i, d’acord amb tot el que va dictar Mardoqueu, es va escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i a les autoritats de les províncies que hi havia des de l’Índia fins a Etiòpia, en total cent vint-i-set províncies; a cada districte en l’escriptura que els era pròpia i en la llengua de cada poble, i també als jueus en la seva llengua i escriptura.
10 Van escriure en nom del rei Assuer i ho van segellar amb l’anell del rei. Es van trametre per mitjà de correus a cavall, que muntaven els corsers més ràpids de les quadres reials,
11 disposant que el rei autoritzava els jueus que hi havia en qualsevol de les ciutats a unir-se i defensar la seva vida, destruint, matant i exterminant qualsevol tropa del poble o província que els ataqués, fins i tot les dones i els infants, i a apoderar-se dels seus béns;
12 i això en un mateix dia, en totes les províncies del rei Assuer, el tretze del mes dotzè, que és el mes d’adar.
13 Una còpia de l’edicte havia de promulgar-se com a llei en cada una de les províncies i pobles, a fi que els jueus estiguessin preparats, aquell dia, per a venjar-se dels seus enemics.
14 Els correus, muntats sobre els corsers més ràpids de les quadres reials, van sortir de seguida a complir l’ordre del rei, cavalcant a tot galop. I l’edicte també fou publicat a la ciutadella de Susa.
15 Mardoqueu va sortir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran diadema d’or i un mantell de lli i de porpra; i la ciutat de Susa va esclatar en alegris i celebracions.
16 Per als jueus, tot era un esclat de llum, d’alegria, de triomf i de glòria.
17 En cada província i en cada ciutat on va arribar l’ordre del rei i el seu edicte, els jueus van tenir un dia de goig i alegria, amb celebracions i convits. I molts, d’entre la gent del país, es van fer jueus, perquè el temor dels jueus s’havia apoderat d’ells.