ESTER

 7

 

Desgràcia i mort d’Aman

1 El rei, acompanyat d’Aman, va anar al banquet de la reina Ester.
2 I també aquest segon dia, el rei digué a Ester mentre bevien vi: “Què vols demanar, reina Ester, que t’ho concediré? Quin és el teu desig? Encara que sigui la meitat del regne, et serà concedit.”
3 La reina Ester va contestar així: “Si he trobat gràcia als teus ulls, oh rei, i si al rei li sembla bé, que se’m concedeixi la meva vida, com a petició, i la del meu poble, com a desig.
4 Perquè tant jo com el meu poble hem estat venuts per a ser destruïts, matats i exterminats totalment. Si haguéssim estat venuts per a ser esclaus i esclaves, llavors no hauria dit res, tot i que l’enemic mai no podria compensar el perjudici causat al rei.”
5 Llavors, Assuer va preguntar a la reina Ester: “De qui es tracta i on és aquest que ha tingut la gosadia de tramar una cosa així?”
6 Ester respongué: “L’adversari i enemic és aquest malvat d’Aman.” En sentir això, Aman es va quedar aterrat davant el rei i la reina.
7 El rei es va alçar, aïrat, del banquet i es va dirigir al jardí del palau. Aman, però, es va quedar per suplicar per la seva vida a la reina Ester, ja que va comprendre que la seva desgràcia era un fet per part del rei.
8 Després, el rei va tornar del jardí del palau a la sala del banquet. Aman estava tombat sobre el divan on era Ester, i el rei va exclamar: “¿Encara violentarà la reina dins de casa meva?” Tan bon punt el rei digué això, ordenà cobrir la cara d’Aman.
9 Llavors, Harbonà, un dels eunucs que servien el rei, digué: “Encara hi ha més: A la casa d’Aman hi ha preparada una forca d’unes cinquanta colzades d’alçada que ha fet construir per a Mardoqueu, aquest home que va informar a favor del rei.” I el rei digué: “Doncs, pengeu-li a ell!”
10 I així van penjar Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu. Amb això es va calmar la còlera del rei.