ESTER

 4

 

Consternació dels jueus per l’edicte

1 Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits i es va cobrir de sac i de cendra, i va començar a recórrer la ciutat cridant amargament
2 fins que es va aturar davant l’entrada del palau reial, perquè ningú no podia passar pel portal reial vestit de sac.
3 A cada província on arribava l’ordre del rei i el seu edicte, hi provocava una gran aflicció entre els jueus, amb dejunis, plors i planys; i per a molts el sac i la cendra eren el seu jaç.

Intervenció d’Ester

4 Les criades i els servidors d’Ester van anar a informar-la. Això va entristir molt la reina, que va fer portar roba a Mardoqueu perquè es vestís i es tragués la roba de sac, però ell no la va voler.
5 Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs que el rei havia assignat al seu servei, i li va ordenar que anés a veure Mardoqueu per informar-se del que passava i de quin era el motiu.
6 Atac va anar a trobar Mardoqueu, que estava a la plaça de la ciutat, davant del portal reial,
7 i Mardoqueu el va informar de tot el que havia passat i de la quantitat de diners que Aman havia promès de donar al tresor reial a canvi de l’extermini dels jueus.
8 També li va donar una còpia de l’edicte que s’havia promulgat a Susa per a exterminar-los, perquè el donés a Ester i se n’assabentés. També li demanava que anés a trobar el rei per demanar-li gràcia i perquè intercedís pel seu poble.
9 Atac va tornar i va comunicar a Ester el missatge de Mardoqueu.
10 Llavors Ester va donar aquest missatge a Atac perquè el dugués a Mardoqueu:
11 “Tots els servidors del rei i la gent de les províncies del rei saben prou bé que així que qualsevol home o dona que entri al pati interior per veure el rei, sense haver estat cridat, pesa damunt d’ell una llei terminant que el condemna a mort, llevat d’aquell a qui el rei estengui el seu ceptre d’or per guardar-li la vida; i a mi no se m’ha cridat a presència del rei en aquests darrers trenta dies.”
12 Quan van comunicar a Mardoqueu les paraules d’Ester,
13 Mardoqueu va manar que donessin a Ester aquesta resposta: “No et pensis que, perquè estàs al palau reial, te n’escaparàs més fàcilment que qualsevol altre jueu.
14 Ja que si en aquesta ocasió calles i no dius res, l’auxili i la salvació vindrà als jueus per un altre cantó, però tu i la teva família paterna morireu. I qui sap si ha estat per a una ocasió com aquesta que tu has arribat a ser reina.”
15 Llavors Ester tornà a enviar aquesta resposta a Mardoqueu:
16 “Vés i reuneix tots els jueus que es troben a Susa i feu un dejuni per mi. Que no mengin ni beguin res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves criades dejunarem igualment, i després aniré a veure el rei, malgrat que la llei no ho permeti; i si he de morir, moriré.”
17 Llavors, Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia manat.