ESDRES

 9

 

 

La qüestió dels matrimonis mixtos

1 Després d’aquests fets, van acudir a mi els dirigents i em van dir: “El poble d’Israel, amb els sacerdots i els levites, no s’han separat de la gent d’aquestes terres: els cananeus, els hitites, els perizites, els jebuseus, els ammonites, els moabites, els egipcis i els amorreus, pel que fa a les seves abominacions.
2 Ells i els seus fills s’han casat amb les filles d’aquests pobles, i així el llinatge sant s’ha barrejat amb la gent d’aquestes terres. I, precisament, els dirigents i els magistrats han estat els primers a cometre aquesta abominació.”
3 Quan vaig sentir això, em vaig esquinçar els vestits i el mantell, em vaig arrencar els cabells i la barba, i vaig asseure’m consternat.
4 A causa d’aquesta prevaricació dels repatriats, es van aplegar amb mi tots els qui reverenciaven els preceptes del Déu d’Israel; però jo em vaig quedar assegut, consternat, fins a l’ofrena de la tarda.

Pregària d’Esdres pel poble infidel

5 A l’hora del sacrifici de la tarda, vaig aixecar-me de la meva mortificació, i amb els vestits i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls, i amb les mans esteses vers el Senyor, el meu Déu,
6 vaig dir: “Em sento avergonyit i ple de confusió d’alçar la cara vers tu, Déu meu, perquè les nostres iniquitats s’han multiplicat sobre el nostre cap, i els nostres delictes han crescut fins al cel.
7 Des dels dies dels nostres avantpassats fins avui, hem estat pecant greument, i per culpa de les nostres iniquitats, nosaltres, els nostres reis i els nostres sacerdots, hem estat abandonats a l’albir dels reis de les nacions, a l’espasa, al captiveri, al saqueig i a la vergonya que cobreix avui la nostra cara.
8 I ara, per un breu moment, el Senyor, el nostre Déu, ens ha concedit la gràcia de deixar-nos una resta supervivent i donar-nos estatge en el seu lloc sant. El nostre Déu ho ha fet per il·luminar-nos i reanimar-nos enmig de la nostra esclavitud.
9 Perquè nosaltres som esclaus, però, en plena servitud, no ens ha desemparat, el nostre Déu, sinó que ens ha decantat el favor dels reis de Pèrsia a fi de reanimar-nos i poder aixecar el temple del nostre Déu, per a reconstruir les seves ruïnes i per a assegurar-nos un clos a Judà i a Jerusalem.
10 Però, ara, Déu nostre, què podem dir, després d’això? Hem abandonat els teus manaments,
11 els que vas prescriure per mitjà dels teus servents, els profetes, dient-los: La terra on entrareu per a posseir-la és una terra impura a causa de la impuresa de la gent del país i per les abominacions i immundícies amb què l’han infestat de l’un cap a l’altre.
12 Per tant, no heu de casar les vostres filles amb els seus fills, ni prendre les seves filles per als vostres fills; no procureu mai la seva pau i el seu benestar, a fi que sigueu forts i us pugueu alimentar dels millors productes de la terra i la pugueu deixar als vostres fills com a heretat perpètua.
13 I després de tot el que ens ha sobrevingut per causa de les nostres males accions i del nostre gran delicte, tot i que tu, Déu nostre, ens has castigat molt menys del que les nostres iniquitats han merescut, i ens has concedit aquesta deslliurança,
14 ¿tornarem a transgredir els teus manaments i a contraure matrimoni amb la gent que comet aquestes abominacions? ¿No t’enutjaries amb nosaltres de tal manera que acabaries amb tots, sense deixar-ne ni una resta, sense que ningú pogués escapar?
15 Oh Senyor, Déu d’Israel, tu ets just; per això nosaltres hem quedat com una resta que s’ha salvat fins avui. Aquí ens tens, davant teu amb la nostra culpabilitat, tot i que no és possible subsistir amb aquesta culpa.”