ESDRES

 3

 

 

Reorganització del culte

1 Quan va arribar el mes setè i els fills d’Israel ja s’havien establert a les seves poblacions, el poble es va congregar com un sol home a Jerusalem.
2 Llavors Jeixua, fill de Jossadac, es va alçar amb els seus germans, els sacerdots, i Zorobabel, fill de Xealtiel, i els seus germans, i van reedificar l’altar del Déu d’Israel per oferir-hi holocaustos d’acord amb el que prescriu la Llei de Moisès, home de Déu.
3 Van erigir l’altar sobre els seus antics fonaments, i encara que tenien por de la gent del país, van oferir-hi holocaustos al Senyor, al matí i al capvespre.
4 Van celebrar també la festa dels Tabernacles, tal com és prescrit, i els holocaustos diaris en el nombre establert en el ritual per a cada dia.
5 I, després d’això, van oferir l’holocaust perpetu, els dels novilunis i els de totes les festes solemnes que havien estat consagrades al Senyor, a més de les ofrenes que cadascú volia oferir voluntàriament.
6 Des del dia primer del mes setè, van començar a oferir holocaustos al Senyor, tot i que no s’havien posat encara els fonaments del temple del Senyor.
7 Van pagar diners als picapedrers i als artesans, i queviures, begudes i oli als de Sidó i als de Tir perquè portessin fusta de cedre del Líban, per mar, fins a Jafa, segons l’autorització que tenien de Cir, rei de Pèrsia.

Comença la reconstrucció del temple

8 Llavors, al cap de dos anys d’haver arribat ells a Jerusalem, al temple del Senyor, en el mes segon, Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, van començar a treballar amb la resta dels seus germans, amb els sacerdots i els levites i tots els qui havien tornat del captiveri a Jerusalem. Van designar els levites majors de vint anys per dirigir la construcció del temple del Senyor.
9 I Jeixua, amb els seus fills i els seus germans, i Cadmiel, amb els seus fills, originaris de Judà, tots a una, es van posar a dirigir els constructors de l’obra del temple de Déu, junt amb els levites descendents d’Henadad, els seus fills i els seus germans.
10 Quan els obrers anaven a posar els fonaments del temple del Senyor, s’hi va fer assistir els sacerdots amb les seves vestidures i amb les trompetes, i els levites, descendents d’Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor segons les especificacions de David, rei d’Israel.
11 I van cantar amb els cors lloances i accions de gràcies al Senyor: “Ell és bondadós, és etern el seu amor per Israel!” I tot el poble feia grans aclamacions lloant el Senyor, perquè es posaven els fonaments del seu temple.
12 Però molts sacerdots, levites i caps de família, ja ancians, que havien conegut el primer temple, es van posar a plorar a crits quan van veure posar els fonaments d’aquest temple, mentre que molts altres esclataven en crits de joia.
13 I ningú no podia distingir els crits d’alegria dels crits de plor del poble, perquè la gent cridava tan fort que se sentia de molt lluny.