L'ECLESIASTÈS

 9

 

Una mateixa sort per a tothom

1 Sí, a tot això he aplicat el meu cor, i he arribat a aquesta conclusió: que els justos i els savis, i les seves obres, són en les mans de Déu. De l’amor i de l’odi els homes no en poden saber res, obren segons el que tenen al davant seu.
2 Tot és igual per a tots; igual sort per al just i el dolent, per al bo i pur com per a l’impur, per al qui sacrifica com per al qui no ofereix sacrificis; igual per al bo com per al pecador, per al qui fa juraments com per al qui se n’està.
3 Això és el pitjor d’entre tot el que succeeix en aquest món: que hi hagi una mateixa sort per a tothom i que, a més, el cor dels humans sigui ple de maldat i la follia covi en el seu cor durant la seva vida; i després d’això, cap a la fossa!
4 El qui és comptat entre els vivents encara pot confiar, perquè “Val més un gos viu que un lleó mort”,
5 ja que els qui són vius saben que han de morir, però els morts ja no saben res ni tenen més paga, perquè el seu record ja s’ha fos.
6 Els seus amors, els seus odis i les seves enveges, ja fa temps que s’han acabat, i mai més no tindran part en res del que s’esdevé en aquest món.

La vida és un do de Déu

7 Vés, menja content el teu pa i beu amb alegria el teu vi, que ja fa molt que Déu està content amb el que fas.
8 Que en tot temps els teus vestits siguin blancs, i que mai no falti l’ungüent sobre el teu cap.
9 Gaudeix de la vida amb la dona que tu estimes tot els temps de la breu existència que se t’ha concedit en aquest món, perquè això és la teva part en aquesta vida i en el treball amb què t’afanyes en aquest món.
10 Tot allò que siguis capaç de fer, fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni projecte, ni ciència, ni saviesa, en el sepulcre on t’encamines.

Ningú no sap quin serà el seu moment

11 També he pogut observar que en aquest món no és dels lleugers la cursa, ni dels valents la batalla; tampoc no és dels savis el pa, ni dels prudents les riqueses, ni dels intel·ligents el favor, sinó que l’ocasió i la sort a tots ells acompanyen.
12 Perquè l’home no sap quin serà el seu moment: com els peixos agafats en una xarxa fatal o com els ocells atrapats en un parany, així els humans són atrapats per l’infortuni que, de sobte, els cau al damunt.

Val més la saviesa que la força

13 També he vist en aquest món un fet de la saviesa que m’ha semblat important:
14 Hi havia una ciutat petita, que tenia pocs habitants, i un gran rei vingué a atacar-la; la va assetjar i va alçar davant d’ella grans baluards.
15 Allí es va trobar un home pobre i savi que va salvar la ciutat amb la seva saviesa, i ningú no es va recordar més d’aquell home pobre.
16 I jo dic: “Val més la saviesa que la força”, encara que la saviesa del pobre sigui menyspreada i els seus consells no siguin escoltats.
17 Les paraules serenes dels savis es fan sentir millor que no pas els crits del sobirà dels necis.
18 Val més la saviesa que les armes de guerra, però un sol error destrueix molta cosa bona.