L'ECLESIASTÈS

 8

 

Un moment i una conducta

1 Qui és com el savi? Qui més coneix el sentit de les coses? La saviesa de l’home li fa lluir el rostre i li suavitza l’aspror de la cara.
2 Jo et dic: obeeix les ordres del rei per causa del jurament sagrat.
3 No tinguis pressa per marxar del seu davant. No et fiquis en conspiracions, perquè ell farà tot el que vulgui.
4 La paraula del rei és sobirana; i qui li dirà: “Què fas?”
5 Qui obeeix les ordres no coneixerà la dissort; i el cor del savi entén quan és el moment i quina és la conducta.
6 Perquè en tot afer hi ha un temps i un comportament, i és molt gran l’amenaça que plana damunt l’home
7 i no hi ha qui pugui saber el futur, ja que, qui li revelarà el que succeirà?
8 No hi ha ningú que tingui poder sobre el seu esperit i que pugui retenir-lo, ni poder sobre el dia de la mort. No hi ha evasió possible d’aquesta lluita; i la maldat no allibera qui s’hi complau.

La felicitat és per als qui reverencien Déu

9 Tot això ho he observat aplicant el meu cor a tot el que s’esdevé en aquest món, quan l’home domina l’home, per desgràcia seva.
10 He pogut veure com gent dolenta rep honres fúnebres i és recordada, mentre que els qui havien actuat correctament i freqüentaven el lloc sant eren oblidats a la ciutat. També això és vanitat!
11 Perquè, quan una sentència contra les males accions no s’aplica immediatament, el cor dels humans s’omple del desig de fer el mal.
12 No obstant, encara que el pecador cometi cent vegades el mal i perjuri, jo sé també que la felicitat és per a aquells qui reverencien Déu, que temen en la seva presència,
13 i que el malvat no serà feliç ni perllongarà els seus dies; serà com una ombra, perquè no té temor davant Déu.

L’home no pot comprendre l’obra de Déu

14 Hi ha una vanitat que s’esdevé a la terra, i és que hi ha justos als quals els arriba allò que correspon a les obres dels malvats, mentre que hi ha malvats als quals arriba allò que correspon a les obres dels justos. Afirmo que això també és vanitat!
15 Per això jo celebro l’alegria, perquè l’home no té en aquest món res de millor que menjar, beure i alegrar-se; que això és el que el conforta enmig del seu treball, durant els dies de la vida que Déu li ha concedit en aquest món.
16 Quan he aplicat el meu cor a conèixer la saviesa i a considerar el tràfic que hi ha damunt la terra –perquè n’hi ha que no acluquen els ulls ni de nit ni de dia–,
17 he pogut observar, referent a tota l’obra de Déu, que l’home no pot comprendre els fets que es desenvolupen en aquest món; per més que s’esforci a buscar-ho, no ho trobarà. I encara que el savi digui que ho sap, no és capaç de comprendre-ho.