L'ECLESIASTÈS

 7

 

Proverbis i consells.
És millor el pacient que el superb

1 És millor el bon nom que l’ungüent perfumat,
i el dia de la mort que el dia del naixement.
2 És millor anar a la casa de dol que a la casa del festí,
perquè allò és la fi de tots els humans,
i el vivent hi reflexiona.
3 És millor la tristor que la rialla,
perquè la severitat del rostre ennobleix el cor.
4 El cor dels savis és a la casa de dol,
i el cor dels insensats és a la casa del festí.
5 És millor atendre reprensions de savis
que escoltar cantarelles de necis,
6 perquè igual que l’espetec de l’argelaga sota l’olla
és la rialla del neci; i això també és vanitat!
7 El poder d’oprimir torna neci el savi,
i el suborn corromp el cor.
8 És millor l’acabament d’una cosa
que el seu començament.
És millor el d’esperit pacient
que el d’esperit superb.
9 No et deixis portar fàcilment per l’enuig,
que la ira reposa en el pit dels necis.
10 No preguntis: “Per què
els temps passats eren millors que els d’ara?”
No és de savis preguntar sobre això.
11 La saviesa és tan bona com una herència,
i profitosa per als qui veuen el sol.
12 La ciència dóna protecció i també en dóna el diner,
però l’avantatge de la saviesa
és que dóna vida a qui la posseeix.
13 Fixa’t bé en el que Déu ha fet:
Qui podrà redreçar el que ell ha torçat?
14 Alegra’t en el dia feliç,
però en el dia advers, reflexiona:
tant l’un com l’altre els ha fet Déu,
a fi que l’home no pugui retreure-li res.

No hi ha cap home just

15 Ho he vist tot, en els dies de la meva vana existència. Hi ha justos que es perden per la seva justícia, i hi ha malvats que prosperen per la seva malícia.
16 No vulguis ser massa just ni et facis massa savi. Per què destruir-te?
17 No vulguis ser massa dolent ni siguis insensat. Per què has de morir abans de temps?
18 És bo que agafis això i que no deixis de la mà allò altre, perquè aquell qui reverencia Déu se’n surt de tot plegat.
19 La saviesa dóna més força al savi que deu poderosos a una ciutat.
20 És ben cert que no hi ha cap home just a la terra que sempre faci el bé i no pequi mai.
21 No facis cas de tot el que s’enraona, i no sentiràs com el teu mateix esclau malparla de tu,
22 perquè el teu cor sap prou bé que també tu has malparlat dels altres moltes vegades.

La recerca de la saviesa

23 Tot això ho he intentat per mitjà de la saviesa. Vaig dir: “Vull fer-me savi!” Però ella fugia de mi.
24 Allò que és llunyà i summament profund, qui ho descobrirà?
25 He tornat un cop més, amb tot el meu cor, a estudiar, a investigar i a cercar la saviesa i la raó, per reconèixer la maldat de la insensatesa i la niciesa de la follia.
26 Una cosa he trobat més amarga que la mort: la dona que és un parany; el seu cor és un filat i els seus braços són cadenes. Aquell qui és plaent a Déu se n’escaparà, però el pecador hi quedarà pres.
27 Mira, he trobat això, diu el Predicador, examinant cas per cas per descobrir-ne la raó.
28 Una cosa que la meva ànima buscava, però que encara no he trobat: un home entre mil sí que el trobo, però una dona, entre totes elles, no l’he trobada.
29 Vet aquí l’única cosa que he comprès: que Déu va fer els humans rectes, però ells s’han buscat moltes complicacions.