L'ECLESIASTÈS

 3

 

Temps per a tot

1 Per a tot hi ha el moment oportú,
i un temps per a cada cosa en aquest món.
2 Temps de néixer i temps de morir.
Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.
3 Temps de matar i temps de guarir.
Temps d’enrunar i temps de construir.
4 Temps de plorar i temps de riure.
Temps de lamentar-se i temps de ballar.
5 Temps d’escampar les pedres i temps d’aplegar-les.
Temps d’abraçar i temps de deixar-se d’abraçades.
6 Temps d’adquirir i temps de perdre.
Temps de guardar i temps de llençar.
7 Temps d’esquinçar i temps de cosir.
Temps de callar i temps de parlar.
8 Temps d’estimar i temps d’odiar.
Temps de guerra i temps de pau.

Tot allò que Déu fa és permanent

9 Què en treu, el qui treballa, de tants afanys?
10 He comprovat la càrrega que Déu posa als homes perquè se n’ocupin.
11 Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l’infinit, tot i que l’home no arriba a copsar l’obra que Déu ha fet, de principi a fi.
12 He comprès que per a ells no hi ha res de millor que alegrar-se i buscar el benestar durant la seva vida,
13 perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu.
14 També he comprès que tot allò que Déu fa és permanent. No hi ha res a afegir-hi ni res a treure’n; Déu ho ha fet així perquè li guardin reverència.
15 Allò que ara existeix, ja existia abans; i allò que ha d’existir, ja existeix: Déu fa retornar el passat.

Injustícies de la vida

16 He pogut comprovar també, en aquest món, que a la seu del dret hi ha la malícia, i a la seu de la justícia hi ha la iniquitat.
17 Dintre meu vaig pensar: “Tant el just com el dolent els jutjarà Déu, perquè allà hi ha un temps per a tot el que passa i per a tot el que es fa.”
18 I pel que fa als homes, vaig pensar dintre meu: “Déu els prova perquè vegin que ells mateixos són com els animals.”
19 El destí de l’home és el mateix destí dels animals; i és igual per a tots dos; que així com moren aquells, així moren els altres, tot i que tenen el mateix esperit vital. En res és superior l’home a l’animal, perquè tot és vanitat!
20 Tots van a parar al mateix lloc; tots han sortit de la pols i tots retornen a la pols.
21 Qui pot assegurar que l’esperit vital dels homes s’enlaira cap amunt, i que l’esperit vital dels animals davalla cap a sota de la terra?
22 Així, doncs, he comprès que no hi ha res millor per a l’home que viure content amb el seu treball, ja que aquesta és la seva paga. Perquè, qui el farà venir a fi que vegi el que succeirà després d’ell?