L'ECLESIASTÈS

 12

 

Cal recordar-se de Déu a temps

1 I recorda’t del teu Creador
en els dies de la teva joventut,
abans que arribin els dies dolents
i vinguin aquells anys dels quals diràs:
“No em plauen gens!”
2 Abans que s’enfosqueixi el sol i la claror,
la lluna i les estrelles,
i tornin els núvols, passada la pluja.
3 Quan tremolin els guardians de la casa
i s’encorbin els homes forts,
i pleguin les molineres, de tan escasses,
i s’enfosqueixin les que miren per les gelosies;
4 quan es tanquin les portes del carrer,
en abaixar-se el soroll de la mola,
i s’alci la veu de l’ocell
i emmudeixin totes les filles del cant.
5 Quan fan basarda les pujades
i es té por de fer camí;
mentre l’ametller floreix
i la llagosta es fa pesada i esclata la tàpera,
l’home se’n va al seu estatge etern
i les ploraneres ja ronden pel carrer;
6 abans no es trenqui el lligam de plata
i s’esmicoli el gresol d’or;
abans que s’esclafi el càntir a la font
i la corriola s’esberli dins el pou,
7 i la pols torni a ser la terra que era
i l’esperit torni a Déu, que el va donar.
8 Vanitat de vanitats, diu el Predicador, tot és vanitat!

Conclusió. L’esforç del Predicador

9 A més, el Predicador, com més sabia més coneixement impartia al poble; va estudiar, examinar i recompondre molts proverbis.
10 El Predicador es va esforçar a trobar paraules adients i escriptura com cal a sentències verídiques.
11 Les dites dels savis són com agullons; i com estaques ben clavades les dels mestres de la comunitat, posades per un sol pastor.
12 El que se’n treu d’elles, fill meu, són bones advertències. Compondre molts llibres és un no acabar mai, i estudiar en excés fa malbé la salut.

Déu portarà a judici totes les coses

13 Conclusió del discurs, atès tot el que s’ha dit: reverencia Déu i guarda els seus manaments, que això és cabalment ser un home.
14 Perquè Déu portarà a judici totes les obres, ni que siguin amagades, tant si foren bones com si foren dolentes.