L'ECLESIASTÈS

 1

 

                                                                                                PRESENTACIÓ

Tot és vanitat!

1 Paraules del Predicador, fill de
David, rei a Jerusalem.
2 Vanitat de vanitats!, deia el Predicador;
vanitat de vanitats, tot és vanitat!
3 Què en treu l’home de tot el seu esforç
amb què s’afanya en aquest món?

                                                                                                    PRÒLEG

No hi ha cap cosa nova en aquest món

4 Una generació se’n va i una altra generació ve,
però la terra roman sempre.
5 El sol surt i el sol es pon, i s'apressa
cap al lloc d’on torna a sortir.
6 El vent va cap al sud i gira cap al nord;
fa voltes i més voltes,
i amb el seus giravolts retorna, el vent.
7 Tots els rius van a parar al mar,
i el mar no s’omple,
i del lloc on han sortit, els rius
tornen per fluir de nou.
8 Totes les coses són carregoses.
Ningú no pot dir que l’ull no es cansa de mirar,
ni que l’oïda no està farta de sentir.
9 Allò que ha estat és el que serà,
i allò que es va fer és el que es farà;
que no hi ha cap cosa nova en aquest món.
10 Si hi ha alguna cosa nova de la qual es pugui dir:
“Mira, això és nou”, ja va existir en els segles anteriors.
11 De les coses passades no en queda record;
ni tampoc no en quedarà,
en aquells que vinguin,
de les coses que han de ser després.

Experiències del Predicador

12 Jo, el Predicador, regnava sobre Israel a Jerusalem,
13 i vaig aplicar-me de tot cor a cercar i a esbrinar amb saviesa tot el que s’esdevé en aquest món; tasca feixuga que Déu ha assenyalat als homes perquè se n’ocupin!
14 He observat totes les obres que es fan en aquest món, i he vist que tot és vanitat i afany inútil.
15 Allò que surt tort no es pot redreçar, i allò que no es té no es pot comptar.
16 Vaig reflexionar interiorment i em vaig dir: “Heus aquí que m’he engrandit i he acumulat saviesa, més que tots els meus predecessors a Jerusalem; i el meu cor s’ha omplert de saviesa i ciència.”
17 Vaig aplicar el meu cor a estudiar la saviesa i a comparar la niciesa i la follia; i he comprès que fins i tot això era afany inútil,
18 perquè on abunda la saviesa abunda el neguit, i qui augmenta la ciència augmenta el dolor.