EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 9

 

La victòria és del Senyor, i no d’Israel

1 “Escolta Israel: Avui passaràs el Jordà per entrar a conquerir nacions més grans i més fortes que tu, amb grans ciutats emmurallades fins al cel,
2 un poble nombrós i gent d’elevada estatura, els fills dels anaquites, que ja coneixes i dels quals has sentit dir: Qui podrà resistir davant dels fills d’Anac?
3 Però cal que sàpigues avui que és el Senyor qui passarà davant teu com un foc devastador; ell els destruirà i els sotmetrà davant teu perquè els puguis expulsar i els exterminis ràpidament, com t’ha promès el Senyor.
4 Quan el Senyor, el teu Déu, els haurà expulsat del teu davant, no diguis dintre teu: És per la meva integritat que el Senyor m’ha dut a posseir terra, perquè, de fet, és per la pròpia maldat d’aquelles nacions que el Senyor les expulsa de davant teu.
5 No és pas per la teva integritat ni per la rectitud del teu cor que entres a posseir la seva terra; és per les perversitats d’aquestes nacions que el Senyor, el teu Déu, les desposseeix davant teu, i per complir la promesa que el Senyor va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.
6 Entén bé que no és per la teva integritat que el Senyor, el teu Déu, et dóna la possessió d’aquesta terra excel•lent, ja que tu ets un poble tossut i rebel al jou.

Rebel·lió d’Israel a l’Horeb

7 Fes memòria, i no te n’oblidis mai, que al desert vas provocar el Senyor, el teu Déu. Des del dia que vau sortir de la terra d’Egipte fins que vau arribar en aquest lloc, heu estat rebels al Senyor.
8 A l’Horeb vau provocar el Senyor; tant, que el Senyor es va indignar contra vosaltres fins al punt de voler destruir-vos.
9 Quan jo vaig pujar a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules del pacte que el Senyor havia fet amb vosaltres, vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, sense menjar pa ni beure aigua.
10 I el Senyor em va donar les dues taules de pedra escrites amb el dit de Déu, i que contenien totes les paraules que el Senyor us havia adreçat a la muntanya, des del mig del foc, el dia de l’assemblea.
11 Al cap dels quaranta dies i les quaranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules del pacte.
12 El Senyor em digué: Alça’t, baixa de pressa d’aquí, perquè el teu poble que vas treure d’Egipte s’ha corromput. Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat una imatge de fosa.
13 El Senyor em digué: M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou.
14 Deixa’m que els destrueixi i esborri el seu nom de sota la capa del sol, i faré de tu una nació més forta i més gran que no pas ells.
15 Llavors em vaig girar i vaig començar a baixar de la muntanya, tota abrandada de foc, duent a les mans les dues taules del pacte.
16 Quan vaig mirar, vaig veure que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fabricat un vedell de fosa; ben aviat us havíeu apartat del camí que el Senyor us havia prescrit.
17 Aleshores vaig agafar les dues taules i amb les dues mans les vaig llençar, trencant-les davant els vostres ulls.

Moisès intercedeix per Israel

18 Després em vaig postrar davant el Senyor, i, com l’altra vegada, vaig estar quaranta dies i quaranta nits sense menjar pa ni beure aigua, a causa del gran pecat que havíeu comès fent allò que és dolent als ulls del Senyor, provocant la seva ira;
19 perquè m’esfereïa la còlera i el furor amb què el Senyor s’havia indignat contra vosaltres, fins al punt de voler destruir-vos. Però també aquest cop em va escoltar el Senyor.
20 També contra Aaron es va indignar el Senyor amb violència, fins al punt de voler-lo exterminar, però també en aquell cas vaig intercedir per ell.
21 Després vaig agafar el vostre objecte pecaminós, el vedell que havíeu fabricat, i el vaig tirar al foc, el vaig esmicolar i el vaig moldre fins a fer-lo pols, i vaig llençar la seva pols al torrent que baixa de la muntanya.
22 També a Taberà, i a Massà, i a Quibrot-Ataavà provocàreu el Senyor.
23 I quan el Senyor us va enviar de Cadeix-Barnea i us digué: Pugeu a conquerir la terra que us dono, us vau rebel•lar contra la paraula del Senyor, el vostre Déu, i no el vau creure ni vau escoltar la seva veu.
24 Heu estat rebels contra el Senyor des del dia que us vaig conèixer.
25 Aleshores em vaig agenollar davant el Senyor i vaig estar aquests quaranta dies i quaranta nits prosternat, perquè el Senyor havia parlat de destruir-vos,
26 i vaig pregar al Senyor dient: Senyor, Déu Etern, no destrueixis el teu poble, la teva heretat que vas redimir amb la teva grandesa, que has tret d’Egipte amb mà poderosa!
27 Recorda’t dels teus servents, Abraham, Isaac i Jacob. No tinguis en compte l’obstinació d’aquest poble ni la seva maldat ni el seu pecat;
28 perquè no diguin al país d’on l’has fet sortir: Com que el Senyor no ha pogut introduir-los a la terra que els havia promès, i per haver-los avorrit, els ha tret per fer-los morir en el desert.
29 Ells són el teu poble, la teva heretat, que tu vas treure amb el teu gran poder i el teu braç estès.”