EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 7

 

Israel, el poble consagrat

1 “Quan el Senyor, el teu Déu, t’haurà introduït a la terra on vas per prendre’n possessió, i haurà expulsat moltes nacions de davant teu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, set nacions més nombroses i més fortes que tu,
2 i quan el Senyor, el teu Déu, les haurà posades a les teves mans i tu les hauràs derrotades, les lliuraràs a l’extermini sagrat; no hi faràs cap mena de pacte ni en tindràs compassió.
3 No emparentaràs amb ells. No donaràs la teva filla al seu fill, ni prendràs la seva filla per al teu fill;
4 perquè desviaran el teu fill de l’obediència a mi i donaran culte a déus estranys, provocant que s’encengui la ira del Senyor contra tu, i ben aviat seràs destruït.
5 Tot al contrari, el que heu de fer amb ells és això: enderrocareu els seus altars, esmicolareu les seves estàtues, tallareu els seus troncs sagrats i cremareu les seves escultures.
6 Perquè tu ets un poble consagrat per al Senyor, el teu Déu. A tu et va escollir el Senyor, el teu Déu, perquè siguis el seu poble, propietat preuada entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra.

El Senyor és el Déu veritable

7 No és perquè fóssiu vosaltres més nombrosos que tots els altres pobles que el Senyor us ha estimat i us ha escollit, que més aviat sou el més petit d’entre tots els pobles,
8 sinó que ha estat per l’amor que el Senyor us té i per guardar el jurament que va fer als vostres avantpassats, que el Senyor us ha tret amb mà forta i us ha redimit de la casa d’esclavatge, del poder del faraó, el rei d’Egipte.
9 Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòrdia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments,
10 mentre que a aquells qui l’odien els paga en la pròpia cara el que mereixen, exterminant-los. No serà remis amb aquell qui l’odia; en la pròpia cara li pagarà el que mereix.
11 Guarda, doncs, els manaments, els estatuts i les lleis que avui t’ordeno que compleixis.
12 I serà que, per haver atès aquestes lleis, haver-les guardat i posat en pràctica, el Senyor, el teu Déu, mantindrà amb tu el pacte i la misericòrdia que va prometre sota jurament als teus avantpassats.
13 T’estimarà, et beneirà i et multiplicarà, beneirà el fruit de les teves entranyes, el producte de la teva terra, el teu blat, el teu vi, el teu oli, les cries de les teves vaques i les cries dels teus ramats, a la terra que va jurar als teus avantpassats que et donaria.
14 Seràs beneït més que tots els pobles; no hi haurà cap home ni cap dona estèril entre els teus, ni entre el teu bestiar.
15 El Senyor apartarà de tu tota malaltia; no deixarà que caigui damunt teu cap d’aquelles plagues malignes d’Egipte que tu ja coneixes, sinó que les descarregarà sobre els teus enemics.
16 Has de destruir totes les nacions que el Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans. No te les has de mirar amb llàstima, ni has de donar culte als seus déus; seria un parany per a tu.

Israel ha de ser obedient

17 Si penses en el teu cor: Aquests pobles són més nombrosos que jo; com els podré expulsar?
18 No els tinguis por; recorda’t bé del que va fer el Senyor, el teu Déu, al faraó i a tot l’Egipte,
19 les grans proves que han vist els teus ulls, els senyals i prodigis, la mà forta i el braç potent amb què el Senyor, el teu Déu, te’n va treure. Igualment farà el Senyor, el teu Déu, amb tots els pobles que ara tems.
20 Que també el Senyor, el teu Déu, enviarà contra ells tàvecs fins que desapareguin els supervivents i els qui s’amaguin de la teva presència.
21 No els tinguis por, perquè enmig teu hi ha el Senyor, el teu Déu, Déu gran i temible.
22 El Senyor, el teu Déu, a poc a poc anirà traient de davant teu aquestes nacions; no les podràs exterminar ràpidament, a fi que no es multipliquin contra tu les feres del camp,
23 sinó que, el Senyor, el teu Déu, te les posarà a les mans i les omplirà de gran consternació fins que siguin destruïdes.
24 També farà caure a les teves mans els seus reis, i esborraràs el seu nom de sota la capa del cel; ningú no podrà plantar-te cara quan tu els destrueixis.
25 Cremaràs al foc les imatges dels seus déus, i no cobejaràs la plata i l’or que les cobreix ni t’ho apropiaràs, perquè no et siguin un parany, ja que això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.
26 No fiquis a casa teva cap cosa abominable, perquè et faries anatema igual que ella. Detesta-les en absolut i abomina-les totalment, perquè són anatema.”