EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 5

 

Els Deu Manaments

1 Moisès va convocar tot Israel i els digué: “Escolta, Israel, els estatuts i les lleis que dicto a la teva oïda avui perquè els aprenguis i tinguis cura de complir-los.
2 El Senyor, el nostre Déu, va fer un pacte amb nosaltres a l’Horeb.
3 Aquest pacte no el va fer amb els nostres avantpassats, sinó amb nosaltres; tots els qui estem aquí presents i en vida.
4 Cara a cara va parlar el Senyor a la muntanya, enmig del foc.
5 En aquell moment, jo feia de mitjancer entre el Senyor i vosaltres per tal d’exposar-vos la paraula del Senyor, ja que a vosaltres us feia por el foc i no vau pujar a la muntanya. Ell digué:
6 Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud.
7 No tindràs altres déus davant meu.
8 No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.
9 No t’inclinaràs davant seu ni els donaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i la quarta generació d’aquells que m’odien;
10 però mantinc la misericòrdia per mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.
11 No prendràs en va el nom del Senyor Etern, el teu Déu, perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en va.
12 Tingues present el dissabte per a santificar-lo, com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat.
13 Sis dies treballaràs per dur a terme tota la teva feina,
14 però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni el foraster resident als teus dominis, perquè puguin reposar el teu servent i la teva criada com tu mateix.
15 Recorda’t que vas ser esclau a la terra d’Egipte, i que el Senyor, el teu Déu, et va treure d’allí amb mà forta i braç extens; per això el Senyor, el teu Déu, t’ha prescrit que guardis el dia del descans.
16 Honra el pare i la mare, com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat, a fi que els teus dies siguin perllongats i tot et vagi bé damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
17 No mataràs.
18 No cometràs adulteri.
19 No robaràs.
20 No donaràs fals testimoni contra el teu proïsme.
21 No cobejaràs la muller del teu proïsme, ni la casa del teu proïsme, ni el seu camp, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.
22 Aquestes són les paraules que el Senyor va dirigir a tota la vostra assemblea a la muntanya, des del foc, entre la foscor i denses nuvolades, amb una veu potent. I sense afegir-hi res més les va gravar sobre dues taules de pedra i me les va donar.

La mediació de Moisès

23 Succeí que, quan vosaltres vau sentir la veu que venia de la foscúria, mentre la muntanya era tota una flama de foc, us vau acostar a mi tots els caps de les tribus, juntament amb els vostres ancians,
24 i em vau dir: Heus aquí que el Senyor, el nostre Déu, ens ha mostrat la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu des del foc. Avui hem pogut comprovar com Déu parla a l’home i aquest pot restar viu.
25 Però, per què hem de morir ara? Aquest gran foc ens consumirà! Si tornem a sentir la veu del Senyor, el nostre Déu, morirem.
26 Perquè, qui dels mortals hi ha que hagi sentit la veu del Déu vivent parlant des del foc, com nosaltres l’hem sentida, i hagi viscut?
27 Vés-hi tu, i escolta tot el que el Senyor, el nostre Déu, digui; després tu ens diràs a nosaltres tot el que el Senyor, el nostre Déu, t’hagi comunicat, i nosaltres ho escoltarem i ho complirem.
28 El Senyor va escoltar les vostres paraules quan parlàveu amb mi i em digué: He sentit les paraules d’aquest poble quan t’han parlat. Tot el que t’han dit està bé.
29 Tant de bo que mantinguessin aquesta disposició d’ànim per reverenciar-me i guardar tots els meus manaments tothora. Així tot els aniria bé, a ells i als seus fills, per sempre.
30 Vés i digues-los: Torneu-vos-en a les vostres tendes.
31 Però tu queda’t aquí amb mi, que vull exposar-te tots els manaments, els estatuts i les lleis que tu els has d’ensenyar perquè els practiquin a la terra que els donaré en possessió.
32 Mireu, doncs, de posar-los en pràctica, tal com us ha manat el Senyor, el vostre Déu. No us desvieu ni a dreta ni a esquerra.
33 Seguireu en tot i per tot el camí que us ha prescrit el Senyor, el vostre Déu, a fi que pugueu viure, ser feliços i prolongueu els dies a la terra que aneu a posseir.”