EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 4

 

Moisès exhorta a l’obediència

1 “Ara, Israel, escolta els estatuts i les lleis que us ensenyo perquè els practiqueu, a fi que visqueu i entreu a posseir la terra que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us concedeix a vosaltres.
2 No afegireu ni traureu res a les prescripcions que jo us dono; compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que jo us trameto.
3 Els vostres ulls han vist el que el Senyor ha fet en el cas de Baal-Peor: tots els homes que van seguir Baal-Peor, el Senyor, el teu Déu, els va exterminar d’enmig vostre;
4 en canvi vosaltres, que us heu mantingut fidels al Senyor, el vostre Déu, esteu tots vius actualment.
5 Mireu, com el Senyor, el meu Déu, m’ha ordenat, jo us ensenyo estatuts i lleis perquè els poseu en pràctica a la terra on aneu a entrar per prendre’n possessió.
6 Tingueu-los presents i observeu-los, perquè això serà la vostra saviesa i la vostra intel·ligència als ulls dels pobles, que en assabentar-se de tots aquests estatuts diran: Certament, aquesta gran nació és un poble savi i entenimentat.
7 Perquè, quina nació hi ha tan gran que tingui els seus déus tan a prop seu com ho està el Senyor, el nostre Déu, sempre que nosaltres l’invoquem?
8 Quina nació hi ha tan gran que tingui estatuts i lleis tan justes, com és tota aquesta llei que avui us proposo?

La revelació de l’Horeb

9 Para compte i guarda’t molt, no sigui que t’oblidis de tot el que has vist amb els teus propis ulls, ni deixis que s'esvaeixin del teu cor en tots els dies de la teva vida; ans els faràs conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.
10 El dia que et vas presentar davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb, quan el Senyor em va dir: Aplega’m el poble, perquè jo els faci sentir les meves paraules i aprenguin a tenir temor de mi tots els dies que visquin damunt la terra, i així ho ensenyin als seus fills;
11 vosaltres, llavors, us vau acostar i us vau quedar al peu de la muntanya, i la muntanya flamejava fins al centre del cel formant un núvol negre i densa foscúria.
12 I el Senyor va parlar amb vosaltres des del centre del foc. Vau poder sentir la remor de les paraules, però no vau veure cap figura, només vau sentir una veu.
13 Us va revelar la seva aliança i us va ordenar que complíssiu els deu manaments que va escriure sobre dues taules de pedra.
14 En aquella ocasió, em va ordenar a mi que us ensenyés els estatuts i les lleis perquè les poséssiu en pràctica a la terra que aneu a entrar per ocupar-la.

Prohibició de les imatges

15 Tingueu molt de compte per vosaltres mateixos, perquè el dia que el Senyor va parlar amb vosaltres a l’Horeb, des de dins del foc, vosaltres no vau veure cap mena de figura,
16 per això, no us pervertíssiu pas fabricant un ídol per a vosaltres, una imatge a semblança de cap figura o forma masculina o femenina;
17 ni cap representació d’animals terrestres o d’ocells voladors;
18 ni dels rèptils que s'arrosseguen per terra o dels peixos que viuen a les aigües subterrànies.
19 I quan contemplis el cel i admiris el sol, la lluna i les estrelles, amb tota l’estelada celeste, no et deixis endur per adorar-los ni donar-los culte, perquè és el Senyor, el teu Déu, qui els ha repartit per tots els pobles que hi ha sota el cel,
20 mentre que a vosaltres us ha escollit el Senyor, i us ha tret d’aquella fornal de ferro, l’Egipte, perquè fóssiu el poble del seu heretatge, com sou ara.
21 El Senyor es va indignar contra mi per causa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà ni entraria en aquella bona terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en propietat.
22 Per tant, jo haig de morir en aquesta terra sense poder passar el Jordà; vosaltres, però, passareu i posseireu aquella bona terra.
23 Tingueu compte de no trencar l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va pactar amb vosaltres; no us feu cap escultura que representi qualsevol de les coses que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit.
24 Perquè el Senyor, el teu Déu, és un foc devorador, un Déu gelós.
25 Quan hàgiu engendrat fills i néts, i us hàgiu fet vells en aquest país, si us pervertiu fabricant-vos alguna escultura figurativa de qualsevol cosa, fent allò que és dolent als ulls del Senyor, el vostre Déu, i provocant la seva ira,
26 prenc avui per testimoni contra vosaltres el cel i la terra que aviat desapareixereu de sobre la terra on ara us dirigiu, traspassant el Jordà, per conquerir-la; no hi durareu gaire temps, sinó que hi sereu totalment exterminats.
27 El Senyor us dispersarà entre els pobles i quedareu en reduït nombre entre els pobles on el Senyor us farà anar.
28 Allí servireu déus de manufactura humana, déus de fusta i de pedra, que no hi veuen, ni hi senten, ni mengen, ni respiren.
29 Des d’allà, però, quan buscaràs el Senyor, el teu Déu, el trobaràs, si el cerques amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima.
30 Quan et sentis angoixat i et sobrevinguin totes aquestes coses en temps a venir, tornaràs al Senyor, el teu Déu, i escoltaràs la seva veu;
31 perquè el Senyor, el teu Déu, és un Déu bondadós; no et deixarà ni et destruirà, ni oblidarà el pacte que va jurar als teus pares.

Déu va escollir el seu poble

32 Pregunta, si vols, als temps passats, anteriors a tu, des del dia que Déu va crear l’home sobre la terra, de l’un extrem del cel fins a l’altre extrem del cel, si ha succeït alguna cosa tan gran com aquesta, o si s’ha sentit mai res de semblant.
33 ¿Hi ha hagut mai algun poble que hagi sentit la veu de Déu parlant enmig del foc, com tu l’has sentida, i que hagi sobreviscut?
34 ¿Hi ha hagut mai cap déu que hagi intentat de venir a treure un poble per a ell d’enmig d’un altre poble, amb proves, senyals i prodigis, que fes la guerra amb mà forta i braç extens, amb fets aterradors, com tot el que el Senyor, el teu Déu, ha fet per tu a l’Egipte, davant els teus propis ulls?
35 A tu et fou mostrat perquè sabessis que el Senyor Etern és l’únic Déu, i que no n’hi ha cap més fora d’ell.
36 Des del cel t’ha fet sentir la seva veu per corregir-te, i sobre la terra t’ha fet veure el seu gran foc, i has sentit les seves paraules d’enmig del foc.
37 Perquè va estimar els teus avantpassats i va elegir la seva descendència que vindrà després d’ells, et va treure d’Egipte personalment, amb gran poder,
38 i ha desposseït davant teu nacions més grans i poderoses que tu, per fer-t’hi entrar i donar-te en propietat la seva terra, com ho és avui.
39 Reconeix doncs, avui, i pensa dintre teu, que el Senyor Etern és l’únic Déu, allà dalt del cel com aquí baix a la terra; no n’hi ha cap més.
40 Per tant, guarda els seus estatuts i els seus preceptes que jo t’he prescrit avui, a fi que et vagi bé, a tu i als teus fills després de tu, i allarguis els teus dies sobre la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre.”

Ciutats de refugi a l’est del Jordà

41 Llavors Moisès va fer que es reservessin tres ciutats a l’est del Jordà, a la banda del llevant,
42 a fi que pogués refugiar-s’hi l’homicida que hagués mort involuntàriament una altra persona, sense que hi hagués una enemistat anterior, i pogués exiliar-se en una d’aquestes ciutats per salvar la vida:
43 Bèsser, a l’estepa, a la regió de la planura, per als rubenites; Ramot, a Galaad, per als gadites; i Golan, a Basan, per als manassites.

Preàmbul al Decàleg

44 Aquesta és la llei que Moisès va exposar als fills d’Israel.
45 Prescripcions, estatuts i decrets que Moisès va prescriure als fills d’Israel quan van sortir d’Egipte;
46 quan eren a l’est del Jordà, a la vall enfront de Betpeor, al país de Sehon, el rei amorreu que habitava a Heixbon, a qui Moisès i els fills d’Israel van derrotar a la sortida d’Egipte,
47 conquerint la seva terra i la terra d’Og, el rei de Basan; dos reis dels amorreus que ocupaven aquesta part del Jordà, cap a la banda de llevant,
48 des d’Aroer, situada sobre la riba del torrent d’Arnon, fins a la muntanya de Sirion, altrament dit l’Hermon;
49 i tot l’Arabà, de la banda oriental del Jordà, fins al Mar Mort, al peu dels vessants del Pisgà.