EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 33

 

Benediccions de Moisès

1 Aquesta és la benedicció amb
què Moisès, home de Déu, va beneir els fills d’Israel, abans de la seva mort.
2 Digué:
“El Senyor ha vingut del Sinaí
i des de Seïr els va clarejar:
va resplendir des del mont de Paran
i va arribar amb deu milers de sants,
i a la dreta duia una llei de foc per a ells.
3 Estima de veritat les tribus;
tots els seus consagrats són a la teva mà,
i ells van seure als teus peus,
rebent les teves paraules.
4 La llei que Moisès ens va ordenar
és l’herència de la consagració de Jacob.
5 Hi hagué rei a Jeixurun,
quan es van aplegar els caps del poble,
i com una de sola, les tribus d’Israel.
6 Que visqui Rubèn, i no desaparegui
ni sigui poca la seva gent.”

7 I per a Judà digué això:
“Escolta, Senyor, la veu de Judà,
i guia’l cap al seu poble;
les seves mans el defensaran,
i sigues tu l’ajut contra els seus enemics.”

8 I per a Leví digué:
“Que el teu Tummin i el teu Urim
siguin per al teu preferit,
aquell qui vas provar a Massà,
amb qui vas altercar a les aigües de Meribà.
9 El qui va dir del seu pare i de la seva mare:
‘No els he vistos mai’,
ni va reconèixer els seus germans,
ni va fer cas dels propis fills,
perquè van guardar la teva paraula
i van observar el teu pacte.
10 Ensenyaran els teus preceptes a Jacob
i la teva llei a Israel;
posaran encens davant teu
i holocaustos damunt el teu altar.
11 Beneeix, Senyor, el seu esforç,
i complau-te amb el seu treball.
Destrossa el llom dels seus adversaris,
i dels qui l’avorreixen,
perquè no s’alcin mai més.”

12 Per a Benjamí digué:
“L’estimat del Senyor descansa segur en ell,
que el protegeix dia rere dia,
i sobre el seus turons reposa.”

13 Per a Josep digué:
“Beneïda del Senyor sigui la teva terra,
amb el bo i millor de la rosada del cel
i amb les aigües abismals de sota terra;
14 amb el bo i millor que produeix el sol
i amb els millors fruits de les llunes;
15 amb les coses més fines
de les antigues muntanyes
i amb l’abundor de les collades eternes;
16 amb les excel·lències de la terra
i la seva plenitud;
i que el favor del qui habita en la bardissa
davalli sobre la testa de Josep,
sobre el cap de l’escollit d’entre els seus germans.
17 Té la majestat del primogènit del seu toro,
banyes de búfal és la seva força;
amb elles envestirà els pobles
fins als confins de la terra.
Així són els milers d’Efraïm,
així són els milers de Manassès.”

18 Per a Zabuló digué:
“Alegra’t, Zabuló, en les teves expedicions,
i tu, Issacar, en les teves tendes.
19 Convocaran les tribus a la muntanya,
allí oferiran sacrificis de justícia,
perquè xuclaran l’abundància dels mars
i els tresors que amaga la sorra.”

20 I per a Gad digué:
“Beneït qui va fer engrandir Gad!
Com una lleona, està a l’aguait
i esqueixa el braç i el cap;
21 es va quedar la millor part,
ja que allí tenia reservada la part del capdavanter.
Va reunir els caps del poble,
i va complir els decrets del Senyor
i els seus judicis amb Israel.”

22 I per a Dan digué:
“Dan és un cadell de lleó
que salta des de Basan.”

23 I per a Neftalí digué:
“Neftalí, sadollat de favors,
curull de la benedicció del Senyor,
és amo de l’oest i del migdia.”

24 I per a Aser digué:
“Beneït sigui Aser entre els fills!
Que sigui el favorit entre els seus germans,
i banyi amb oli els seus peus.
25 Que els teus forrellats
siguin de ferro i de bronze,
i que la teva vigoria
duri tant com els teus dies.”

Eulògia final

26 No hi ha ningú com el Déu de Jeixurun,
que cavalca sobre el cel, per ajudar-te,
i sobre els núvols, amb la seva majestat.
27 Un ferm refugi és el Déu dels segles,
un suport els braços de l’Etern.
Ell foragita davant teu l’enemic
i mana: ‘Extermina’ls.’
28 Israel reposa confiat,
la font de Jacob raja apartada,
en una terra de blat i de vi,
on la rosada regalima del cel.
29 Que n’ets, de feliç, Israel!
Qui és com tu, poble salvat pel Senyor,
l’escut que et defensa,
l’espasa que et fa victoriós?
Els teus enemics es sotmetran davant teu
i tu trepitjaràs les seves muntanyes.