EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 32

 

1 Escolteu, cels, que vull parlar,
i que la terra escolti les paraules de la meva boca!
2 Caigui com la pluja el meu ensenyament,
regalimi com la rosada el meu discurs;
com el plugim sobre l’herbei,
i com els ruixats sobre el prat.
3 Perquè vull proclamar el nom del Senyor:
reconegueu la grandesa del nostre Déu.
4 Ell és la roca, el seu obrar és perfecte;
tots els seus camins són justos.
És Déu fidel, sense malícia;
és just i recte.
5 S’ha portat malament amb ell
–no són dignes de ser fills seus–,
aquesta generació malvada i perversa.
6 ¿Així us comporteu amb el Senyor,
poble neci i sense seny?
¿No és ell el teu pare que et va crear?
Ell t’ha fet i t’ha format!
7 Recorda els temps antics,
repassa els anys, generació per generació.
Pregunta al teu pare, que ell t’ho dirà,
als teus ancians, que t’ho expliquin.
8 Quan l’Altíssim va assignar heretat a les nacions,
va separar els fills d’Adam,
va fixar límits als pobles,
segons el nombre dels fills d’Israel.
9 Perquè la porció del Senyor és el seu poble,
Jacob, la seva heretat preciosa.
10 El troba a la terra desèrtica,
enmig de la desolació d’espantosa solitud,
el protegeix, el sustenta i el cuida,
com la nineta dels seus ulls.
11 Com l’àguila que desvetlla la seva niuada
i plana sobre els seus petits,
estén les seves ales, els pren,
i els porta sobre les seves plomes.
12 El Senyor, tot sol, els va guiar,
sense l’ajut de cap altre déu foraster.
13 El féu remuntar a les altures de la terra,
el nodrí amb els fruits del camp,
li féu xuclar la mel de la roca,
i l’oli de les dures pedres;
14 amb quallada de les vaques i llet de les ovelles,
amb greix d’anyells;
amb moltons de la raça de Basan, i cabrits,
amb la flor dels grans de blat,
i de la sang del raïm en vas poder beure vi.
15 Però Jeixurun s’ha engreixat i tira guitzes,
s’ha ben atipat, s’ha fet pesat i tou,
i ha rebutjat Déu, el seu Creador,
ha menyspreat la roca de la seva salvació.
16 L’han engelosit amb déus estrangers,
amb ídols abominables l’irriten.
17 Han fet sacrificis als dimonis, i no a Déu:
a uns déus que no coneixien,
nouvinguts, arribats de poc,
a qui no havien servit els seus avantpassats.
18 De la roca que t’ha engendrat no fas cas,
i t’has oblidat del Déu que t’ha format.
19 El Senyor ho ha vist i els ha rebutjat,
perquè els seus fills i les seves filles l’han provocat,
20 i ha dit: “Apartaré la mirada d’ells,
a veure quina serà la seva fi,
perquè és una generació perversa,
fills en els quals no hi ha lleialtat.
21 Ells m’han provocat a gelosia amb allò que no és Déu,
m’han fet aïrar amb els seus déus irreals;
i jo els provocaré a gelosia amb allò que no és poble,
i els faré aïrar amb una nació forassenyada.
22 Perquè ha saltat foc de la meva còlera,
que cremarà fins al país dels morts,
devorarà la terra i els seus productes
i abrusarà els fonaments de les muntanyes.
23 Aplegaré damunt d’ells calamitats,
esgotaré contra ells les meves sagetes.
24 Consumits per la fam, rosegats per la febre
i per la plaga mortal,
enviaré contra ells les dents de les feres,
amb el verí dels rèptils de la pols.
25 A fora, l’espasa segarà els fills;
a dins la casa, imperarà el terror:
moriran els joves i les donzelles,
les criatures i els vells de cabells blancs.
26 Vaig pensar que els escamparia,
que esborraria la seva memòria d’entre els homes,
27 si no fos que temo el vituperi de l’enemic
i que en el malentès els seus adversaris
vinguessin a dir: «La nostra força ha vençut
i el Senyor no hi ha fet res en això.»
28 Perquè són una nació sense seny,
mancada d’enteniment.
29 Si fossin savis, ho entendrien,
comprendrien on van a parar.
30 ¿Com un de sol pot perseguir-ne mil,
i dos fer-ne fugir deu mil,
si no perquè la seva roca els ha venut,
el Senyor els ha deixat?
31 Perquè la seva roca no és com la nostra roca,
i els nostres enemics ho certifiquen;
32 perquè dels ceps de Sodoma prové la seva vinya,
i també del camps de Gomorra;
raïms metzinosos, són els seus raïms;
raïms amargants, són els que produeixen.
33 Metzina de serps, és el seu vi,
i verí mortal d’escurçons.
34 I això ¿no ho tinc guardat amb mi,
segellat en els meus dipòsits?
35 Meva és la venjança i la retribució;
al seu moment ensopegarà el seu peu,
perquè és a prop el dia del seu desastre,
ve de pressa el que hi ha preparat per a ells.
36 Perquè el Senyor jutjarà el seu poble,
i es compadirà dels seus servidors
quan vegi que se’ls esgota la força
i no hi queden ni esclaus ni lliures.
37 Dirà, llavors: On són els seus déus,
la roca en què confiaven,
38 aquests que menjaven el greix dels seus sacrificis
i bevien el vi de les seves libacions?
Que vinguin a ajudar-vos,
que estenguin damunt vostre la seva protecció!
39 Veieu ara que jo, només jo, sóc,
que no hi ha cap altre Déu fora de mi.
Jo faig morir i jo faig viure,
jo fereixo i jo guareixo,
i ningú no pot alliberar-se de la meva mà.
40 Sí, jo alço vers al cel la meva mà
i declaro: Tan cert com visc eternament
41 que quan esmoli la meva espasa fulgurant,
i la meva mà emprengui el judici,
prendré venjança dels meus adversaris,
i als qui m’odien pagaré el que es mereixen.
42 Embriagaré de sang les meves sagetes;
la meva espasa devorarà la carn,
la sang dels ferits i dels captius,
els caps dels protagonistes enemics.”
43 Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble,
perquè venjarà la sang dels seus servidors,
prendrà venjança dels seus adversaris
i farà expiació per la seva terra i pel seu poble.

Últimes instruccions de Moisès

44 Moisès vingué amb Josuè, fill de Nun, i va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic.
45 Quan Moisès va acabar de pronunciar totes aquestes paraules a tot Israel,
46 els digué: “Poseu el cor en totes aquestes paraules que avui us poso com a testimoni contra vosaltres perquè les transmeteu als vostres fills, a fi que procurin complir totes les paraules d’aquesta llei.
47 Perquè no és un precepte buit per a vosaltres, sinó que és la vostra vida, i gràcies a elles allargareu els vostres dies sobre la terra on us dirigiu per prendre’n possessió, més enllà del Jordà.”

Déu permet a Moisès veure la terra promesa

48 Aquell mateix dia, el Senyor es dirigí a Moisès i li digué:
49 “Puja a la serralada d’Abarim, al mont Nebó, que es troba en el país de Moab, davant de Jericó, i contempla la terra de Canaan que dono en possessió als fills d’Israel.
50 I allà, en aquesta muntanya on puges, cal que moris i siguis reunit amb els teus avantpassats, igual com el teu germà Aaron va morir a la muntanya d’Or i fou reunit amb els seus avantpassats,
51 perquè vau prevaricar contra mi enmig dels fills d’Israel, junt a les aigües de Meribà de Cadeix, al desert de Sin, ja que no em vau santificar davant dels fills d’Israel;
52 per això, només de lluny podràs mirar la terra que vaig a donar als fills d’Israel, però no hi podràs entrar.”