EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 29

 

El pacte del Senyor amb Israel a Moab

1 Aquestes són les paraules del pacte que el Senyor va ordenar a Moisès de concloure amb els fills d’Israel, a la terra de Moab, a més del pacte que havia fet amb ells a l’Horeb.
2 Moisès va convocar tot Israel i els digué: “Vosaltres heu pogut veure tot el que el Senyor va fer davant els vostres ulls a la terra d’Egipte, al faraó, a tots els seus servidors, i a tot el país,
3 les grans proves que van veure els vostres ulls, aquells grans senyals i prodigis,
4 però, fins al dia d’avui, el Senyor no us ha donat encara un cor capaç d’entendre, uns ulls que puguin veure ni una oïda que hi senti.
5 Jo us he conduït pel desert durant quaranta anys, i els vostres vestits no s’han envellit damunt vostre, ni s’ha gastat el calçat que dúieu als peus.
6 No heu tingut pa per a menjar ni vi o beguda fermentada per a beure, a fi que aprenguéssiu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
7 I quan vam arribar en aquest lloc, van sortir al nostre encontre Sehon, el rei d’Heixbon, i Og, el rei de Basan, per combatre’ns, i els vam derrotar.
8 Vam conquerir el seu país i el vam donar en herència als rubenites, als gadites i a la mitja tribu de Manassès.
9 Guardeu, doncs, les paraules d’aquest pacte i poseu-les en pràctica, a fi que pugueu reeixir en tot el que emprengueu.

Confirmació com a poble de Déu

10 Tots vosaltres esteu avui davant el Senyor, el vostre Déu: els dirigents de les vostres tribus, els ancians, els vostres magistrats, tots els homes d’Israel,
11 els vostres joves, les vostres dones i, fins i tot, els forasters que conviuen dins el teu campament, des dels llenyataires fins als qui porten l’aigua,
12 a fi que entris en el pacte del Senyor, el teu Déu, i en el jurament que el Senyor, el teu Déu, conclou avui amb tu,
13 per confirmar-te avui com a poble seu i perquè ell sigui el teu Déu, com t’ha promès i com va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.
14 I no és solament amb vosaltres que faig aquest pacte i aquest jurament,
15 sinó amb tots els qui avui es troben aquí amb nosaltres davant el Senyor, el vostre Déu, i amb aquells qui no són avui aquí amb nosaltres.
16 Perquè vosaltres ja sabeu com vam viure a la terra d’Egipte, i com hem passat pel mig de les nacions que hem travessat,
17 i heu pogut veure les seves abominacions, els seus ídols de fusta, de pedra, de plata i d’or.
18 Que no hi hagi entre vosaltres cap home o dona, cap família o tribu, que aparti avui el seu cor del Senyor, el seu Déu, per anar a servir els déus d’aquestes nacions; que no hi hagi entre vosaltres cap soca que tregui metzina i amargor,
19 i s'esdevingui, en sentir les paraules d’aquesta imprecació, que ell mateix es beneeixi interiorment dient: ‘Tot m’anirà bé, encara que em deixi guiar per la inclinació del meu cor; al cap i a la fi, l’abundor d’aigua suprimeix la sequera.’
20 El Senyor no voldrà pas perdonar-lo, sinó que llavors s’inflamarà la còlera del Senyor i el seu zel contra aquell home, i totes les malediccions escrites en aquest llibre s’abocaran damunt d’ell, i el Senyor esborrarà el seu nom de sota la capa del cel.
21 El Senyor el traurà d’entre les tribus d’Israel per a malaurança, d’acord amb totes les malediccions del pacte escrit en aquest llibre de la llei.
Exclamacions de la gent del futur

22 Les generacions futures, la vostra descendència que vindrà després de vosaltres, i els forasters que vinguin de terres llunyanes, quan vegin les plagues d’aquella terra i les malalties amb què el Senyor l’haurà afligit, exclamaran:
23 Tot és sofre, sal i terra cremada on no es pot sembrar i on no es produeix res, on no creix ni un bri d’herba; una ruïna com Sodoma i Gomorra, Admà i Seboïm, destruïdes pel Senyor en la seva còlera i furient indignació.
24 Tots els pobles preguntaran: Per què el Senyor ha tractat així aquesta terra? Per què aquesta explosió d’ira tan gran?
25 I respondran: Perquè van deixar el pacte que el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, havia fet amb ells quan els va fer sortir de la terra d’Egipte,
26 i van anar a servir altres déus i s’han prosternat davant d’ells, uns déus que no coneixien i que mai no els van donar res.
27 Per això, la indignació del Senyor es va encendre contra aquella terra i ha abocat damunt seu totes les malediccions escrites en aquest llibre.
28 Amb ira i fúria, amb gran indignació, el Senyor els ha desarrelats de la pròpia terra, i els ha llançats en un altre país, on avui són.
29 Les coses secretes pertanyen al Senyor, el nostre Déu, però les revelades són per a nosaltres i per als nostres fills per sempre, a fi que posem en pràctica totes les paraules d’aquesta llei.