EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 26

 

Les ofrenes de les primícies

2 “Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, la posseeixis i t’hi hagis establert,
2 prendràs part de les primícies de tots els fruits de la terra que cullis al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, i els posaràs en una cistella i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi escollit per a estada del seu nom.
3 Et presentaràs al sacerdot que estigui de torn aquells dies i li diràs: Jo declaro avui davant el Senyor, el teu Déu, que he entrat a la terra que el Senyor va prometre als nostres avantpassats de donar-nos.
4 Llavors, el sacerdot et prendrà la cistella de la mà i la posarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu,
5 i tu diràs aquestes paraules davant el Senyor, el teu Déu: El meu pare era un arameu errant que va baixar a l’Egipte amb un petit grup de persones per refugiar-s’hi; i va arribar a ser una nació gran, forta i nombrosa.
6 Però els egipcis ens van maltractar, ens van oprimir i ens van imposar un feixuc esclavatge.
7 Llavors vam clamar al Senyor, el Déu dels nostres avantpassats, i el Senyor va escoltar el nostre clam, veié la nostra aflicció, el nostre treball i la nostra opressió,
8 i el Senyor ens tragué d’Egipte amb mà forta i amb braç extens, amb fets aterradors, amb senyals i prodigis;
9 i ens ha conduït en aquest lloc i ens ha donat aquesta terra, una terra que regalima llet i mel.
10 I ara porto les primícies dels fruits de la terra que tu, Senyor, m’has concedit.
Les deixaràs davant el Senyor, el teu Déu, i t’inclinaràs en adoració al Senyor, el teu Déu.
11 I podràs fruir amb alegria de tot el bé que el Senyor, el teu Déu, et dóna a tu i a la teva família, i també en faràs gaudir el levita, el foraster, l’orfe i la viuda que conviuen amb tu.

L’ofrena del Senyor

12 Quan hagis acabat de distribuir el delme de tots els teus productes, l’any tercer, l’any del delme, i n'hagis donat al levita, al foraster, a l’orfe i a la viuda perquè puguin menjar fins a atipar-se dins les teves portes,
13 diràs en presència del Senyor, el teu Déu: He tret fora de casa tot allò que era consagrat, i també n’he donat al levita, al foraster, a l’orfe i a la viuda, d’acord amb tot el teu manament que m’has ordenat; no he traspassat cap dels teus manaments ni els he oblidat.
14 No n’he menjat en període de dol, no n’he consumit en ritus impurs, ni tampoc no n’he ofert als morts. He obeït la veu del Senyor, el meu Déu, complint-ho tot tal com m’has manat.
15 Mira des de la morada de la teva santedat, del cel estant, i beneeix el teu poble Israel i la terra que ens has donat tal com vas prometre sota jurament als nostres avantpassats, la terra que regalima llet i mel.

Israel, poble consagrat al Senyor

16 El dia d’avui, el Senyor, el teu Déu, et mana que compleixis aquests estatuts i aquestes normes; els guardaràs, doncs, i els posaràs en pràctica amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima.
17 Avui has fet prometre al Senyor que ell serà el teu Déu, a condició que segueixis els seus camins, guardis els seus estatuts i manaments, les seves lleis, i que escoltis la seva veu.
18 I avui, el Senyor t’ha fet prometre que seràs el seu poble predilecte, tal com t’havia promès, a fi que guardis tots els seus manaments,
19 perquè ell t’exalci per damunt de totes les nacions que ha creat, per a lloança, renom i glòria, a i fi que tu siguis un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, com va dir.”