EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 24

 

Lleis sobre el divorci

1 “Quan un home prengui muller, si un cop casats resulta que ella no troba gràcia als seus ulls, perquè ell li ha trobat alguna cosa indecent, li escriurà un certificat de divorci, que li posarà a les mans, i l’acomiadarà de casa seva.
2 Si ella marxa de casa d’ell i va i es casa amb un altre home,
3 i aquest segon marit l’avorreix i li escriu un certificat de divorci i l’hi posa les mans, acomiadant-la de casa seva (o també en cas que hagi mort el segon marit que la ve prendre per muller),
4 el primer marit que la va acomiadar no podrà tornar-la a prendre per esposa, després que ella s’ha deshonrat, perquè això és una abominació per al Senyor; i no has de corrompre la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència.

Sobre el casat de poc

5 Si un home és casat de poc, no sortirà al combat ni se li encarregarà cap responsabilitat; en quedarà exempt a casa seva durant un any, perquè faci feliç la dona que ha pres.

Sobre les penyores

6 No s’ha de prendre en penyora el molí ni la mola, sigui la de sota o la de sobre, perquè això és com prendre en penyora la mateixa vida.

Sobre el segrest

7 Si es troba algú que hagi segrestat algun dels seus germans, entre els fills d’Israel, i el tracta com esclau o el ven, el tal lladre haurà de morir; així extirparàs el mal d’enmig teu.

Sobre la lepra

8 En els casos de nafra leprosa, procura complir fidelment totes les instruccions dels sacerdots levites; tal com els he manat, així heu de complir-ho.
9 Recorda’t del que va fer el Senyor, el teu Déu, a Maria, pel camí, quan vau sortir d’Egipte.

Sobre el préstec

10 Quan facis un préstec de qualsevol cosa al teu proïsme, no entris a casa seva per prendre’n penyora.
11 Et quedaràs a fora mentre l’home a qui has fet el préstec et treu a fora la penyora.
12 I si l’home fos pobre, no aniràs a dormir amb la seva penyora;
13 sens falta la hi tornaràs a la posta del sol, a fi que pugui jeure amb el seu mantell i et beneeixi, i de part teva serà un acte noble davant el Senyor, el teu Déu.

Sobre el jornaler pobre

14 No explotaràs el jornaler pobre i desvalgut, tant si és dels teus germans com si és dels forasters que viuen al teu país, dins la teva ciutat.
15 El mateix dia li pagaràs el jornal, abans no es pongui el sol damunt seu, perquè ell és pobre i el necessita per a viure; no sigui que clami contra tu al Senyor i tu esdevinguis culpable.

Responsabilitat personal i ajuda als pobres

16 No han de morir els pares pels fills, ni han de morir els fills pels pares, sinó que cadascú morirà pel seu propi pecat.
17 No torçaràs el dret del foraster o de l’orfe, ni prendràs en penyora la roba de la viuda.
18 Recordaràs que tu vas ser esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, et va rescatar d’allí; per tant, et mano que compleixis això.
19 Quan seguis els sembrats del teu camp, si oblides alguna garba al camp, no tornaràs enrere per recollir-la; serà per al foraster, per a l’orfe i per a la viuda; així et beneirà el Senyor, el teu Déu, en tot allò que emprenguis.
20 Quan batollis les teves oliveres, no resseguiràs després les branques; el que hi quedi serà per al foraster, l’orfe i la viuda,
21 Quan veremis la teva vinya, no aniràs després a esgotimar; el que hi quedi serà per al foraster, l’orfe i la viuda.
22 Recorda que vas ser esclau a la terra d’Egipte; per tant, et mano que compleixis això.