EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 21

 

L’expiació per un homicidi no identificat

1 “Si a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, hi fos trobada estesa al camp una persona morta, sense que se sàpiga qui l’ha assassinada,
2 els teus ancians i els teus jutges sortiran a amidar la distància entre la víctima i les poblacions de l’entorn,
3 i determinaran quina és la població més propera al cadàver. Després els ancians d’aquella població prendran una vedella amb la qual encara no s’hagi treballat, que no hagi portat el jou,
4 i la baixaran a un torrent d’aigua permanent, on no es cultiva ni es sembra, i allà, al torrent, la desnucaran.
5 Després vindran els sacerdots, fills de Leví, que són els que el Senyor, el teu Déu, ha escollit per a ministrar davant d’ell i per a beneir en el nom del Senyor, i de la sentència dels quals depèn tot litigi i tot dany físic,
6 i tots els ancians d’aquella població més propera a la víctima es rentaran les mans sobre la vedella que fou desnucada al torrent,
7 i declararan: Les nostres mans no han vessat aquesta sang i els nostres ulls no han vist res.
8 Perdona, Senyor, el teu poble Israel, que has rescatat, i no imputis la sang innocent al teu poble Israel. Així serà perdonada aquella sang
9 i netejaràs d’enmig teu la sang innocent, complint el que és recte als ulls del Senyor.

Sobre el casament amb una presonera

10 Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, i el Senyor, el teu Déu, te’ls posi a les mans, i facis presoners,
11 si veus entre els presoners alguna dona bonica i t’enamores d’ella i vols prendre-la per muller,
12 la introduiràs a casa teva; ella es raparà el cap i es tallarà les ungles,
13 es traurà del damunt el vestit que porta de la seva captivitat i es quedarà a casa teva guardant el dol pel seu pare i per la seva mare durant un mes; després podràs unir-te amb ella i seràs el seu marit i ella serà la teva muller.
14 En cas que després resulti que no et plau, la deixaràs lliure d’anar on vulgui; de cap manera no la vendràs per diners ni la convertiràs en esclava, perquè l’has humiliat.

El dret de primogenitura

15 Si un home té dues dones, l’una estimada i l’altra no, i ambdues li han donat fills, si resulta que el fill primogènit és de la no estimada,
16 quan arribi el dia de repartir entre els seus fills l’heretat que té, no podrà concedir el dret de primogenitura al fill de la que estima en perjudici del fill de l’altra, que és el primogènit,
17 sinó que reconeixerà el primogènit, fill de la no estimada, concedint-li doble porció de tot allò que posseeixi; perquè essent el primer fruit de la seva vigoria és d’ell el dret de primogenitura.

Sobre els fills rebels

18 Si un home té un fill desobedient i rebel, que no vol escoltar la veu del seu pare o la veu de la seva mare, i que encara que el reprenguin no els vol obeir,
19 el seu pare i la seva mare l’agafaran i el presentaran als ancians de la ciutat, a la porta d’aquell lloc,
20 i diran als ancians de la seva ciutat: Aquest fill nostre es desobedient i rebel; no escolta la nostra reprensió, és un perdut i un embriac.
21 Aleshores, tots el homes de la seva ciutat l’apedregaran fins que mori. Així extirparàs el mal d’enmig teu; i tot Israel ho sabrà i temerà.

El cadàver d’un penjat

22 Si un home s’ha fet culpable de sentència de mort i ha estat executat, i l’has penjat en un arbre,
23 el seu cadàver no passarà la nit a l’arbre; l’enterraràs sens falta aquell mateix dia, perquè el penjat és un maleït de Déu, i no has de contaminar la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència.