EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 2

 

Trànsit per Edom

1 “Després vam canviar el rumb i ens vam dirigir cap al desert, camí del Mar Roig, tal com el Senyor m’havia ordenat. Durant molts dies vam estar donant voltes a la serralada de Seïr.
2 Llavors el Senyor em digué:
3 Ja fa prou temps que volteu per aquesta serralada; canvieu de rumb cap al nord.
4 I dóna aquestes ordres al poble: Ara passareu pel territori dels vostres parents, els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, i tindran por de vosaltres, però aneu amb molt de compte:
5 no els ataqueu pas, perquè de la seva terra no us haig de donar ni la petjada d’un peu; la serralada de Seïr l’he donada en propietat a Esaú.
6 Tot el que necessiteu per a menjar, els ho comprareu amb diners, i amb diners comprareu fins i tot l’aigua que beureu.
7 Ja que el Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprès, ha protegit la teva marxa per aquest gran desert; fa quaranta anys que el Senyor, el teu Déu, és amb tu, i no t’ha mancat mai res.

Trànsit per Moab

8 Així, doncs, vam passar pel costat dels nostres parents, els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, pel camí de l’Arabà, des d’Elat i d’Ession-Guèber, i canviant el rumb vam prosseguir camí del desert de Moab.
9 I el Senyor em digué: No ataquis Moab, no l’incitis a combatre, perquè de la seva terra no us haig de donar cap possessió, perquè als descendents de Lot he concedit Ar com a propietat seva.
10 (Antigament hi vivien els emites, un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els anaquites.
11 Tant ells com els anaquites foren considerats gegants, però els moabites els anomenaven emites.
12 També, a Seïr, hi vivien en temps antics els horites, però els descendents d’Esaú els en van expulsar, eliminant-los de davant seu, i al seu lloc s’hi van establir ells, igual com va fer Israel amb la terra de la seva possessió, que el Senyor els concedí.)
13 Ara, doncs, alceu-vos i travesseu el torrent de Zèred. I vam passar el torrent de Zèred.
14 El temps que vam estar caminant, des de Cadeix-Barnea fins que vam travessar el torrent de Zèred, foren trenta-vuit anys, fins que tota aquella generació de combatents va desaparèixer del campament, tal com el Senyor havia jurat.
15 La mà del Senyor va pesar damunt d’ells per a eliminar-los d’enmig del campament, fins a la seva desaparició.

Trànsit per Amon

16 Succeí que, quan van acabar de morir tots aquells homes de guerra d’entre el poble,
17 el Senyor em va dir:
18 Avui tu passaràs pels límits de Moab en direcció a Ar,
19 i et trobaràs davant dels descendents d’Amon. No els ataquis ni els provoquis al combat, perquè de la terra dels descendents d’Amon no us haig de donar cap possessió, que l’he donada en propietat als descendents de Lot.”
20 També aquesta fou considerada una terra de gegants. Des d’antic, els rafaïtes l’habitaven, i els ammonites els anomenaven zamzummites.
21 Era un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els anaquites, però el Senyor els va exterminar davant els ammonites, de manera que aquests els van expulsar i al seu lloc s’hi van establir ells,
22 igual com va fer Déu a favor dels descendents d’Esaú que viuen a Seïr, quan va destruir els horites davant d’ells, per desposseir-los del país i establir-s’hi ells al seu lloc, fins al dia d’avui.
23 Com també als avites, que vivien en llogarets prop de Gaza; els caftorites, procedents de Caftor, els van destruir i al seu lloc s’hi van establir ells.

Victòria sobre el rei Sehon

24 Alceu-vos, partiu i passeu el torrent d’Arnon. Mira: he posat a la teva mà l’amorreu Sehon, rei d’Heixbon, a ell i el seu país. Comença, doncs, la conquesta, declara-li la guerra.
25 Des d’avui començaré a estendre el pànic i el terror a tu en tota l’extensió dels pobles que hi ha sota el cel. Quan sentiran parlar de tu, tremolaran i s'angoixaran per la teva presència.
26 Des del desert de Quedemot, vaig enviar missatgers a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquestes paraules de pau:
27 Vull passar pel teu territori, aniré només pel camí ral, sense desviar-me ni a dreta ni a esquerra.
28 Ven-me per diner els aliments perquè mengi, i l’aigua per a beure dóna-me-la per diner. Només vull passar a peu;
29 igual com ho han fet amb mi els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, i els moabites, que viuen a Ar, fins que hagi travessat el Jordà cap a la terra que el Senyor, el nostre Déu, ens donarà.
30 Però Sehon, el rei d’Heixbon, no va voler deixar-nos passar pels seus dominis; el Senyor, el teu Déu, li havia endurit l’esperit i li havia tornat el cor inflexible, a fi de posar-lo a les teves mans, com ho està encara avui.
31 I el Senyor em digué: Mira, he començat a posar a disposició teva Sehon i el seu país. Comença la conquesta per apoderar-te de la seva terra.
32 Sehon ens va sortir a l’encontre, ell amb tota la seva gent, per presentar batalla a Jahas,
33 però el Senyor, el nostre Déu, ens el va posar a les mans i el vam derrotar, amb els seus fills i tota la seva gent.
34 En aquell fet, vam ocupar totes les seves ciutats, i en cada ciutat vam lliurar a l’extermini sagrat homes, dones i nens, sense deixar cap supervivent.
35 Les úniques despulles que vam prendre van ser el bestiar i el botí de les poblacions que havíem conquerit.
36 Des d’Aroer, situat sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat situada a la vall, fins a Galaad, no hi hagué cap ciutat prou fortificada davant nostre; totes elles ens les va lliurar el Senyor, el nostre Déu.
37 Només no vas entrar als dominis dels descendents d’Ammon, a tota la riba del torrent de Jaboc, als pobles de la muntanya, ni a cap lloc d’aquells que el Senyor, el nostre Déu, havia prohibit.”