El sacerdoci levític

1 “Els sacerdots levites, amb tota la tribu de Leví, no tindran part ni herència amb Israel; es mantindran de les ofrenes enceses del Senyor i de la seva heretat.
2 No hi haurà patrimoni per a ells enmig dels seus germans; el Senyor és el seu patrimoni, tal com els va dir.
3 Aquest serà el dret dels sacerdots de part del poble, de part dels qui ofereixen un sacrifici, sigui de vedell o de moltó: es donarà al sacerdot l’espatlla, les mandíbules i l’estómac.
4 Li donaràs les primícies del teu blat, del teu vi i del teu oli, amb les primícies de l’esquilada de les teves ovelles.
5 Perquè és a ell que el Senyor, el teu Déu, ha escollit d’entre totes les teves tribus perquè tinguin al seu càrrec el servei en el nom del Senyor; ell i els seus fills, per sempre més.
6 I si un levita vol marxar de qualsevol de les ciutats d’Israel on hagi viscut, per anar amb tot el desig de la seva ànima al lloc triat pel Senyor,
7 hi podrà ministrar en el nom del Senyor, el seu Déu, com qualsevol dels seus germans levites que hi viuen servint el Senyor,
8 i podrà menjar una porció igual a la d’ells, a més del que obtingui per la venda dels seus béns patrimonials.

Contra les pràctiques paganes

9 Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no aprenguis a practicar les abominacions d’aquelles nacions.
10 No hi ha d’haver entre els teus ningú que faci passar el seu fill o la seva filla pel foc, ningú que practiqui l’endevinació, o els presagis, o els auguris, o els encantaments,
11 o els sortilegis; ningú que consulti un esperit, ni un ocultista, ni que evoqui els morts;
12 perquè tothom qui practica aquestes coses és abominable al Senyor, el teu Déu, i per causa d’aquestes abominacions el Senyor, el teu Déu, els expulsa de davant teu.
13 Mantén-te íntegre envers el Senyor, el teu Déu.
14 Perquè aquestes nacions que expulsaràs acostumen a escoltar els fetillers i endevins, però a tu, el Senyor, el teu Déu, no t’ha permès de fer això.

L’autèntic profeta i el fals

15 El Senyor, el teu Déu, et promourà enmig teu un profeta d’entre els teus germans, com jo. Escolteu-lo.
16 És el que vas demanar al Senyor, el teu Déu, el dia de l’assemblea del poble, a l’Horeb: No vull tornar a sentir la veu del Senyor, el meu Déu. Ni vull tornar a veure aquest gran foc, no sigui que mori.
17 Llavors el Senyor em digué: Està molt bé això que han dit.
18 Els promouré un profeta d’entre els seus germans, com tu, i posaré les meves paraules en la seva boca, i ell els comunicarà tot el que jo li manaré.
19 I serà que, si algú no vol obeir les meves paraules que ell comunicarà en nom meu, jo directament li’n demanaré comptes.
20 Però el profeta que tingui la presumpció de transmetre en nom meu un missatge que jo no li hagi ordenat que digués, o que parli en nom d’altres déus, aquest profeta morirà.
21 I si et preguntes dintre teu: Com podré distingir el missatge que no prové del Senyor?
22 Quan un profeta parli en nom del Senyor, i no es compleixi ni es realitzi el que ha dit, vol dir que allò no ho ha dit el Senyor: el profeta ha parlat per presumpció; no li tinguis por.”