EL PENTATEUC
DEUTERONOMI
18
El sacerdoci levític
1 “Els sacerdots levites, amb tota la tribu de Leví, no tindran part ni herència
amb Israel; es mantindran de les ofrenes enceses del Senyor i de la seva
heretat.
2 No hi haurà patrimoni per a ells enmig dels seus germans; el Senyor és el seu
patrimoni, tal com els va dir.
3 Aquest serà el dret dels sacerdots de part del poble, de part dels qui
ofereixen un sacrifici, sigui de vedell o de moltó: es donarà al sacerdot
l’espatlla, les mandíbules i l’estómac.
4 Li donaràs les primícies del teu blat, del teu vi i del teu oli, amb les
primícies de l’esquilada de les teves ovelles.
5 Perquè és a ell que el Senyor, el teu Déu, ha escollit d’entre totes les teves
tribus perquè tinguin al seu càrrec el servei en el nom del Senyor; ell i els
seus fills, per sempre més.
6 I si un levita vol marxar de qualsevol de les ciutats d’Israel on hagi viscut,
per anar amb tot el desig de la seva ànima al lloc triat pel Senyor,
7 hi podrà ministrar en el nom del Senyor, el seu Déu, com qualsevol dels seus
germans levites que hi viuen servint el Senyor,
8 i podrà menjar una porció igual a la d’ells, a més del que obtingui per la
venda dels seus béns patrimonials.
Contra les pràctiques paganes
9 Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no aprenguis
a practicar les abominacions d’aquelles nacions.
10 No hi ha d’haver entre els teus ningú que faci passar el seu fill o la seva
filla pel foc, ningú que practiqui l’endevinació, o els presagis, o els auguris,
o els encantaments,
11 o els sortilegis; ningú que consulti un esperit, ni un ocultista, ni que
evoqui els morts;
12 perquè tothom qui practica aquestes coses és abominable al Senyor, el teu
Déu, i per causa d’aquestes abominacions el Senyor, el teu Déu, els expulsa de
davant teu.
13 Mantén-te íntegre envers el Senyor, el teu Déu.
14 Perquè aquestes nacions que expulsaràs acostumen a escoltar els fetillers i
endevins, però a tu, el Senyor, el teu Déu, no t’ha permès de fer això.
L’autèntic profeta i el fals
15 El Senyor, el teu Déu, et promourà enmig teu un profeta d’entre els teus
germans, com jo. Escolteu-lo.
16 És el que vas demanar al Senyor, el teu Déu, el dia de l’assemblea del poble,
a l’Horeb: No vull tornar a sentir la veu del Senyor, el meu Déu. Ni vull tornar
a veure aquest gran foc, no sigui que mori.
17 Llavors el Senyor em digué: Està molt bé això que han dit.
18 Els promouré un profeta d’entre els seus germans, com tu, i posaré les meves
paraules en la seva boca, i ell els comunicarà tot el que jo li manaré.
19 I serà que, si algú no vol obeir les meves paraules que ell comunicarà en nom
meu, jo directament li’n demanaré comptes.
20 Però el profeta que tingui la presumpció de transmetre en nom meu un missatge
que jo no li hagi ordenat que digués, o que parli en nom d’altres déus, aquest
profeta morirà.
21 I si et preguntes dintre teu: Com podré distingir el missatge que no prové
del Senyor?
22 Quan un profeta parli en nom del Senyor, i no es compleixi ni es realitzi el
que ha dit, vol dir que allò no ho ha dit el Senyor: el profeta ha parlat per
presumpció; no li tinguis por.”