EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 17

 

1 No oferiràs al Senyor, el teu Déu, cap vedell ni cap moltó que tingui una tara o algun altre defecte greu, perquè això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.
2 Si enmig teu, en alguna de les teves ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dóna, s’hi trobés un home o una dona que cometés allò que és dolent als ulls del Senyor, el teu Déu, transgredint el seu pacte,
3 anant a donar culte a déus forasters, agenollant-se davant d’ells o davant del sol, o de la lluna, o de qualsevol cos de l’estelada celeste, cosa que jo no he manat,
4 quan t’ho diguin o te n’assabentis, i ho hagis indagat bé, si resulta cert i comprovat que aquella abominació s’ha comès a Israel,
5 llavors trauràs fora de les teves portes, ja sigui l’home, ja sigui la dona, qui hagi comès aquesta maldat, i els lapidaràs fins que morin.
6 Se’l condemnarà a mort mitjançant la declaració de dos o tres testimonis; ningú no ha de morir per la declaració d’un sol testimoni.
7 La mà dels testimonis ha de ser la primera que s’alci contra ell per donar-li mort, i després la mà de tot el poble; així extirparàs la maldat d’enmig teu.

El tribunal del Santuari

8 Quan alguna causa judicial resulti per a tu massa difícil de resoldre, entre homicidi i homicidi, entre dret i dret, entre lesions i lesions, qüestions de controvèrsia a les teves portes, llavors, t’alçaràs i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat,
9 i acudiràs als sacerdots levites i al jutge que correspongui en aquell torn, els consultaràs i ells t’indicaran la sentència de la causa.
10 T’ajustaràs a la sentència que t’hauran indicat en aquell lloc que el Senyor haurà triat; tindràs molta cura a complir amb tot el que t’hagin indicat.
11 Actuaràs d’acord amb la llei que ells t’especifiquin i segons la sentència que et diguin, sense desviar-te ni a dreta ni a esquerra de la resolució que et donin.
12 I aquella persona que per arrogància no vulgui obeir el sacerdot que presideixi allí per a servir el Senyor, el teu Déu, ni el jutge, aquesta persona morirà: així extirparàs la maldat d’enmig d’Israel.
13 I tot el poble ho sabrà i temerà, i no tornarà més a comportar-se amb arrogància.

Deures del rei

14 Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, n’hagis pres possessió i t’hi hagis establert, si dius: Posaré sobre meu un rei que em governi, com tenen totes les nacions que hi ha al meu voltant,
15 podràs posar sobre teu per rei aquell qui el Senyor, el teu Déu, hagi escollit; d’entre els teus germans, hauràs de constituir-te el rei sobre teu. No podràs posar sobre teu un home foraster, que no sigui germà teu.
16 Però no ha de tenir molts cavalls, ni farà tornar el poble a l’Egipte per augmentar la seva cavalleria, perquè el Senyor us ha dit: No tornareu mai més per aquest camí.
17 Ni tampoc ha de tenir moltes dones, perquè no s’extraviïn els seus sentiments; ni ha d’acumular per a ell gran quantitat de plata i or.
18 Quan prengui possessió del seu reialme, copiarà per al seu ús un duplicat d’aquesta llei en un llibre, de l’original que custodien els sacerdots levites.
19 La durà sempre amb ell i la llegirà tots els dies de la seva vida, per aprendre a reverenciar el Senyor, el seu Déu, i a guardar totes les paraules d’aquesta llei i d’aquests estatuts i posar-los en pràctica,
20 a fi que el seu cor no s’enorgulleixi per damunt dels seus germans, ni es desviï a dreta o a esquerra, i així tingui llarga vida sobre el seu reialme, tant ell com els seus fills, enmig d’Israel.”