EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 15

 

L’any de la remissió dels deutes

1 “L’últim any de cada set concediràs remissió.
2 I la remissió serà d’aquesta manera: Tothom qui tingui al seu poder una garantia de préstec fet al seu proïsme, la deixarà lliure; no l’exigirà del seu proïsme ni del seu parent, perquè haurà estat proclamada la remissió en honor del Senyor.
3 Podràs exigir el pagament al foraster, però al teu compatriota li concediràs la remissió del deute que tingui amb tu;
4 així no hi haurà pobres enmig teu, perquè el Senyor et beneirà abundosament a la terra que el Senyor, el teu Déu, et concedeix en herència per a posseir-la,
5 sempre que escoltis atentament la veu del Senyor, el teu Déu, procurant complir tots aquests manaments que avui et dono.
6 Perquè el Senyor, el teu Déu, et beneirà tal com t’ha promès, i tu prestaràs a moltes nacions, mentre que tu no hauràs de manllevar-los res; dominaràs moltes nacions, i elles no et dominaran a tu.
7 Quan enmig teu hi hagi algun pobre d’entre els teus germans, en alguna de les ciutats de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no endureixis el teu cor ni cloguis la teva mà al teu germà necessitat,
8 sinó que li has d’obrir àmpliament la teva mà i prestar-li generosament, segons la necessitat que tingui.
9 No deixis que dins el teu cor hi hagi el mal pensament de dir: ‘S’acosta l’any setè, el de la remissió’, i, llavors, et miris amb mals ulls el teu germà necessitat i no li donis res, perquè ell clamarà contra tu al Senyor i tu esdevindràs culpable.
10 Li has de donar generosament i sense recança al cor, quan l’afavoreixis, perquè això farà que el Senyor, el teu Déu, et beneeixi en el teu treball i en tot el que emprenguis.
11 Perquè, mai no en mancaran, de pobres, a la terra; per això et dono aquest manament: Obriràs àmpliament la teva mà al teu germà, el pobre d’entre els teus, i al necessitat que hi hagi al teu país.

Lleis sobre els esclaus

12 Si algun dels teus germans, home o dona, se’t ven a tu per esclau, quan t’hagi servit sis anys, a l’any setè el deixaràs lliure.
13 Quan el deixis anar lliure, no l’enviaràs amb les mans buides,
14 sinó que el proveiràs generosament del teu ramat, de la teva era i del teu cup; segons com t’hagi beneït el Senyor, el teu Déu, així li donaràs.
15 Recorda’t que tu vas ser esclau a la terra d’Egipte, i que el Senyor, el teu Déu, et va redimir; per això avui et dono aquest manament.
16 Però si ell et diu: ‘No vull marxar de casa teva’, ja que et té afecte a tu i a la teva família, perquè hi està bé, a casa teva,
17 llavors prendràs un punxó i li foradaràs l’orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre més. El mateix faràs amb la teva esclava.
18 Que no et sàpiga greu quan el deixis anar lliure de tu, perquè durant sis anys t’ha servit per la meitat del sou d’un jornaler; i així, el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot al que emprenguis.

Consagració dels primogènits dels animals

19 Tot mascle primer nascut de les teves vaques i del teu ramat, el consagraràs al Senyor, el teu Déu. No treballaràs amb el primer nascut de la teva vaca, ni esquilaràs el primer nascut de les teves ovelles.
20 Davant el Senyor, el teu Déu, any rere any, els menjaràs amb la teva família, en el lloc que el Senyor hagi triat.
21 Però si tingués algun defecte, que fos coix, cec o qualsevol altre defecte greu, no el sacrificaràs al Senyor, el teu Déu.
22 El podràs menjar dintre de les teves portes; tant en estat d’impuresa com de puresa en podràs menjar, com si fos carn de gasela o de cérvol;
23 únicament no podràs menjar-ne la sang, l’hauràs d’escampar per terra com si fos aigua.”