EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 14

 

Senyals de dol prohibits

1 “Vosaltres sou fills del Senyor Etern, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls pel dol d’un mort;
2 perquè ets un poble sant per al Senyor, el teu Déu, i el Senyor t’ha escollit a fi que siguis per a ell un poble d’exclusiva propietat entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra.

Animals purs i animals impurs

3 No heu de menjar cap cosa que sigui abominable.
4 Aquests són els animals que podreu menjar; el vedell, el moltó, la cabra,
5 el cérvol, la gasela, l’isard, la cabra salvatge, l’antílop, el búfal i la daina.
6 Tots els animals de peülla partida, els que tenen la peülla dividida en dos unglots i que siguin remugants, d’entre els animals terrestres, aquests podreu menjar.
7 Però, d’entre els remugants que tenen la peülla partida, no menjareu aquests: el camell, la llebre i el conill, que si bé són remugants, no tenen la peülla partida; els tindreu per immunds.
8 Igualment el porc, perquè, si bé té peülla partida, no remuga; el tindreu per immund. No menjareu la carn d’aquests animals ni tocareu els seus cadàvers.
9 Aquests podreu menjar d’entre tots els animals que viuen a les aigües: Tots els que tinguin aletes i escates, els podreu menjar;
10 però els que no tinguin aletes i escates, no els podreu menjar; els tindreu per immunds.
11 De totes les aus pures, en podreu menjar;
12 però de les següents no en podreu menjar: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany,
13 l’astor, el falcó, el milà, amb els de la seva espècie;
14 els corbs, en tota la seva varietat;
15 l’estruç, el mussol, la gavina, l’esparver, amb els de la seva espècie;
16 el duc, l’ibis, el cigne,
17 el pelicà, el voltor, el corb marí,
18 la cigonya, la garsa, amb els de la seva espècie; la puput i el ratpenat.
19 També considerareu immund tota mena d’insecte volador; no en menjareu.
20 De totes les aus pures, en podreu menjar.
21 No menjareu cap bèstia que hagi mort. La podràs donar al foraster que visqui dintre les teves portes perquè se la mengi, o podràs vendre-la a un foraster. Ja que tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.

Els delmes

22 Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any,
23 i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més.
24 Si el camí és massa llarg per a tu, fins al punt que no ho pots transportar perquè el lloc que el Senyor, el teu Déu, ha triat per posar-hi el seu nom queda massa lluny d’on ets, i per haver-te omplert de benediccions el Senyor, el teu Déu,
25 llavors ho canviaràs per diner, i amb el diner que hagis aconseguit aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat;
26 allà podràs gastar aquest diner en tot allò que et vingui de gust; vedells, moltons, vi, begudes fermentades, o en qualsevol cosa que desitgis, i t’ho podràs menjar allà mateix, davant el Senyor, el teu Déu, i t’alegraràs, tu i la teva família,
27 amb els levites que estiguin dintre de les teves portes; no els desemparis, perquè no tenen part ni heretat amb tu,
28 Cada tres anys separaràs tot el delme de la collita d’aquell any i el reservaràs dins de les teves portes,
29 perquè quan vinguin els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els forasters, els orfes i les viudes que tens dintre de les teves portes, puguin menjar-ne i atipar-se, i així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el treball que la teva mà emprengui.”