EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 10

 

El pacte renovat

1 “En aquell temps, el Senyor em digué: Talla’t dues taules de pedra com les primeres, i puja fins a on sóc jo, a la muntanya. Fes-te també una arca de fusta.
2 Jo escriuré sobre les taules les paraules que hi havia a les primeres que tu vas esmicolar, i les dipositaràs a l’arca.
3 Vaig fer una arca amb fusta d’acàcia i vaig tallar dues taules de pedra com les primeres, i vaig pujar a la muntanya portant les dues taules a la mà.
4 Ell va gravar sobre les taules el mateix que havia escrit abans, els deu manaments que el Senyor us havia prescrit a la muntanya, des del mig del foc, el dia de l’assemblea, i me les va donar.
5 Vaig baixar de la muntanya i vaig dipositar les dues taules dins l’arca que havia fet, i allí estan, tal com el Senyor em va ordenar.
6 Després els fills d’Israel emprengueren la marxa des dels pous de Bené-Jaacan fins a Mosserà, on va morir Aaron i on fou enterrat. Llavors el seu fill Eleazar va ser constituït gran sacerdot per a ocupar els seu lloc.
7 D’allí van seguir la marxa fins a Gudgod, i de Gudgod fins a Jotbata, una regió de rierols d’aigua.
8 En aquell temps, el Senyor va separar la tribu de Leví perquè dugués l’arca del Pacte del Senyor i perquè estigués a la presència del Senyor per ministrar davant seu i per beneir en nom seu, fins al dia d’avui.
9 És per això que Leví no té part ni herència entre els seus germans; el Senyor és la seva herència, tal com el Senyor, el teu Déu, li ho va prometre.
10 Jo vaig quedar-me a la muntanya, com la primera vegada, quaranta dies i quaranta nits. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i va renunciar a destruir-te.
11 I el Senyor em va dir: Aixeca’t, vés i emprèn la marxa davant del poble perquè vagin a prendre possessió de la terra que vaig jurar als seus avantpassats que els donaria.

Les exigències del Pacte

12 I ara, Israel, ¿què és el que el Senyor, el teu Déu, exigeix de tu, sinó únicament que reverenciïs el Senyor, el teu Déu, que segueixis tots els seus camins, estimant-lo i servint el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima,
13 que guardis els manaments del Senyor i els seus estatuts que avui et prescric, a fi que tot et vagi bé?
14 Mira: al Senyor, el teu Déu, pertanyen el cel i el cel dels cels, la terra i tot el que conté;
15 i amb tot, el Senyor va preferir els teus avantpassats per estimar-los, i va escollir la seva descendència després d’ells, que sou vosaltres, d’entre totes les nacions, fins al dia d’avui.
16 Circumcideu, doncs, el prepuci dels vostres cors i no us entossudiu mai més;
17 perquè el Senyor Etern, el vostre Déu, és Déu de déus i Senyor de senyors; Déu gran, poderós i terrible, que no fa accepció de persones ni accepta suborns;
18 que fa justícia als orfes i a les viudes, i estima el foraster, i els dóna pa i vestit.
19 Heu d’estimar el foraster, perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte.
20 Al Senyor, el teu Déu, reverenciaràs, a ell serviràs, seràs fidel i en el seu nom juraràs.
21 Ell és el motiu de la teva lloança, ell és el teu Déu, ell ha fet per a tu aquells grans prodigis i aquelles obres terribles que els teus ulls han vist.
22 Eren setanta persones, els teus avantpassats, quan van baixar a l’Egipte, i ara el Senyor, el teu Déu , t’ha fet nombrós com les estrelles del cel.”