EL PENTATEUC

DEUTERONOMI

 1

 

Introducció

1 Aquestes són les paraules que Moisès va dirigir a tot Israel a l’est del Jordà, a la regió desèrtica de l’Arabà, davant de Suf, entre Paran i Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab.
2 Hi ha onze jornades des de l’Horeb a Cadeix-Barnea, pel camí de la serralada de Seïr.
3 Va ser al cap de quaranta anys, el mes onzè, el primer dia del mes, que Moisès va parlar als fills d’Israel segons tot allò que el Senyor li havia manat referent a ells.
4 Després d’haver derrotat Sehon, el rei amorreu, que habitava a Heixbon, i Og, rei de Basan, que habitava a Aixtarot i a Edreí,
5 a l’altra banda del Jordà, a la terra de Moab, Moisès va començar a exposar aquesta llei i els va dir:
6 “El Senyor, el nostre Déu, ens va parlar a l’Horeb, dient-nos: Ja fa molt temps que esteu en aquesta mun- tanya;
7 alceu el campament i marxeu cap a la muntanya dels amorreus i a tots els llocs veïns, a l’Arabà, a la Serralada, a la Xefelà, al Nègueb i a la Costa del Mar; a la terra dels cananeus, al Líban, i fins al gran riu Eufrates.
8 Mireu que poso a la vostra disposició el país; entreu a prendre possessió de la terra que el Senyor va jurar de donar als vostres pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, i a la seva descendència després d’ells.

Moisès nomena els jutges del poble

9 En aquella ocasió, ja us va dir això: Jo tot sol no puc portar la vostra càrrega.
10 El Senyor, el vostre Déu, us ha multiplicat i sou avui tan nombrosos com les estrelles del cel.
11 Que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us faci mil vegades més nombrosos del que sou i us beneeixi tal com us ha promès!
12 Com podré portar jo tot sol la vostra càrrega, el vostre pes i els vostres plets?
13 Escolliu-vos d’entre les vostres tribus homes savis, intel·ligents i entenimentats, que jo els posaré com a dirigents vostres.
14 Llavors em vau contestar: El que proposes de fer ens sembla bé.
15 Aleshores vaig reunir els principals de les vostres tribus, homes savis i capacitats, i els vaig posar de capdavanters vostres: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena, i també de magistrats per a les vostres tribus.
16 En aquella ocasió, vaig manar als vostres jutges això: Escoltareu els vostres germans i exercireu la justícia entre cada un d’ells i el seu germà, o el foraster resident.
17 No fareu accepció de persones quan judiqueu; escoltareu els humils igual que els poderosos; no us deixeu intimidar per ningú, perquè el judici és cosa de Déu. Aquella causa que veieu massa difícil per a vosaltres, me la porteu a mi, que jo l’atendré.
18 També llavors us vaig indicar tot allò que havíeu de fer.

La missió dels dotze espies

19 Vam partir d’Horeb i, travessant tot aquell gran desert terrible que heu vist, camí de la serralada dels amorreus, tal com ens havia manat el Senyor, el nostre Déu, vam arribar a Cadeix-Barnea.
20 Llavors us vaig dir: Ja heu arribat a la serralada dels amorreus que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna.
21 Mira: el Senyor, el teu Déu, ha posat el país a la teva disposició: puja-hi i pren-ne possessió com t’ha manat el Senyor, el Déu dels teus pares; no tinguis por ni t'acovardeixis.
22 Però tots vosaltres vau venir a mi per dir-me: Enviem alguns homes davant nostre que ens explorin la terra i que ens portin informació sobre l’itinerari que hem de seguir i en quines poblacions podem entrar.
23 La proposta em va semblar bona i vaig escollir d’entre vosaltres dotze homes, un home de cada tribu,
24 que van emprendre la marxa i van remuntar la serralada fins a arribar a la vall d’Eixcol, i l’inspeccionaren.
25 Van agafar fruits del país, van baixar on érem nosaltres i ens van comunicar això: Bona terra és la que el Senyor, el Déu nostre, ens dóna.
26 Però vosaltres us vau negar a pujar-hi i vau ser rebels a l’ordre del Senyor, el vostre Déu,
27 i us vau posar a murmurar dins les vostres tendes dient: És per odi que el Senyor ens ha tret d’Egipte, per lliurar-nos als amorreus i destruir-nos.
28 On hem d’anar? Els nostres germans ens han desanimat dient-nos: és una gent més gran i fornida que nosaltres, les ciutats són grans i amb fortificacions enormes. Fins i tot hi hem vist anaquites.
29 I jo us vaig dir: No us espanteu ni tingueu por d’ells.
30 El Senyor, el vostre Déu, que va davant vostre, combatrà per vosaltres, tal com heu pogut comprovar que ho va fer a l’Egipte,
31 i al desert, on has vist com el Senyor, el teu Déu, t’ha conduït com un home condueix el seu propi fill, tot al llarg del camí que heu recorregut fins a arribar en aquest lloc.
32 Malgrat això, no vau ser fidels al Senyor, el vostre Déu,
33 que anava davant vostre en el camí per triar-vos el lloc on acampar. De nit, amb foc, per a il•luminar el camí que havíeu de seguir, i amb un núvol durant el dia.

Desobediència a Cadeix

34 Quan el Senyor va sentir el to de les vostres paraules, es va indignar, va jurar i digué:
35 Cap dels homes d’aquesta generació perversa no veurà la bona terra que he jurat de donar als vostres pares,
36 exceptuant Caleb, fill de Jefunnè; ell la veurà, i la terra que ha trepitjat la donaré a ell i als seus descendents, perquè ha seguit fidelment el Senyor.
37 Fins contra mi es va indignar el Senyor per culpa vostra, i em digué: Ni tu tampoc no hi entraràs!
38 Serà el teu ajudant, Josuè, el fill de Nun, qui hi entrarà. Encoratja’l, perquè ell l’ha de donar a Israel com a propietat.
39 I la vostra mainada, els que vosaltres vau dir que caurien en captiveri, els vostres fills que avui encara no distingeixen el bé del mal, ells sí que hi entraran, i la rebran en propietat.
40 Però vosaltres, torneu-vos-en cap al desert pel camí del Mar Roig.
41 Llavors em vau contestar: Hem pecat contra el Senyor. Estem disposats a pujar-hi a combatre, tal com el Senyor, el nostre Déu, ens ha manat. Us vau cenyir cadascun les seves armes de guerra i us vau disposar a pujar a la serralada.
42 Però el Senyor em digué: Digues-los: No hi pugueu ni lluiteu, que jo no sóc enmig vostre; no sigui que resulteu abatuts davant els vostres enemics.
43 Prou que us ho vaig advertir, però no em vau escoltar, sinó que us vau rebel·lar contra l’ordre del Senyor, i us vau entossudir a pujar a la serralada.
44 I els amorreus que ocupen aquella serralada us van sortir a l’encontre i us van fer fugir com ho hauria fet un eixam d’abelles, i us van seguir atacant des de Seïr fins a Hormà.
45 Després vau tornar i us vau posar a plorar davant del Senyor; però el Senyor no us va fer cas ni us va voler escoltar.
46 I vàreu haver de quedar-vos a Cadeix molt de temps, tot el temps que heu viscut allà.”