Daniel prega pel seu poble

1 “El primer any de Darius, fill d’Assuer, del llinatge dels medes, que va ocupar el tron del reialme dels caldeus,
2 durant el primer any del seu regnat, jo, Daniel, vaig fer un estudi en els llibres sobre el nombre d’anys que el Senyor havia dit al profeta Jeremies que havien de complir-se sobre les ruïnes de Jerusalem: eren setanta anys.
3 Llavors vaig dirigir-me al Senyor Déu per buscar-lo amb la pregària i la súplica, amb dejuni, cilici i cendra.
4 Em vaig dirigir en oració al Senyor, el meu Déu, i li vaig fer aquesta confessió: Senyor, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la benevolència envers els qui t’estimen i observen els teus manaments:
5 nosaltres hem pecat, hem comès iniquitats i hem fet maldats; ens hem revoltat, ens hem apartat dels teus manaments i de les teves lleis.
6 No hem obeït els teus servents, els profetes, que en nom teu han parlat als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares i a tota la gent del país.
7 A tu, Senyor, pertany la justícia; i a nosaltres, la confusió a la cara, com passa en el dia d’avui a tot home de Judà, als habitants de Jerusalem i a tot Israel, tant als propers com als llunyans, a totes les terres on els han escampat a causa de les infidelitats que han comès contra tu.
8 Oh, Senyor; a nosaltres, als nostres reis, als nostres prínceps i als nostres pares la confusió a la cara, perquè hem pecat contra tu.
9 Al Senyor, el nostre Déu, el tenir compassió i el perdonar, perquè ens hem rebel•lat contra ell
10 i no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu, per seguir les lleis que ell havia posat davant nostre per mitjà dels seus servents, els profetes.
11 Tot Israel ha transgredit la teva llei i se n’ha apartat desobeint la teva veu. Per això ha caigut sobre nosaltres la maledicció i la imprecació escrites en la llei de Moisès, servent de Déu, ja que hem pecat contra tu.
12 Has complert la sentència que vas donar contra nosaltres i contra els jutges que ens han governat, fent recaure damunt nostre una tan gran calamitat com no n’hi ha hagut cap altra, sota la capa del cel, semblant a la que ha sobrevingut a Jerusalem.
13 Tal com és escrit en la llei de Moisès, tota aquesta calamitat ha caigut damunt nostre, i nosaltres no hem suplicat la gràcia del Senyor, el nostre Déu, a fi de penedir-nos de les nostres iniquitats i subjectar-nos a la teva veritat.
14 Per això, el Senyor ha tingut present aquest mal que ha fet venir sobre nosaltres, perquè el Senyor, Déu nostre, és just en totes les obres que ha fet, mentre que nosaltres no hem escoltat la seva veu.
15 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, que vas fer sortir el teu poble de la terra d’Egipte amb mà forta i t’has fet una anomenada que perdura fins al dia d’avui: nosaltres hem pecat i hem obrat impiament.
16 Senyor, et prego que, d’acord amb les teves justícies, apartis ja el teu enuig i la teva indignació de damunt la teva ciutat de Jerusalem, la teva santa muntanya, perquè, per culpa dels nostres pecats i de les iniquitats dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són l’oprobi de tots els nostres veïns.
17 Ara, doncs, Déu nostre, escolta la pregària del teu servent i les seves súpliques, i fes resplendir el teu rostre sobre el teu santuari assolat; pel teu mateix amor, Senyor.
18 Inclina la teva orella, Déu meu, i escolta; obre els teus ulls i mira les nostres ruïnes i la ciutat sobre la qual és invocat el teu nom, perquè no elevem les nostres súpliques davant teu confiant en les nostres justícies, sinó en les teves grans misericòrdies.
19 Senyor, escolta! Senyor, perdona! Senyor, posa atenció i actua! No triguis més, pel teu mateix amor, Déu meu! Perquè el teu nom és invocat sobre la teva ciutat i sobre el teu poble!

Profecia de les setanta setmanes

20 “Jo seguia fent la meva pregària i confessant el meu pecat i el pecat del meu poble, Israel, posant la meva súplica davant el Senyor, el meu Déu, per la seva santa muntanya.
21 Encara estava pregant, quan Gabriel, l’home que jo havia vist en visió al principi, d’una ràpida volada es va posar al meu costat. Era cap a l’hora del sacrifici del capvespre.
22 Parlant-me a mi es va fer entendre i em digué: Daniel, he vingut ara per donar claredat al teu enteniment.
23 Al començ de les teves súpliques, ha sortit ja la resposta; i jo he vingut a fer-te-la saber, perquè tu ets un home predilecte. Para atenció al missatge i comprèn la visió:
24 Setanta setmanes són les fixades sobre el teu poble i sobre la teva ciutat santa per a acabar amb les prevaricacions, per a segellar els pecats, per a expiar la iniquitat, per a introduir la justícia perdurable, per a segellar la visió i la profecia, i per a ungir el Sant dels sants.
25 Sàpigues, doncs, i comprèn-ho, que des de la sortida del missatge per a la reconstrucció de Jerusalem fins al Príncep Ungit hi haurà set setmanes i seixanta-dues setmanes, i la plaça i el fossar seran reconstruïts, però en temps molt difícils.
26 Després de les seixanta-dues setmanes un ungit serà mort, i no li quedarà res. El poble d’un príncep que ha de venir destruirà la ciutat i el santuari; la seva fi vindrà com una inundació, i fins a la fi de la guerra duraran les devastacions.
27 Ell concertarà amb molts una aliança ferma durant una setmana, però a la mitja setmana farà cessar el sacrifici i l’ofrena. Sobre l’ala de les abominacions vindrà la devastació, fins que la ruïna decretada s’aboqui sobre el devastador.”