DANIEL
9
Daniel prega pel seu poble
1 “El primer any de Darius, fill d’Assuer, del llinatge dels medes, que va
ocupar el tron del reialme dels caldeus,
2 durant el primer any del seu regnat, jo, Daniel, vaig fer un estudi en els
llibres sobre el nombre d’anys que el Senyor havia dit al profeta Jeremies que
havien de complir-se sobre les ruïnes de Jerusalem: eren setanta anys.
3 Llavors vaig dirigir-me al Senyor Déu per buscar-lo amb la pregària i la
súplica, amb dejuni, cilici i cendra.
4 Em vaig dirigir en oració al Senyor, el meu Déu, i li vaig fer aquesta
confessió: Senyor, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la benevolència
envers els qui t’estimen i observen els teus manaments:
5 nosaltres hem pecat, hem comès iniquitats i hem fet maldats; ens hem revoltat,
ens hem apartat dels teus manaments i de les teves lleis.
6 No hem obeït els teus servents, els profetes, que en nom teu han parlat als
nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares i a tota la gent del país.
7 A tu, Senyor, pertany la justícia; i a nosaltres, la confusió a la cara, com
passa en el dia d’avui a tot home de Judà, als habitants de Jerusalem i a tot
Israel, tant als propers com als llunyans, a totes les terres on els han
escampat a causa de les infidelitats que han comès contra tu.
8 Oh, Senyor; a nosaltres, als nostres reis, als nostres prínceps i als nostres
pares la confusió a la cara, perquè hem pecat contra tu.
9 Al Senyor, el nostre Déu, el tenir compassió i el perdonar, perquè ens hem
rebel•lat contra ell
10 i no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu, per seguir les lleis que
ell havia posat davant nostre per mitjà dels seus servents, els profetes.
11 Tot Israel ha transgredit la teva llei i se n’ha apartat desobeint la teva
veu. Per això ha caigut sobre nosaltres la maledicció i la imprecació escrites
en la llei de Moisès, servent de Déu, ja que hem pecat contra tu.
12 Has complert la sentència que vas donar contra nosaltres i contra els jutges
que ens han governat, fent recaure damunt nostre una tan gran calamitat com no
n’hi ha hagut cap altra, sota la capa del cel, semblant a la que ha sobrevingut
a Jerusalem.
13 Tal com és escrit en la llei de Moisès, tota aquesta calamitat ha caigut
damunt nostre, i nosaltres no hem suplicat la gràcia del Senyor, el nostre Déu,
a fi de penedir-nos de les nostres iniquitats i subjectar-nos a la teva veritat.
14 Per això, el Senyor ha tingut present aquest mal que ha fet venir sobre
nosaltres, perquè el Senyor, Déu nostre, és just en totes les obres que ha fet,
mentre que nosaltres no hem escoltat la seva veu.
15 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, que vas fer sortir el teu poble de la terra
d’Egipte amb mà forta i t’has fet una anomenada que perdura fins al dia d’avui:
nosaltres hem pecat i hem obrat impiament.
16 Senyor, et prego que, d’acord amb les teves justícies, apartis ja el teu
enuig i la teva indignació de damunt la teva ciutat de Jerusalem, la teva santa
muntanya, perquè, per culpa dels nostres pecats i de les iniquitats dels nostres
pares, Jerusalem i el teu poble són l’oprobi de tots els nostres veïns.
17 Ara, doncs, Déu nostre, escolta la pregària del teu servent i les seves
súpliques, i fes resplendir el teu rostre sobre el teu santuari assolat; pel teu
mateix amor, Senyor.
18 Inclina la teva orella, Déu meu, i escolta; obre els teus ulls i mira les
nostres ruïnes i la ciutat sobre la qual és invocat el teu nom, perquè no elevem
les nostres súpliques davant teu confiant en les nostres justícies, sinó en les
teves grans misericòrdies.
19 Senyor, escolta! Senyor, perdona! Senyor, posa atenció i actua! No triguis
més, pel teu mateix amor, Déu meu! Perquè el teu nom és invocat sobre la teva
ciutat i sobre el teu poble!
Profecia de les setanta setmanes
20 “Jo seguia fent la meva pregària i confessant el meu pecat i el pecat del meu
poble, Israel, posant la meva súplica davant el Senyor, el meu Déu, per la seva
santa muntanya.
21 Encara estava pregant, quan Gabriel, l’home que jo havia vist en visió al
principi, d’una ràpida volada es va posar al meu costat. Era cap a l’hora del
sacrifici del capvespre.
22 Parlant-me a mi es va fer entendre i em digué: Daniel, he vingut ara per
donar claredat al teu enteniment.
23 Al començ de les teves súpliques, ha sortit ja la resposta; i jo he vingut a
fer-te-la saber, perquè tu ets un home predilecte. Para atenció al missatge i
comprèn la visió:
24 Setanta setmanes són les fixades sobre el teu poble i sobre la teva ciutat
santa per a acabar amb les prevaricacions, per a segellar els pecats, per a
expiar la iniquitat, per a introduir la justícia perdurable, per a segellar la
visió i la profecia, i per a ungir el Sant dels sants.
25 Sàpigues, doncs, i comprèn-ho, que des de la sortida del missatge per a la
reconstrucció de Jerusalem fins al Príncep Ungit hi haurà set setmanes i
seixanta-dues setmanes, i la plaça i el fossar seran reconstruïts, però en temps
molt difícils.
26 Després de les seixanta-dues setmanes un ungit serà mort, i no li quedarà
res. El poble d’un príncep que ha de venir destruirà la ciutat i el santuari; la
seva fi vindrà com una inundació, i fins a la fi de la guerra duraran les
devastacions.
27 Ell concertarà amb molts una aliança ferma durant una setmana, però a la
mitja setmana farà cessar el sacrifici i l’ofrena. Sobre l’ala de les
abominacions vindrà la devastació, fins que la ruïna decretada s’aboqui sobre el
devastador.”