DANIEL

 6

 

Daniel a la fossa dels lleons

1 Darius va decidir establir al front del reialme cent vint sàtrapes que el governessin.
2 I com a caps seus tres ministres –un d’ells era Daniel– als quals havien de donar comptes els sàtrapes, a fi que el rei no fos perjudicat en res.
3 Però Daniel es distingia per damunt d’aquests sàtrapes i ministres perquè posseïa un esperit superior, i el rei es proposava nomenar-lo visir de tot el regne.
4 Llavors els ministres i els sàtrapes buscaren un pretext contra Daniel per acusar-lo d’algun afer d’estat, però no podien trobar cap motiu d’acusació ni cap falta, perquè ell era honrat i no el podien acusar de cap negligència ni de cap corrupció.
5 Aleshores aquells homes es van dir: “No trobarem cap pretext contra aquest Daniel per poder-lo acusar, si no és que en trobem algun de relacionat amb la llei del seu Déu.”
6 Els ministres i els sàtrapes, tot seguit van anar a trobar el rei i li van dir: “Llarga vida al rei Darius!
7 Tots els ministres del regne, prefectes, sàtrapes, consellers i governadors, de mutu acord, aconsellen que es promulgui un edicte reial per a posar en vigor aquesta interdicció: Qualsevol persona que en el termini de trenta dies dirigeixi una pregària a qualsevol déu o home fora de tu, oh rei, que sigui llançat a la fossa dels lleons.
8 Ara, doncs, oh rei, estableix la interdicció i signa l’edicte perquè no pugui ser alterada, d’acord amb la llei de Mèdia i de Pèrsia, que és irrevocable.”
9 Davant d’això, el rei Darius va signar l’edicte d’interdicció.
10 Quan Daniel va saber que l’edicte era confirmat es va retirar a casa seva i, obrint les finestres de la cambra alta orientades vers Jerusalem, es posava de genolls tres vegades al dia, pregant i lloant el seu Déu, tal com ho havia fet sempre.
11 Llavors aquells homes s’hi van precipitar i van sorprendre Daniel pregant i suplicant el seu Déu.
12 Tot seguit, es van presentar davant el rei per parlar-li del decret i li van dir: “¿No has signat una interdicció perquè qualsevol persona que en el termini de trenta dies dirigeixi una pregària a qualsevol déu o home, fora de tu, oh rei, sigui llançat a la fossa dels lleons?” El rei respongué: “Així és confirmat, i segons la llei de Mèdia i de Pèrsia no pot ser revocat.”
13 Aleshores ells van contestar davant el rei: “Aquell Daniel, que és del grup de deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la interdicció que tu has signat, sinó que fa la seva pregària tres vegades al dia.”
14 Quan va sentir això, el rei es va entristir molt i es va fer el propòsit de salvar Daniel. Fins a la posta de sol va estar buscant la manera de salvar-lo.
15 Però aquells homes van acudir davant el rei i li van dir: “Ja saps, oh rei, que, segons la llei de Mèdia i de Pèrsia, cap interdicció o decret que el rei hagi confirmat no pot ser modificat.”
16 Llavors el rei va ordenar que portessin Daniel, i el van llançar a la fossa dels lleons. I el rei digué a Daniel: “El teu Déu, a qui serveixes amb tanta perseverança, et salvarà!”
17 Finalment van portar una pedra i la van posar sobre la boca de la fossa, i el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus dignataris, a fi que la sentència de Daniel fos irrevocable.
18 Després el rei es va retirar al seu palau i no va menjar res, a la nit, ni va deixar que entressin a la seva estança les dansarines, i no va poder dormir.
19 El rei es va llevar de bon matí i va anar de pressa a la fossa dels lleons.
20 Es va acostar a la fossa i va cridar Daniel amb una veu trista i li digué: “Daniel, servidor del Déu vivent, ¿el Déu que tu serveixes amb perseverança t’ha pogut salvar dels lleons?”
21 Daniel respongué al rei: “Que tinguis llarga vida, oh rei!
22 El meu Déu ha enviat el seu àngel i ha tancat la gola dels lleons i no m’han fet cap mal, perquè davant d’ell és patent la meva innocència, igual com davant teu, oh rei, ja que jo no he comès cap mal.”
23 Llavors el rei es va alegrar molt i va ordenar que traguessin Daniel de la fossa. Quan van treure Daniel de la fossa, no li van trobar cap ferida, perquè havia confiat en el seu Déu.
24 Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i que fossin llançats a la fossa dels lleons, amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons se’n van apoderar i els van trencar tots els ossos.
25 Després el rei Darius va escriure a tots els pobles, nacions i llengües que habiten per tota la terra: “Que la pau us sigui multiplicada!
26 De part meva queda establert, per decret, que en tots els dominis del meu reialme tothom temi i reverenciï el Déu de Daniel.
Ell és el Déu vivent,
que perdura per tots els segles.
El seu regne no serà destruït
i el seu domini no tindrà fi.
27 Ell salva i ell allibera,
ell fa senyals i prodigis
al cel i a la terra;
ell ha alliberat Daniel
del poder dels lleons.”
28 Daniel va mantenir el seu prestigi durant el regnat de Darius i durant el de Cir, el persa.