DANIEL

 5

 

El convit del rei Baltasar

1 El rei Baltasar va fer un gran convit per a un miler dels seus dignataris, i va beure vi en la seva companyia.
2 Animat pel vi, Baltasar va ordenar que li portessin els vasos d’or i de plata que el seu pare Nabucodonosor havia requisat del temple de Jerusalem, perquè el rei i els seus dignataris, amb les seves dones i les seves concubines, hi beguessin.
3 Van portar els vasos d’or que havien requisat del temple, de la casa de Déu que era a Jerusalem, i hi van beure el rei, els seus dignataris, les seves dones i les seves concubines.
4 Bevien vi i lloaven els seus déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra.
5 De sobte, aparegueren els dits d’una mà humana que es van posar a escriure darrere del canelobre, sobre la paret emblanquinada del palau reial; i el rei veia el dors de la mà que escrivia.
6 Llavors la cara del rei va empal·lidir, els seus pensaments el van espantar fins al punt que les juntures de les cames se li afluixaven i els genolls li picaven l’un contra l’altre.
7 El rei va demanar a crits que fessin venir els mags, els caldeus i els endevins. El rei digué als savis de Babilònia: “Aquell qui llegeixi aquesta inscripció i em reveli el seu significat serà vestit de porpra, se li posarà un collaret d’or al coll i ocuparà el tercer lloc en el regne.”
8 Van entrar els savis del rei, però no van poder desxifrar la inscripció ni revelar al rei el seu significat.
9 Llavors, al rei Baltasar li va entrar pànic, es va quedar pàl·lid, i els seus dignataris es van espantar.
10 La reina, alertada per les veus del rei i dels seus dignataris, va entrar a la sala del convit, prengué la paraula i digué: “Llarga vida al rei! Que no t’espantin els teus pensaments ni empal·lideixi el teu rostre.
11 Hi ha un home al teu reialme que posseeix l’esperit dels déus sants, que ja en temps del teu pare va demostrar tenir una llum, una intel·ligència i una saviesa com la dels déus. El rei Nabucodonosor, el teu pare, el va designar cap dels mags, dels endevinadors, dels caldeus i dels astròlegs,
12 ja que en aquest, anomenat Daniel, a qui el rei va posar el sobrenom de Belteixassar, se li comprovà un esperit superior, ciència, intel·ligència i art per a interpretar els somnis, desxifrar enigmes i resoldre qüestions difícils. Que facin venir aquest Daniel, i ell te’n revelarà el significat.”
13 Llavors Daniel va ser introduït a la presència del rei, i el rei li digué: “¿Ets tu aquell Daniel, del grup de deportats jueus que el meu pare, el rei, va fer portar de Judà?
14 Jo he sentit a dir de tu que posseeixes l’esperit dels déus, que tens una llum, una intel·ligència i una saviesa extraordinàries.
15 No fa gaire, han fet venir a la meva presència uns savis i astròlegs perquè llegissin aquesta inscripció i me’n donessin la seva interpretació; però no n’hi ha hagut cap que hagi pogut revelar-me’n el significat.
16 Segons m’han dit, tu ets capaç de donar interpretacions i resoldre les dificultats. Si ara tu pots desxifrar la inscripció i explicar-me’n el significat, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or al coll i ocuparàs el tercer lloc en el regne.”
17 Llavors Daniel va contestar davant el rei, i digué: “Que els teus dons siguin per a tu, i dóna els teus presents a un altre. No obstant, jo llegiré al rei la inscripció i li’n revelaré el significat.
18 El Déu Altíssim, oh rei, va concedir a Nabucodonosor, el teu pare, el reialme, la grandesa, la glòria i la majestat.
19 I a causa de la grandesa que ell li havia concedit, tots els pobles, nacions i llengües tremolaven i s’estremien davant d’ell. Ell matava i deixava viure qui volia; engrandia i humiliava qui li semblava.
20 Però quan el seu cor es va ensuperbir, i el seu esperit es va endurir amb l’arrogància, va ser destronat de la seva reialesa i desposseït de la seva glòria.
21 Va ser foragitat d’entre els homes i el seu enteniment esdevingué semblant al de les bèsties, i hagué de viure entre els ases salvatges; hagué de menjar herba com els bous i el seu cos va ser banyat per la rosada del cel, fins que va reconèixer que el Déu Altíssim és qui té el domini sobre la reialesa dels homes i la dóna a qui vol.
22 I tu, el seu fill Baltasar, no has humiliat el teu cor, malgrat que sabies tot això.
23 Al contrari, t’has alçat contra el Senyor del cel i has fet portar davant teu els vasos del seu temple; i tu, els teus dignataris, les teves dones i les teves concubines, els heu fet servir per a beure vi. A més, has donat lloança als déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen; i no has donat glòria al Déu que té la teva vida entre les seves mans i de qui depèn el teu destí.
24 Per això, de la seva presència ha fet venir la mà que ha traçat aquesta inscripció.
25 I la inscripció que ha traçat és: MENÉ, MENÉ, TEQUEL, U-FARSÍN [comptat, pesat i dividit].
26 I aquest és el seu significat: MENÉ: Déu ha comptat el teu regnat i l’ha donat per acabat.
27 TEQUEL: T’han pesat a les balances i t’han trobat mancat de pes.
28 PERES [singular de farsín]: El teu regne ha estat dividit i donat als medes i als perses.”
29 Llavors Baltasar va ordenar que vestissin Daniel amb la porpra i li posessin al coll un collaret d’or, i que el proclamessin tercer regidor del regne.
30 Aquella mateixa nit van assassinar Baltasar, rei dels caldeus.
31 I Darius, el meda, es va apoderar del regne quan tenia l’edat de seixanta-dos anys.